Polidimita
 Polidimita | |
|---|---|
  | |
| Fórmula química | Ni2+Ni3+ 2S₄ |
| Epònim | poly- (en)  i parell ordenat |
| Localitat tipus | mina Grüneau (Grüne Au Mine; Grünau Mine), Schutzbach, Betzdorf, Siegerland, Renània-Palatinat, Alemanya |
| Classificació | |
| Categoria | sulfurs |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 2.DA.05 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 2.DA.05 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | II/C.01 |
| Dana | 2.10.1.7 |
| Heys | 3.11.4 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | isomètric |
| Estructura cristal·lina | a = 9,48Å; |
| Grup espacial | grup espacial 227 |
| Color | gris violeta, vermell coure, gris clar, gris acer |
| Duresa | 4,5 a 5,5 |
| Lluïssor | metàl·lica |
| Color de la ratlla | gris negre |
| Propietats òptiques | isotròpica |
| Impureses comunes | Fe, Co |
| Més informació | |
| Estatus IMA | mineral heretat (G) |
| Any d'aprovació | 1876 |
| Símbol | Pld |
| Referències | [1] |
La polidimita és un mineral de la classe dels sulfurs, que pertany al grup de la linneïta. Rep el seu nom dels termes grecs πολνς, molts, i διδνμος, bessons, perquè es va observar en moltes formes maclades.
Característiques
[modifica]La polidimita és un sulfur de fórmula química Ni2+Ni3+
2S₄. Cristal·litza en el sistema isomètric. La seva duresa a l'escala de Mohs es troba entre 4,5 i 5,5.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la polidimita pertany a «02.D - Sulfurs metàl·lics, amb proporció M:S = 3:4» juntament amb els següents minerals: bornhardtita, carrol·lita, cuproiridsita, cuprorhodsita, daubreelita, fletcherita, florensovita, greigita, indita, kalininita, linneïta, malanita, siegenita, trüstedtita, tyrrel·lita, violarita, xingzhongita, ferrorhodsita, cadmoindita, cuprokalininita, rodostannita, toyohaïta, brezinaïta, heideïta, inaglyita, konderita i kingstonita.
Formació i jaciments
[modifica]Va ser descoberta al segle xix a la mina Grüneau, a Schutzbach, al municipi de Betzdorf, a l'estat de Renània-Palatinat, a Alemanya. Ha estat trobada en tots els continents del planeta a excepció de l'Antàrtida. Als territoris de parla catalana ha estat descrita únicament a la mina Eugenia de la localitat de Bellmunt del Priorat, a la comarca del Priorat (Tarragona).[2]
Referències
[modifica]
- ↑ «Polydymite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 3 novembre 2017].
- ↑ Josep Maria Mata-Perelló, Oriol Tomasa Guix, Xavier Rodríguez i Carles Rubio «Seguint els Xaragall amb el professor Mata-Perelló: mines de Bellmunt». Infominer, 3-2017, 70, 2017, pàg. 43-59 [Consulta: 28 novembre 2023].