Cuproiridsita
 Cuproiridsita | |
|---|---|
 Cuprorodsita i cuproiridsita  | |
| Fórmula química | CuIr₂S₄ |
| Epònim | coure, sofre, iridi i composició química |
| Localitat tipus | Kondyor massif (en)  |
| Classificació | |
| Categoria | sulfurs |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 2.DA.05 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 2.DA.05 |
| Dana | 2.10.1.15 |
| Heys | 3.12.62 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | isomètric |
| Estructura cristal·lina | a = 9,92Å; |
| Grup puntual | m3m (4/m 3 2/m) - hexoctaèdrica |
| Grup espacial | grup espacial 160 |
| Color | negre ferro |
| Tenacitat | molt fràgil |
| Duresa | 5,5 |
| Lluïssor | metàl·lica |
| Diafanitat | opaca |
| Densitat | 7,24 g/cm³ (calculada) |
| Propietats òptiques | isotròpica |
| Impureses comunes | Fe, Ni, Pt, Rh |
| Més informació | |
| Estatus IMA | aprovat |
| Codi IMA | IMA1984-016 |
| Any d'aprovació | 1985 |
| Símbol | Cir |
| Referències | [1] |
La cuproiridsita és un mineral de la classe dels sulfurs que pertany al grup de la linnaeïta. El seu nom fa referència al seu contingut en coure, iridi i sofre.[1]
Característiques
[modifica]La cuproiridsita és un sulfur de fórmula química CuIr₂S₄. A més dels elements de la seva fórmula, també sol contenir impureses de ferro, níquel, platí i rodi. Cristal·litza en el sistema isomètric i apareix en forma d'incrustacions de fins a 300 μm en isoferroplatí i platí.[2] La seva duresa a l'escala de Mohs és 5,5.
La cuproiridsita forma sèries de solució sòlida amb la cuprorhodsita i la malanita en les que la substitució gradual de l'iridi per rodi i platí, respectivament, va donant lloc als diferents termes de la sèrie.[1]
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la cuproiridsita pertany a «02.D - Sulfurs metàl·lics, amb proporció M:S = 3:4» juntament amb els següents minerals: bornhardtita, carrol·lita, cuprorhodsita, daubreelita, fletcherita, florensovita, greigita, indita, kalininita, linneïta, malanita, polidimita, siegenita, trüstedtita, tyrrel·lita, violarita, xingzhongita, ferrorhodsita, cadmoindita, cuprokalininita, rodostannita, toyohaïta, brezinaïta, heideïta, inaglyita, konderita i kingstonita.
Formació i jaciments
[modifica]La cuproiridsita es forma en dipòsits al·luvials.[2] Ha estat trobada a Austràlia, Àustria, el Canadà, Cuba, els Estats Units, Finlàndia, Grècia, Itàlia i Rússia.
Referències
[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 «Cuproiridsite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 7 novembre 2015].
- ↑ 2,0 2,1 «Cuproiridsite» (en anglès). Handbook of Mineralogy. Arxivat de l'original el 15 de juliol 2012. [Consulta: 24 febrer 2017].