Kyōko Nakayama
| |||
| Nom original | (ja) 中山恭子  | ||
|---|---|---|---|
| Biografia | |||
| Naixement | (ja) 山下 恭子 26 gener 1940 (84 anys)prefectura de Tòquio (Japó) | ||
| Ministre d'Estat de Missions Especials | |||
| 2 agost 2008 – 4 setembre 2008 | |||
Minister for the Abduction Issue (en)  | |||
| 2 agost 2008 – 4 setembre 2008 | |||
| Ambaixadora del Japó al Tadjikistan | |||
| 1999 – 2002 | |||
| Ambaixadora del Japó a l'Uzbekistan | |||
| 1999 – 2002 | |||
 Membre de la Cambra de Consellers del Japó | |||
| | |||
| Dades personals | |||
| Nacionalitat |  Japó | ||
| Ideologia | Anticomunisme | ||
| Formació | Universitat de Tòquio Gunma Prefectural Maebashi Girls High School (en) | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | diplomàtica, política | ||
| Activitat | 1964 - abril 2019 | ||
| Partit | Partit de l'Esperança (2017–) Partit Liberal Democràtic (–2010) Party for Japanese Kokoro (en) Sunrise Party of Japan (en) Partit de la Restauració del Japó | ||
| Família | |||
| Cònjuge | Nariaki Nakayama (–valor desconegut), divorci | ||
| Premis | |||
| Lloc web | nakayamakyoko.net | ||
| |||
- En aquest nom japonès, el cognom és Nakayama.
Kyōko Nakayama (japonès: 中山恭子) (prefectura de Tòquio, 26 de gener de 1940) és una política japonesa, membre del govern de Yasuo Fukuda en tant que ministra d'Estat per a la Població, la Igualtat de Gènere i la Qüestió dels Segrestos. També forma part de la Cambra de Consellers del Japó.
Formació
[modifica]Va estudiar Literatura Francesa a la Universitat de Tòquio; va ingressar al Ministeri d'Afers Exteriors del Japó el 1964 i al Ministeri de Finances el 1966.[1][2]
Carrera
[modifica]Va romandre en el càrrec de ministra fins al 1999, quan va ser nomenada ambaixadora del govern japonès tant a l'Uzbekistan com al Tadjikistan.[3]
Del 2002 al 2004 i del 2006 al 2008, va ser assessora especial de la qüestió dels segrestos de japonesos per part de Corea del Nord, designada primer per Junichirō Koizumi i després per Shinzō Abe.[4] En acabat, va tornar-se ministra d'Estat per a la Població, la Igualtat de Gènere i la Qüestió dels Segrestos sota el govern de Yasuo Fukuda.[5]
Va ser elegida a la Cambra de Consellers el 2007 i reelegida el 2013.[6]
El juny del 2010, ella i el seu marit van canviar-se del Partit Liberal Democràtic al Partit de l'Alba i quan aquest es va fusionar amb el Partit de la Restauració del Japó, en van esdevenir membres tots dos.[7] Quan Shintarō Ishihara se'n va anar per a crear un partit propi, el Partit de les Generacions Futures, Nakayama i la seva parella van continuar al mateix alhora que es van unir al nou.[8] L'octubre del 2015, ella va passar a presidir aquest partit, que va rebatejar Partit pel Kokoro japonès.[9] A l'inici del mandat, va voler canviar l'orientació del partit i treballar amb el govern,[10][11][12] cosa que Shigefumi Matsuzawa, aleshores secretari general, va rebutjar; amb la qual cosa es va estimar més de dimitir abans que no provocar la divisió del partit.[13]
Encara que va ser reelegida sense votació el setembre del 2017 com a membre capdavantera de l'organització,[14] va anunciar que s'uniria amb el seu espòs al tot just format Partit de l'Esperança,[15] fundat per l'alcaldessa de Tòquio Yuriko Koike, i va ser així un dels primers membres del dit partit.[16] L'abril del 2019, Nakayama va informar que pretenia retirar-se de la política i no es va presentar a les eleccions a la Cambra de Consellers del 2019.[17]
Posicionament polític
[modifica]
Nakayama és partidària de revisar la Constitució japonesa perquè pensa necessari l'armament del Japó, fins i tot en térmens nuclears.[18] També la hi motiva el fet de lluitar més eficaçment en els casos de segrestos de ciutadans japonesos per part de Corea del Nord.[19] Com a ambaixadora, també creu que l'Estat hauria de promoure les relacions comercials amb els països de l'Àsia central,[20][21] encara que el seu principal soci encara són els Estats Units.[18] No té cap problema amb el fet que els oficials japonesos visitin el santuari Yasukuni i posa en dubte l'ús de dones de consol per part del Japó durant la Segona Guerra Mundial.[18] També afavoreix la pena de mort.[18]
Vida personal
[modifica]Es va casar amb Nariaki Nakayama, exministre de Turisme i també membre del Parlament japonès.[22] Per a donar-li suport, el 2010 va deixar el Partit Liberal Democràtic i va canviar de partit polític.[23]
Visita Taixkent cada any, malgrat que ja no és ambaixadora a l'Uzbekistan.[20]
Referències
[modifica]- ↑ «Special Advisor to the Prime Minister Kyoko Nakayama» (en anglès). [Consulta: 7 novembre 2018].
- ↑ «Ms. NAKAYAMA Kyoko» (en anglès). Cambra de Consellers del Japó, 16-01-2017. Arxivat de l'original el 22 juliol 2019. [Consulta: 10 novembre 2022].
- ↑ «Japanese official visits Tashksnet» (en anglès). UZdaliy, 10-07-2009. Arxivat de l'original el 14 novembre 2018. [Consulta: 14 novembre 2018].
- ↑ «Tiny Japanese political party takes new name in bid to reverse its fortunes» (en anglès). Plantilla:Langue, 21 décembre 2015. [Consulta: 12 novembre 2018].
- ↑ «Fukuda reshuffles Cabinet, LDP leaders» (en anglès). Plantilla:Langue, 2 août 2008. [Consulta: 12 novembre 2018].
- ↑ «Ms. NAKAYAMA Kyoko» (en anglès). Plantilla:Langue. Arxivat de l'original el 22 de juliol 2019. [Consulta: 7 novembre 2018].
- ↑ «Interpretations of Japan's wartime history causing rift in ruling LDP» (en anglès). Plantilla:Langue, 14-05-2013. Arxivat de l'original el 24 de juliol 2013. [Consulta: 14 novembre 2018].
- ↑ «Party for Future Generation's Officer List» (en anglès). Arxivat de l'original el 22 de juny 2015. [Consulta: 14 novembre 2018].
- ↑ «次世代の党、中山恭子新党首を選出 松沢氏の離党了承» (en japonès). Plantilla:Langue, 28 août 2015. [Consulta: 14 novembre 2018].
- ↑ «松沢、中山氏が意欲表明 次世代党首選、一本化を調整» (en japonès). Plantilla:Langue, 28 août 2015. Arxivat de l'original el 30 de gener 2016. [Consulta: 14 novembre 2018].
- ↑ «Nearly 30% plan to vote LDP but 42% undecided, poll shows» (en anglès). Plantilla:Langue, 24-09-2017. Arxivat de l'original el 14 de novembre 2018. [Consulta: 14 novembre 2018].
- ↑ «Election campaigns begin with focus on strength of forces aiming to alter Constitution» (en anglès). Plantilla:Langue, 22 juin 2016. [Consulta: 14 novembre 2018].
- ↑ «次世代・松沢氏が離党届 「路線の違い」無所属の意向» (en japonès). Plantilla:Langue, 27 août 2015. Arxivat de l'original el 24 de setembre 2015. [Consulta: 14 novembre 2018].
- ↑ «日本のこころ、無投票で中山恭子代表を再選» (en japonès). Plantilla:Langue, 13-09-2017. Arxivat de l'original el 2 de desembre 2019. [Consulta: 14 novembre 2018].
- ↑ «日本のこころの中山恭子代表が離党» (en japonès). Plantilla:Langue, 25-09-2017. [Consulta: 14 novembre 2018].
- ↑ «「日本をリセット」小池氏、国会議員１４人会見» (en japonès). Plantilla:Langue, 27-09-2017. [Consulta: 14 novembre 2018].
- ↑ «中山恭子参院議員 政界引退へ» (en japonès).[Enllaç no actiu]
- ↑ 18,0 18,1 18,2 18,3 «中山 恭子» (en japonès). Plantilla:Langue, 2013. Arxivat de l'original el 14 de novembre 2018. [Consulta: 14 novembre 2018].
- ↑ «Abductee Rescue Team Under the Prime Minister Should Be Created — Nakayama» (en anglès). Plantilla:Langue, 16 août 2017. [Consulta: 14 novembre 2018].
- ↑ 20,0 20,1 «Uzbekistan develops given peace and stability, says former Japanese envoy» (en anglès). UZdaily, 13 juillet 2009. Arxivat de l'original el 14 de novembre 2018. [Consulta: 14 novembre 2018].
- ↑ «Japanese delegation pays visit to Uzbekistan» (en anglès). UZdaily, 1 avril 2014. Arxivat de l'original el 14 de novembre 2018. [Consulta: 14 novembre 2018].
- ↑ «Tourism minister apologizes for gaffes» (en anglès). Plantilla:Langue, 27-09-2008. [Consulta: 8 novembre 2008].
- ↑ Dalton 2015
Bibliografia
[modifica]- Dalton, Emma. Women and Politics in Contemporary Japan (en anglès). Routledge, 11 febrer 2015, p. 79. ISBN 978-1-317-55419-6.