Les Planes d'Hostoles

Les Planes d'Hostoles
Tipus	municipi de Catalunya
Sobrenom	Les Planes
Epònim	Vall d'Hostoles
Localització
	42° 03′ 24″ N, 2° 32′ 18″ E / 42.0566°N,2.5384°E
Estat	Espanya
Comunitat autònoma	Catalunya
Província	província de Girona
Comarca	Garrotxa
Capital	les Planes d'Hostoles
Conté la subdivisió	Cogolls ; Colònia Dussol ; Pocafarina ; les Encies ; les Planes d'Hostoles
Població humana
Població	1.756 (2023) (46,83 hab./km²)
Llars	76 (1553)
Idioma oficial	català
Geografia
Superfície	37,5 km²
Banyat per	Brugent
Altitud	370 m
Limita amb	Sant Feliu de Pallerols ; Susqueda ; Amer ; Sant Aniol de Finestres ; Rupit i Pruit
Creació	1021
Organització política
Òrgan legislatiu	Ajuntament de les Planes d'Hostoles ,
• Alcalde	Marc Puig Bosch (2023–)
Identificador descriptiu
Codi postal	17172
Fus horari	UTC+01:00
Codi INE	17133
Codi IDESCAT	171334
Lloc web	lesplanes.cat

Les Planes d'Hostoles és un municipi de la comarca de la Garrotxa, a les comarques Gironines.

Situat en les valls de Cogolls i d'Hostoles, està envoltat pels cingles del Far (1.150 m), de la Salut (1.020 m), la serra dels Medes (887,3 m) on es troba el volcà Puig Rodó i banyat pel riu Brugent. Forma part del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa.

Geografia

Llista de topònims de les Planes d'Hostoles (Orografia: muntanyes, serres, collades, indrets..; hidrografia: rius, fonts...; edificis: cases, masies, esglésies, etc).

Història

La població va pertànyer al castell d'Hostoles, propietat del comtat de Besalú i documentat des de l'any 1021; ja en el segle XIV el Castell era de la familia Cartellà sent Guillem Galceran de Cartellà i Blanca Creixell els seus castlans,^{[cal citació]}

Segles més tard, el castell tindria un gran paper en la guerra dels Remences, l'any 1462, revolta dels camperols comandats per Francesc de Verntallat que els va dirigir des del dit castell. En 1474 el rei Joan II, li va concedir el terme i la fortalesa a Verntallat amb el nom de vescomte d'Hostoles.

Mitjans de comunicació

Ràdio les Planes

Llocs d'interès

Església de Santa Maria de les Encies. Romànic. Any 1155.
Església de Sant Cristòfol de Cogolls. Romànic. Any 986.
Església de Sant Pere. Documentada des de l'any 1207.
Ermita de Sant Pelegrí. Any 1862.
Restes del castell d'Hostoles.
Restes del castell de Puig-Alder.
Gorgues de Santa Margarida
Gorgues del Molí dels Murris.
Ermita de l'Àngel

Altres indrets

Volcà del Traiter (749 m) ^[1]

Cova de l'Avellaner. Està situada en una cornisa travertínica a la vora esquerra de la riera de Cogolls, uns 30 metres per damunt del seu llit actual, i per sobre del camí carreter que duu a la serra de les Medes.^[2]

Cases i masos: la Carrera; el Llober; El Jonquer.^[3]

Església, de la Mare de Déu de Núria de les Encies (abandonada) A tocar de l'església abandonada de la Mare de Déu de Núria hi ha l'antic Hostal del Fang, a mig camí de les Planes d'Hostoles i de la vila d'Amer.^[4]

Demografia

Entitat de població	Habitants
Les Encies	72
Cogolls	48
Dusol	1
la Farga	4
Planjuí	29
La Costa	38
les Planes d'Hostoles	1.408
Pocafarina	108

Evolució demogràfica

1497 f	1515 f	1553 f	1717	1787	1857	1877	1887	1900	1910
55	62	76	544	702	-	1.550	1.529	1.540	1.619

1920	1930	1940	1950	1960	1970	1981	1990	1992	1994
1.879	1.715	1.703	1.768	1.924	2.004	1.849	1.845	1.795	1.795

1996	1998	2000	2002	2004	2006	2008	2010	2012	2014
1.743	1.745	1.724	1.750	1.720	1.798	1.795	1.727	1.701	1.694

2016	2018	2020	2022	2024	2026	2028	2030	2032	2034
1.662	1.660	1.712	1.745	-	-	-	-	-	-

1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

En el cens del 1787 s'incorpora a Sant Feliu de Pallerols. Més endavant, el 1872 se'n desagrega, i el nou municipi conté també els antics termes de Cogolls i de Les Encies.^[5]

Educació

Llar d'Infants (0-3 anys)

Llar d'Infants El Melic
Llar d'Infants Municipal

Llar d'Infants (3-6 anys)

Escola Sant Cristòfol

Primària

Escola Sant Cristòfol

Nyerros il·lustres

Ramon Noguer i Fàbrega, poeta (1920)
Rosa Maria Noguer i Carbonés, poeta (1954)
Francesc Arnau i Grabulosa, futbolista (1975)

Vegeu també

Gegants de les Planes d'Hostoles

Bibliografia

Volumen 16. La Gran Enciclopèdia en català. Barcelona, Edicions 62, 2004. ISBN 84-297-5444-X.
Volumen 3. El Meu País, tots els pobles, viles i ciutats de Catalunya. Barcelona Edicions 62, 2005. ISBN 84-297-5570-5.

Referències

↑ «Altres indrets del terme». enciclopèdia.cat, GEC, 2021. [Consulta: 9 juliol 2021].
↑ «Cova de l'Avellaner». Espeleo World, 2021. [Consulta: 9 juliol 2021].
↑ «Els veïnats, les masies i les restes arqueològiques». enciclopèdia.cat, GEC, 2021. [Consulta: 9 juliol 2021].
↑ «Mare de Déu de Núria». Patrimoni de la Garrotxa. Llista del patrimoni natural i arquitectònic de La Garrotxa, 2021. [Consulta: 9 juliol 2021].
↑ Burgueño, Jesús; Gras, M. Mercè. Atles de la Catalunya Senyorial. Els ens locals en el canvi de règim (1800-1860). Barcelona: ICGC, 2014. ISBN 978-84-393-9138-8.

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Les Planes d'Hostoles

[1] «Altres indrets del terme». enciclopèdia.cat, GEC, 2021. [Consulta: 9 juliol 2021].

[2] «Cova de l'Avellaner». Espeleo World, 2021. [Consulta: 9 juliol 2021].

[3] «Els veïnats, les masies i les restes arqueològiques». enciclopèdia.cat, GEC, 2021. [Consulta: 9 juliol 2021].

[4] «Mare de Déu de Núria». Patrimoni de la Garrotxa. Llista del patrimoni natural i arquitectònic de La Garrotxa, 2021. [Consulta: 9 juliol 2021].

[5] Burgueño, Jesús; Gras, M. Mercè. Atles de la Catalunya Senyorial. Els ens locals en el canvi de règim (1800-1860). Barcelona: ICGC, 2014. ISBN 978-84-393-9138-8.

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

Registres d'autoritat	VIAF (1)
Bases d'informació	GEC (1) OSM (1)