Maià de Montcal
Tipus | municipi de Catalunya | ||||
---|---|---|---|---|---|
Localització | |||||
| |||||
Estat | Espanya | ||||
Comunitat autònoma | Catalunya | ||||
Província | província de Girona | ||||
Comarca | Garrotxa | ||||
Capital | Maià de Montcal | ||||
Població humana | |||||
Població | 466 (2023) (26,94 hab./km²) | ||||
Llars | 50 (1553) | ||||
Gentilici | Maianenc, maianenca | ||||
Idioma oficial | català | ||||
Geografia | |||||
Superfície | 17,3 km² | ||||
Banyat per | Fluvià | ||||
Altitud | 241 m | ||||
Limita amb | |||||
Organització política | |||||
• Alcalde | Xavier Casadevall i Ballada (2023–) | ||||
Identificador descriptiu | |||||
Codi postal | 17851 | ||||
Fus horari | |||||
Codi INE | 17098 | ||||
Codi IDESCAT | 170985 | ||||
Lloc web | maia.cat |
Maià de Montcal és un municipi de la comarca de la Garrotxa, a les Comarques Gironines. El seu terme municipal limita amb les comarques del Pla de l'Estany i l'Alt Empordà, i és travessat pel riu Fluvià, el terreny està accidentat pel Montcal (529 metres) i a la dreta de la riera de Maià. El paisatge està conformat sobretot per roures i alzines.
La seva economia principal és agrícola de secà amb cereals, vinyes i oliveres. Té ramaderia bovina i porcina.
Consta en un document de l'any 978 la donació efectuada, pel comte bisbe Miró III de Cerdanya al monestir de Sant Pere de Besalú, d'una casa i la seva cort, amb el nom "Villa Maliano".
Fins a la publicació del Reial Decret de 27 de juny de 1916 el municipi es deia simplement Maià.[1]
L'any 1969 aquest municipi va incorporar el terme de Dosquers.[2]
Geografia
[modifica]- Llista de topònims de Maià de Montcal (Orografia: muntanyes, serres, collades, indrets..; hidrografia: rius, fonts...; edificis: cases, masies, esglésies, etc).
Demografia
[modifica]Abans de l'abolició de l'antic Règim Senyorial el primer terç del segle XIX, el territori actual d'aquest municipi corresponia als termes dels ens locals històrics de Maià de Montcal i Dosquers.
Les entitats de població (regions de caire estadístic però també històric) d'aquest municipi són les següents:
Entitat de població | Habitants (2023) |
Bruguers | 99 |
Dosquers | 8 |
Jonqueres | 34 |
Llorenç i el Molí d'en Llorenç | 25 |
Maià de Montcal | 184 |
Usall | 6 |
Vila-rodona | 6 |
el Pla de Baix | 15 |
la Riera | 26 |
les Carreres | 52 |
Entitat de població | Habitants (2023) |
Maià de Montcal | 184 |
Bruguers | 99 |
les Carreres | 52 |
Jonqueres | 34 |
la Riera | 26 |
Llorenç i el Molí d'en Llorenç | 25 |
el Pla de Baix | 15 |
Dosquers | 8 |
Usall | 6 |
Vila-rodona | 6 |
Font: Idescat |
| ||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||
1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.) |
El 1717 incorpora Ormoyé o Armogués, i el 1970, Dosquers.
Indrets d'interès
[modifica]- Església de Sant Vicenç. Segle X
- Santuari de Santa Magdalena de Maià. Segle XII
- Ermita dels Sants Prim i Felicià. Segle XVIII, en l'interior del qual es troba un pou d'aigua miraculosa, segons creença popular.
- Castell de Dosquers. Documentat des de l'any 1245
Al cementiri és enterrat el polític i economista Ernest Lluch (Vilassar de Mar, 1937 – Barcelona, 2000), que passà llargues temporades al poble.[3]
Referències
[modifica]- ↑ «Provincia de Gerona». Gaceta de Madrid, 184, 02-07-1916, pàg. 13 [Consulta: 18 agost 2020].
- ↑ Burgueño, Jesús; Gras, M. Mercè. Atles de la Catalunya Senyorial. Els ens locals en el canvi de règim (1800-1860). Barcelona: ICGC, 2014. ISBN 978-84-393-9138-8.
- ↑ NacióGarrotxa. «Maià de Montcal acull l'homenatge dels socialistes gironins a Ernest Lluch». [Consulta: 17 novembre 2023].
Bibliografia
[modifica]Volum 13. La Gran Enciclopèdia en català. Barcelona, Edicions 62, 2004. ISBN 84-297-5441-5.