La ràdio folla
Aparença
![]() | |
Fitxa | |
---|---|
Direcció | Francesc Bellmunt i Moreno ![]() |
Protagonistes | |
Producció | Josep Anton Pérez Giner ![]() |
Guió | Francesc Bellmunt i Moreno, Carlos Benpar, Quim Casas i Santiago Lapeira ![]() |
Música | Joan Vives Bellalta ![]() |
Fotografia | Hans Burmann ![]() |
Muntatge | Teresa Alcocer i López ![]() |
Productora | Ópalo Films |
Dades i xifres | |
País d'origen | Espanya ![]() |
Estrena | 12 setembre 1986 ![]() |
Durada | 90 min ![]() |
Idioma original | català ![]() |
Descripció | |
Gènere | comèdia ![]() |
![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() |
La ràdio folla és una pel·lícula del 1986 dirigida per Francesc Bellmunt, autor també del guió conjuntament amb Carlos Benpar, Quim Casas i Santiago Lapeira. Fou doblada al castellà.[1]
![](http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/4f/RADIO_FOLLA_4.jpg/220px-RADIO_FOLLA_4.jpg)
Argument[modifica]
Amadeu és un noi afable i moderat que treballa com a locutor d'un programa nocturn de trucades. Una nit el truquen d'urgències perquè vagi a donar sang a un motorista accidentat. Accepta però per una errada en la transfusió rep la sang de l'accidentat i el seu caràcter canvia radicalment, transformant l'Amadeu en un personatge eixelebrat i salvatge. Això el portarà, en una versió heavy d' El somni d'una nit d'estiu, a mantenir en el seu programa converses telefòniques desenfrenades amb persones que se senten atretes pel seu nou tarannà.[2]
Repartiment[modifica]
- Sergi Mateu... Amadeu
- Sílvia Sabaté... Silvia
- Pep Munné... Cervantes
- Carme Conesa... Lina
- Carles Canut... Ramón
- Pere Ponce... Joaquim
- Rosa Maria Sardà... Baby Jane
Premis[modifica]
- V Premis de Cinematografia de la Generalitat de Catalunya: Premi al millor actor per Sergi Mateu.[3]
Referències[modifica]
- ↑ La ràdio folla, crítica de José Luis Guarner a Fotogramas, 1 de juliol de 1986
- ↑ La ràdio folla, crítica de José Luis Guarner a La Vanguardia, 24 d'abril de 1986
- ↑ "Angoixa", elegida mejor película en los premios de cine de la Generalitat, La Vanguardia, 10 de març de 1987