Sergi Mateu i Vives

Sergi Mateu i Vives

Biografia
Naixement	26 desembre 1955 (68 anys) Sabadell (Vallès Occidental)
Residència	Sabadell
Alçada	1,88 m
Activitat
Ocupació	actor, actor de cinema
Activitat	1977 -

Sergi Mateu i Vives (Sabadell, 26 de desembre de 1955) és un actor català de teatre, cinema i televisió. Es va formar a l'Institut del Teatre i a la companyia de Iago Pericot.

Biografia

Encara que és més conegut gràcies als seus treballs a la pantalla petita i al cinema, Sergi té una dilatada experiència teatral, ja que molt aviat va sentir la seva vocació d'actor, començant ja en la dècada dels 70 a participar en un gran nombre de representacions teatrals, no havent abandonat mai els escenaris, en els quals continua treballant avui en dia. Algunes de les últimes obres que ha representat són "El censor" o "Las brujas de Salem". Malgrat alguna petita intervenció anterior, es pot dir que Sergi va debutar al cinema l'any 1986, quan va rodar, sota les ordres de Francesc Bellmunt, "La ràdio folla". A l'any següent va participar en el llargmetratge de Gonzalo Herralde "Laura a la ciutat dels sants".

Quant a la pantalla petita, va obtenir una gran popularitat per la seva intervenció en la sèrie "Hospital Central", en què encarnava el paper del doctor Santiago Bernal, a principis emetre aquesta producció, entre els anys 2000 i 2003. Malgrat això, quan va treballar en aquesta sèrie ja tenia una gran experiència en el mitjà televisiu, especialment a la comunitat catalana, en la qual era un actor molt popular des de feia anys, i en la qual encara se li recorda per la seva participació en la sèrie " Secrets de família " en la qual representava el paper de l'enigmàtic Narcís Riera. També havia actuat anteriorment a la televisió, l'any 1999 en la sèrie "Periodistas", sent destacable així mateix els seus treballs a "Serrallonga", de 2008 i que recrea la vida d'aquest famós bandoler català, i "La Riera", l'any 2010. El 2011 va participar com a presentador del Fòrum Impulsa.

De la resta de filmografia de Sergi Mateu podem destacar títols com "Estación Central", "Nunca estuve en Viena", "L' enfonsament del Titanic", "El perquè de tot plegat", "El verí del teatre", "Jazz", "Equinoccio" o "La última mirada", entre molts altres.

Filmografia

Cinema

• La nau (1981), de Manuel Lara.
• La ràdio folla (1986), de Francesc Bellmunt.
• Balada da Praia dos Cães (1987), de José Fonseca e Costa.
• Cronaca di una morte annunciata (1987), de Francesco Rosi.
• Laura a la ciutat dels sants (1987), de Gonzalo Herralde.
• Barcelona Connection (1988), de Miguel Iglesias.
• Estación Central (1989), de José Antonio Salgot.
• Nunca estuve en Viena (1989), d'Antonio Larreta.
• Boom boom (1990), de Rosa Vergés.
• La Huella del crimen 2: El caso de Carmen Broto (1990), de Pedro Costa.
• La teranyina (1990), d'Antoni Verdaguer.
• La viuda del capitán Estrada (1991), de José Luis Cuerda.
• El llarg hivern (1992), de Jaime Camino.
• La febre d'or (1993), de Gonzalo Herralde.
• Se paga al acto (1994), de Teresa Marcos.
• L'enfonsament del Titanic (1994), d'Antonio Chavarrías.
• Quin curs el meu tercer! (1994), d'Ignasi P. Ferré.
• Souvenir (1994), de Rosa Vergés.
• El perquè de tot plegat (1995), de Ventura Pons.
• El verí del teatre (1996), d'Orestes Lara.
• Resultado final (1998), de Juan Antonio Bardem.
• Frau Rettich, die Czerni und ich (1998), de Markus Imboden.
• Jazz (2000), de David Grau.
• School Killer (2001), de Carlos Gil.
• Face of Terror (2003), de Bryan Goeres.
• Equinoccio (2003), de Fran Estévez.
• La última mirada (2006), de Patricia Arriaga-Jordán.
• I figli strappati (2006), de Massimo Spano.
• The Lost (2007), de Bryan Goeres.
• Tarragona - Ein Paradies in Flammen (2007), de Peter Keglevic.

Televisió

• V comme vengeance (1992).
• Secrets de família (1995).
• Periodistas (1999).
• Hospital Central (2000-2003).
• Serrallonga (2008).
• La Riera (2010)
• Altsasu (2020)

Teatre

(llista parcial)

• El censor (2004).
• La brujas de Salem (2007).
• Sent 100 (2008).
• Puig i Cadafalch, un croquis (2018)