Vés al contingut

Lactarius obscuratus

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'ésser viuLactarius obscuratus Modifica el valor a Wikidata

Exemplars fotografiats a Västerbotten (Suècia). Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
SuperregneEukaryota
RegneFungi
ClasseAgaricomycetes
OrdreRussulales
FamíliaRussulaceae
GènereLactarius
EspècieLactarius obscuratus Modifica el valor a Wikidata
(Lasch) Fr., 1838[1][2]
Nomenclatura
BasiònimAgaricus obscuratus Modifica el valor a Wikidata
Sinònims
  • Agaricus obnubilus Lasch 1828[3]
  • Agaricus obscuratus Lasch 1828[4]
  • Lactarius cyathula
  • Lactarius obnubilus (Lasch) Fr. 1874
  • Lactarius obnubilus var. obnubilus (Lasch) Fr. 1874
  • Lactarius obscuratus f. obscuratus (Lasch) Fr. 1838
  • Lactarius obscuratus var. radiatus (J.E. Lange) Romagn. 1974[5]
  • Lactarius radiatus J.E. Lange 1940[6]
  • Lactarius radiatus f. radiatus J.E. Lange 1940
  • Lactifluus obnubilus (Lasch) Kuntze 1891[7][8]
Distribució
lang= Modifica el valor a Wikidata

Lactarius obscuratus és una espècie de bolet pertanyent a la família de les russulàcies.

Descripció

[modifica]
  • El barret mesura d'1 a 2 cm de diàmetre. En els exemplars joves té un aspecte arrodonit, més o menys aplanat, i sovint amb un umbó o protuberància central. En envellir, el centre esdevé deprimit, de manera que pren un aspecte d'embut. Generalment, l'umbó es manté, malgrat que sovint és absent o poc evident. La superfície del barret és d'un color que va del bru ataronjat al bru vermellós, amb tons més pàl·lids vers el marge i més olivacis al centre. És llisa, sense ornamentacions a excepció del marge, que generalment és estriat.
  • Les làmines són denses, gruixudes, de color crema carni, i s'estenen una mica per la cama. Les lamèl·lules són abundants. L'aresta és sencera i del mateix color que la resta de la làmina.
  • La cama mesura 1-2 x 0,2-0,4 cm i és cilíndrica, plena, de color més pàl·lid que el barret i finament enfarinada (de pruïnosa a fibril·losa), sobretot vers l'extrem superior.
  • L'esporada és blanquinosa. Les espores, que mesuren 6-8 x 5,5-6,5 micres, són amplament el·lipsoïdals, amb berrugues grosses, poc denses, que poden arribar a formar crestes o un reticle incomplet. Els basidis són tetraspòrics.
  • La carn és prima, de color crema ataronjat, inodora i de sabor suau o una mica amargant. El làtex és poc abundant, aquós, blanc, immutable i suau.[9][10][11][12][13]

Hàbitat i distribució geogràfica

[modifica]

És freqüent en el seu hàbitat (boscos de ribera i entre 500 i 1.500 m d'altitud) i fructifica sota verns (Alnus glutinosa), sovint en grups nombrosos, des del pla fins a l'estatge subalpí i de finals de la primavera a la tardor (des del maig fins al novembre).[14][9] Es troba a Europa[15] (Àustria, Dinamarca, Estònia,[16] Finlàndia,[17] França, Alemanya, Itàlia -com ara, la Llombardia-,[18] Irlanda, Luxemburg, Noruega, Polònia, Eslovènia, l'Estat espanyol[19] -incloent-hi el massís del Montseny[20]-, Suècia, Suïssa i la Gran Bretanya),[21][22] Amèrica (el Canadà, els Estats Units -entre d'altres, Washington[23]-, Mèxic[24] i l'Equador), el Pakistan (com ara, Gilgit-Baltistan)[25][26] i el Japó.[27]

Comestibilitat

[modifica]

És una espècie no comestible.[13][9]

Referències

[modifica]
  1. (Lasch) E.M. Fries, 1838. A: Epicr. syst. mycol. (Upsaliae):346.
  2. uBio (anglès)
  3. Lasch, Linnaea 3: 161 (1828).
  4. Lasch, Linnaea 3: 430 (1828).
  5. (J.E. Lange) Romagn., Bull. trimest. Soc. mycol. Fr. 90: 145 (1974).
  6. J. E. Lange, Fl. Agaric. Danic. 5(Taxon. Consp.): V (1940).
  7. (Lasch) Kuntze, Revis. gen. pl. (Leipzig) 2: 857 (1891).
  8. Catalogue of Life (anglès)
  9. 9,0 9,1 9,2 El Fascinant món dels bolets. Volum 3. Barcelona: ECRIC (Enciclopèdia Catalana Revistes i Col·leccionables), 2004. ISBN 8493317365. Pàg. 200.
  10. Marcel Bon (Hrsg.), 2005. Pareys Buch der Pilze. Franckh-Kosmos Verlag, Stuttgart. ISBN 3440099709. Pàg. 98.
  11. Fred Kränzlin. Pilze der Schweiz. Vol. 6. Russulaceae. Verlag Mykologia, Lucerna. ISBN 3856040609. Pàg. 82.
  12. Jacob Heilmann-Clausen u. a., 1988. The Danish Mycological Society, (Hrsg.). The genus Lactarius. Fungi of Northern Europe. Vol. 2. ISBN 8798358146. Pàgs. 206–209.
  13. 13,0 13,1 RogersMushrooms Arxivat 2016-03-03 a Wayback Machine. (anglès)
  14. G. J. Krieglsteiner, A. Gminder, W. Winterhoff, 2000. Die Großpilze Baden-Württembergs. 2, Eugen Ulmer, Stuttgart. ISBN 3800135310. Pàg. 416.
  15. A Checklist of European Fungi (anglès)
  16. Estonian eBiodiversity[Enllaç no actiu] (anglès)
  17. Finnish Fungi list (Scientific names) (anglès)
  18. Funghi in Italia (italià)
  19. J. C. Hernández, 2008. Cuadernos de trabajo de flora micológica ibérica. Vol. 22: Bases corológicas de flora micológica ibérica. Núm. 2239-2324. CSIC-Dpto. de Publicaciones. ISBN 8400086236. 139 pàgines.
  20. A. Rocabruna i M. Tabarés, 2001. Aportación al conocimiento de los hongos del macizo montañoso del Montseny (Cataluña). III. Revista Catalana de Micologia, vol. 23: 25-36. «PDF». (castellà)
  21. Phillips, R., 1981. Mushrooms and other fungi of Great Britain & Europe: 288 pp. Pàg. 90.
  22. Bon, M., 1987. The Mushrooms and Toadstools of Britain and North-western Europe: 352 pp. Pàg. 99.
  23. Key to species of Lactarius in the Pacific Northwest (anglès)
  24. CONABIO (comp.), 2008. Catálogo de autoridades taxonómicas de los hongos (Fungi) de México. Base de datos SNIB-CONABIO. Mèxic. «PDF». Arxivat de l'original el 2011-09-20. [Consulta: 10 gener 2013].
  25. Abdul Razaq i Saleem Shahzad, 2012. New Records of Lactarius Species from Pakistan. Pak. J. Bot., 44(1): 403-405. «PDF».
  26. Sultana, K., C. A. Rauf, A. Riaz, F. Naz, G. Irshad i Irfan-ul-Haque, M., 2011. Checklist of Agarics of Kaghan Valley-1. Pak. J. Bot., 43(3): 1777-1787.
  27. GBIF (anglès)

Bibliografia

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]