Lars Ahlfors

Lars Ahlfors

Biografia
Naixement	(fi) Lars Valerian Ahlfors 18 abril 1907 Hèlsinki (Imperi Rus)
Mort	11 octubre 1996 (89 anys) Pittsfield (Massachusetts)
Causa de mort	pneumònia
Sepultura	cementiri de Hietaniemi, 01-023-03-00091 60° 10′ 07″ N, 24° 55′ 06″ E
Formació	Universitat de París (1930–1932) Universitat de Zúric (1928–1929) Nya svenska samskolan (–1924) Universitat de Hèlsinki (1924–1928)
Tesi acadèmica	Untersuchungen zur Theorie der konformen Abbildung und der ganzen Funktionen  (1930 )
Director de tesi	Ernst Leonard Lindelöf i Rolf Nevanlinna
Activitat
Camp de treball	Anàlisi matemàtica
Ocupació	matemàtic, professor d'universitat
Ocupador	Universitat Harvard (1946–1977) Universitat de Zúric (1944–1946) Universitat de Hèlsinki (1938–1940) Universitat Harvard (1935–1938) Universitat de Hèlsinki (1933–1935)
Membre de	Acadèmia Nacional de Ciències dels Estats Units (membre de l'Acadèmia Nacional de Ciències dels Estats Units) (1953–) Acadèmia de Ciències de Rússia Acadèmia de Ciències de la Unió Soviètica Reial Acadèmia Sueca de Ciències
Obra
Obres destacables lema de Schwarz-Ahlfors-Pick Teoria d'Ahlfors Conjectura de la mesura d'Ahlfors Teorema de finitud d'Ahlfors Teorema de Denjoy-Carleman-Ahlfors mesura regular d'Ahlfors
Estudiant doctoral	Harvey Cohn, George Springer, Robert Osserman, Clifford Earle, Allen Devinatz, Henry O. Pollak, Halsey Royden, Albert Marden, J. Ian Richards, John Fay, Henry Landau, Floyd Ulrich, Ernest Schlesinger, Dale Husemöller, James Allister Jenkins, Eoin Whitney, Audrey Wishard, Steadman Bagby, Hans Keller, Robert Accola, Roger Kirchner, Saul Kravetz, Peter Evans Martin, George Sethares, Vidar Wolontis, Stanley Kaplan, Harold Weintraub, Tord Lindblad i Paul Garabedian
Localització dels arxius	Biblioteca Harvard HUGFP 150
Família
Cònjuge	Erna Martha Liesbeth Lehnert
Pares	Axel Ahlfors   i Sievä Matilda Helander
Premis
(1982)  Premi Leroy P. Steele (1981)  Premi Wolf en Matemàtiques (1971)  Beca Guggenheim (1936)  Medalla Fields

Lars Ahlfors (Hèlsinki, 18 d'abril de 1907 - Pittsfield, 11 d'octubre de 1996) fou un matemàtic finlandès nacionalitzat estatunidenc. Ahlfors va rebre molts honors per les seves contribucions a les matemàtiques. Va ser el primer guanyador de la medalla Fields (juntament amb en Jesse Douglas del MIT), a més del premi Wolf en Matemàtiques el 1981.

Bibliografia

• Fernández, José L. «Ahlfors: La primera Medalla Fields» (en castellà). La Gaceta de la RSME, Vol. 5, Num. 2, 2002, pàg. 431-442. ISSN: 1138-8927.
• Gehring, Frederick. «Lars Valerian Ahlfors». A: National Academy of Sciences. Biographical Memoirs: Volume 87 (en anglès). The National Academies Press, 2005, p. 3-28. ISBN 0-309-09579-4. 
• Lehto, Olli «On the life and work of Lars Ahlfors» (en anglès). The Mathematical Intelligencer, Vol. 20, Num. 3, 1996, pàg. 4-8. DOI: 10.1007/BF03024796. ISSN: 0343-6993.
• Lehto, Olli. Lars Ahlfors -- At the Summit of Mathematics (en anglès). American Mathematical Society, 2015. ISBN 978-1-4704-1846-5. 

Enllaços externs

• Lars Ahlfors al Mathematics Genealogy Project.
• O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Lars Ahlfors» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
• * «Lars Ahlfors (1907-1996)». Universitat Harvard. [Consulta: 17 desembre 2021]. (anglès)