Vés al contingut

Leevi Madetoja

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaLeevi Madetoja
Imatge
(dècada del 1910) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(fi) Leevi Antti Madetoja Modifica el valor a Wikidata
17 febrer 1887 Modifica el valor a Wikidata
Oulu (Finlàndia) Modifica el valor a Wikidata
Mort6 octubre 1947 Modifica el valor a Wikidata (60 anys)
Hèlsinki (Finlàndia) Modifica el valor a Wikidata
Sepulturacementiri de Hietaniemi Modifica el valor a Wikidata
ResidènciaLallukka Artists’ Home (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat de Hèlsinki
institut d'Oulu Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciódirector d'orquestra, musicòleg, crític musical, coreògraf, compositor, llibretista Modifica el valor a Wikidata
GènereÒpera i simfonia Modifica el valor a Wikidata
InstrumentKantele Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeL. Onerva (1913–1947) Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm0534841 TMDB.org: 3936261
Musicbrainz: a6d6e77f-e284-45b8-b54f-e6e881339d9a Lieder.net: 4929 Discogs: 1024295 IMSLP: Category:Madetoja,_Leevi Allmusic: mn0002340302 Find a Grave: 91852323 Modifica el valor a Wikidata

Leevi Antti Madetoja (Oulu, Ostrobòtnia del Nord, 17 de febrer, 1887 – Hèlsinki, 6 d'octubre, 1947), va ser un compositor, director d'orquestra, escriptor i professor finlandès.

Biografia

[modifica]

Leevi Madetoja va néixer a Oulu en una família pobra, i el seu pare mariner no va tenir temps de veure el seu fill abans de morir a Amèrica. Després de la mort del pare, la mare va ser totalment responsable de la família, però malgrat això, va poder educar en Leevi i el seu germà gran, que era dos anys més gran, amb el seu sou de dependenta de botiga. Madetoja va recordar més tard que un àpat calent només es menjava a casa els diumenges, quan la seva mare no havia d'estar a la feina. La profunda religiositat de la llar de la seva infància queda il·lustrada pel fet que Leevi va rebre el nom de Lars Levi Laestadius, que va ser anomenat el profeta de Lapònia.[1]

Madetoja es va graduar al Liceu Clàssic Finlandès d'Oulu el 1906. Mentre estava a l'escola, va cantar al cor de l'escola, va dirigir el cor de la societat i va estudiar violí i piano de manera independent, encara que el seu instrument principal era el kantele. Va estudiar a l'Institut de Música de Hèlsinki (ara l'Acadèmia Sibelius) i a la Universitat de Hèlsinki des de 1906 fins a 1910 sota la direcció d'Armas Järnefelt, Erik Furuhjelm i Jean Sibelius. Madetoja també va estudiar a París i Viena.[cal citació]

Encara que Madetoja va abandonar Oulu immediatament després de graduar-se de l'escola secundària el 1906, encara tenia una forta identitat ostrobotnica, i això també es reflecteix a l'òpera Pohjalaisia (1923), que es considera una de les obres principals del compositor.[cal citació]

Madetoja va treballar com a director a Vyborg del 1914 al 1916, i abans, juntament amb Toivo Kuula, va ser director ajudant de l'Orquestra Nacional de Finlàndia. També va ser crític musical del "Helsingin Sanomat", professor de música a la Universitat de Hèlsinki i president de Teosto.[cal citació]

Madetoja era membre de la branca d'Ostrobòtnia del Nord, i a través de les seves activitats va conèixer a Toivo Kuula, membre de la branca d'Ostrobòtnia del Sud. Inspirat per aquesta influència romàntica nacional, Madetoja va recopilar cançons populars d'Ostrobòtnia del Nord de la seva província natal entre 1907 i 1909. Mentre Madetoja componia música per a una obra del seu company d'estudis Eino Leino, va conèixer la seva futura esposa, la poeta L. Onerva. Estaven casats des del 1913, tot i que Leino va ser la tercera roda de la relació fins a la seva mort. Madetoja, com Leino i Onerva, es va convertir en alcohòlic i va morir d'insuficiència cardíaca[2] a Hèlsinki als 60 anys. La seva productivitat va disminuir en els últims anys.

Madetoja vivia amb la seva parella a Etu-Töölössä, a la casa d'artista Lallukka (Hèlsinki, Apollonkatu 13), construïda l'any 1933.[cal citació]

Madetoja està enterrat al cementiri de Hietaniemi a Hèlsinki. La seva dona L. Onerva va ser enterrada al seu costat 25 anys després.[3] Leevi Madetoja va llegar els seus ingressos per drets d'autor a l'Associació de Compositors de Finlàndia i, segons el testament, els ingressos per drets d'autor s'havien d'utilitzar "per a la impressió de les obres de Leevi Madetoja i, un cop aconseguit aquest propòsit, ja sigui mitjançant aquest acte pòstum o altres fons similars, per a la impressió de música finlandesa en general, principalment obres més grans de l'Associació Finlandesa".[4] el fons mental es va transferir a l'Associació de Compositors de Finlàndia.

Música

[modifica]

A Finlàndia, Madetoja és un dels grans compositors de música clàssica. Ocupa una posició central en la música finlandesa després de Jean Sibelius com potser el millor romàntic tardà de la seva generació. La música de Madetoja es caracteritza per una certa ambivalència. D'una banda, té un clar to nacional finlandès, que és el que sovint es percep com el mati malenconiós de la seva música. D'altra banda, té una sofisticació i fins i tot una elegància que es considera francesa.[cal citació]

Jean Sibelius sembla que va valorar Madetoja més entre els romàntics tardans finlandesos que van venir després d'ell. Va ser un dels pocs estudiants privats de composició de Sibelius. Madetoja també va tenir una influència en la formació de l'escola. L'historiador de la música suec Bo Wallner ha parlat de molts compositors finlandesos que van debutar a la dècada de 1930 com a representants de la música post-Mademoiselle.[5]

La música de Madetoja combina amb èxit la profunda reflexió finlandesa amb l'escolta francesa i la sofisticació del so. Les obres de Madetoja sovint manquen de gestos exteriors espectaculars, però creen el seu propi món interior personal, bonic i subtil. El compositor va començar com un romàntic nacional, però aviat va treure influències de la música d'art contemporani i el llenguatge musical ostrobotnià a la seva música. L'enfocament psicològic de la narrativa musical es reflecteix en diverses obres, com ara El jardí de la mort (Op. 41), l'òpera Juha (Op. 74) i el ballet Okon Fuoko (Op. 58).[6]

Madetoja, que estava interessat en temes espirituals, també va compondre la cançó "At the Feet of the Master" a un text del filòsof indi Krishnamurti.[7] A l'himnal de 1987, les composicions de Madetoja inclouen els himnes 142 i 626.[8][9] Les seves conegudes composicions espirituals també inclouen la cançó "Kotihin mielin" (Homeward Mind) basada en un poema de Hilja Haahti i la nadala "Arkihuolesi kaikki heita" (Les preocupacions quotidianes de tothom) basada en un poema d'Alpo Noponen. El mateix Madetoja va considerar la seva darrera composició tan exitosa que fins i tot la va proposar com a himne, encara que amb paraules d'un himne suec que ja figurava a l'himne.[10]

Monuments

[modifica]

Hi ha una estàtua de Leevi Madetoja a Oulu, feta per l'escultor Aarre Aaltonen el 1962. La Fundació Madetoja, amb seu a Hèlsinki, es va fundar l'any 1997. Des de 1988, l'Associació de Compositors de Finlàndia atorga els Premis Madetoja a músics que s'han distingit com a intèrprets de música contemporània finlandesa. El 1974, Pukinmäki a Hèlsinki va ser rebatejat com Madetojanpolku i Madetojankuja.[11] El Madetoja Music High School d'Oulu i la sala principal del Centre de Música d'Oulu, Madetoja Hall, també porten el nom del compositor.[cal citació]

Concursos de Madetoja

[modifica]

El Leevi Madetoja Piano Competition és un dels concursos més importants en l'àmbit de la música clàssica a Finlàndia. Està organitzat per la Universitat Regional de Ciències Aplicades d'Oulu cada tres anys.[cal citació]

Segell Madetoja de 1987.

El Concurs Internacional de Cors Masculins Leevi Madetoja, organitzat per l'Associació de Cors Masculins de Finlàndia i dedicat al cant coral masculí, també porta el nom de Madetoja. Se celebra aproximadament cada cinc anys. La competició es va celebrar per primera vegada l'any 1989 a Turku. La setena competició es va celebrar al Helsinki Music Center el 27 de novembre de 2021 en una sèrie internacional, nacional i de revisió.[12]

Composicions

[modifica]

Per conèixer la llista de composicions de Leevi Madetoja aneu al seu arxiu de la Viquipèdia finesa.

Premis i reconeixements[cal citació]

[modifica]
  • Títol de professor 1937
  • Membre honorari de l'Associació de Compositors de Finlàndia 1947
  • Premi Honorífic de la Fundació Cultural Finlandesa 1947
  • Beca Kalevala Any Jubilee 1936
  • Pensió estatal de compositor 1919
  • Membre de la Reial Acadèmia Sueca de Música

Referències

[modifica]
  1. ↑ Similä, Markus: Rakkaimmat joululaulut ja niiden tekijät, s. 37–38. Jyväskylä: Gummerus, 2014.
  2. ↑ Oulun kaupunki: Kirjastolinkit: Katujen kitkijästä säveltäjämestariksi
  3. ↑ Voitto Viro: Vanha hautausmaa: Helsingin Hietaniemen hautausmaan opas (2. painos), s. 71. Helsinki: Otava, 1993. ISBN 951-1-12259-2.
  4. ↑ Mäkilä, Sasha: Arkihuolesi kaikki heitä? Vielä kerran kysymyksestä cis vai a Leevi Madetojan Joululaulussa, op. 20b n:o 5. Trio, 2022, s. 78. Taideyliopisto.
  5. ↑ Leevi Madetoja – suomalaisen klassisen musiikin suuria säveltäjiä Teosto. Arkistoitu 10.12.2018. Viitattu 9.12.2018.
  6. ↑ http://www.ouka.fi/kirjasto/musaoulu/taidemusa/leevi_madetoja/leevi_madetoja.htm (Arkistoitu – Internet Archive)
  7. ↑ Suomen Teosofisen seuran julkaisema vihkonen: At The Feet of The Master, Mestarin jalkain juuressa, Vid Mästarens fötter (Alcyone). Choir-unisono, with piano accompaniment composed for the Theosophical Society 50 years jubilee convention by Leevi Madetoja.
  8. ↑ Virsi 142; Oi Jeesus, kiitos nimellesi sun Suomen evankelis-luterilaisen kirkon virsikirja. 1986. Arkistoitu 18.8.2016. Viitattu 4.8.2016.
  9. ↑ Virsi 626; Tuolla taivaan asunnoissa Suomen evankelis-luterilaisen kirkon virsikirja. 1986. Arkistoitu 19.8.2016. Viitattu 4.8.2016.
  10. ↑ Similä, Markus: Rakkaimmat joululaulut ja niiden tekijät, s. 37–38. Jyväskylä: Gummerus, 2014.
  11. ↑ Helsingin Sanomat 6.4.2008.
  12. ↑ Madetoja-kilpailu Suomen Mieskuoroliitto. Viitattu 22.4.2020.

Bibliografia

[modifica]
  • Karjalainen, Kauko: òperes de Leevi Madetoja Ostrobothnia i Juha: Obres, textos i contextos. Studia musicologica Universitatis Helsingiensis, 2. Hèlsinki: Departament de Musicologia, Universitat de Hèlsinki, 1991. ISBN 951-45-5742-5.
  • Lappalainen, Seija & Salmenhaara, Erkki: Les obres de Leevi Madetoja. Hèlsinki: compositors finlandesos, 1987. ISBN 951-99851-4-X
  • Makkonen, Anna & Tuurna, Marja-Leena: Cançons nocturnes – Cartes de L. Onerva i Leevi Madetoja 1910–1946. Hèlsinki: Societat de Literatura Finlandesa, 2006. ISBN 951-746-794-X.
  • Poroila, Heikki: Rapsodia Ostrobotniana: Llista temàtic-bibliogràfica d'obres de Leevi Madetoja. Hèlsinki: Honkakirja, 2024. ISBN 978-952-69775-5-3.
  • Salmenhaara, Erkki: Sobre la filosofia de la bellesa de Leevi Madetoja. Tampere: Associació Filosòfica Finlandesa, 1990.
  • Samenhaara, Erkki: Leevi Madetoja . Hèlsinki: Janmi, 1987. ISBN 951-30-6725-4.
  • Salmenhaara, Erkki: “Madetoja, Leevi (1887–1947)”, Finnish National Biography, volum 6, pàg. 413–415. Hèlsinki: Finnish Literature Society, 2005. ISBN 951-746-447-9 Versió en línia de l'obra.
  • Tuukkanen, Kalervo: Leevi Madetoja: personalitat del compositor finlandès. Porvoo: WSOY, 1947.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Leevi Madetoja
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Leevi_Madetoja&oldid=34702938»