Leopoldo Augusto de Cueto

Leopoldo Augusto de Cueto López de Ortega

Retrat de Leopoldo Augusto de Cueto, a La Ilustración Española y Americana
Nom original	(es) Leopoldo Augusto de Cueto
Biografia
Naixement	16 juliol 1815 Cartagena (Regió de Múrcia)
Mort	12 gener 1901 (85 anys) Madrid
Ministre d'Estat i Ultramar
15 d'octubre de 1857 – 25 d'octubre de 1857
← Pedro José Pidal y Carniado Francisco Martínez de la Rosa →
Ministre plenipotenciari als Estats Units
30 de maig de 1854 – 1 d'octubre de 1855
← Jose Maria Magallon y Campuzano Alfonso Escalante →
Senador per la Reial Acadèmia de la Llengua
1878 – 1901
Activitat
Ocupació	diplomàtic, escriptor, polític, crític literari
Partit	Partit Moderat
Membre de	Reial Acadèmia Espanyola Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Ferran
Moviment	Romanticisme
Premis
Orde d'Isabel la Catòlica Orde de Crist Orde de Sant Maurici i Sant Llàtzer Orde de Sant Estanislau Orde de l'Àguila Vermella Legió d'Honor Orde de Dannebrog
Llista Ambaixador d'Espanya als Estats Units Senador al Senat espanyol Diputat a les Corts del Regnat d'Isabel II Ambassador of Spain to Austria-Hungary (en) Senador del Regne

Leopoldo Augusto de Cueto López de Ortega, marquès de Valmar (Cartagena, 16 de juliol de 1815-Madrid, 21 de gener de 1901) va ser un escriptor, diplomàtic, investigador i crític espanyol.

Biografia

Fill del brigadier d'artilleria Gonzalo García de Cueto y Enríquez de Luna i de María dels Dolores López de Ortega i Prado. Va estudiar Filosofia al Seminari de San Fulgencio de Múrcia i es va doctorar en Jurisprudència a Sevilla. Va ser agregat de l'ambaixada espanyola a París; allí es va casar amb María del Amparo Fernández de Càceres y González de Quintanilla. El 1838 va néixer a Rouen la seva filla gran, Flavia. Va escriure crítica literària a El Artista, El Orbe, El Piloto i el Semanario Pintoresco Español. El 1840 va ser nomenat secretari de la legació a la Haia . El 1844 secretari de la legació a Lisboa. El 1847 va ser nomenat encarregat de negocis de la legació a Copenhaguen, on va arribar a ser nomenat ministre resident. El gener de 1854 va estar a Washington D.C. com a ministre plenipotenciari i tres anys després ho va ser a Viena i Múnic. El 1881 va demanar el retir com a diplomàtic.

Posseïa la gran creu de l'Orde d'Isabel la Catòlica, la gran creu de l'Orde de Crist de Portugal, la gran creu de l'Orde de Sant Maurici i Sant Llàtzer d'Itàlia, la gran creu de l'Orde de Sant Estanislau de Rússia i la gran creu de l'Orde de l'Àguila Vermella. Va ser comanador de la Legió d'Honor de França i de l'Orde de Dannebrog de Dinamarca. Va morir d'un vessament cerebral el 20 de gener de 1901.

Va ser majordom de Palau, secretari d'Estat i senador vitalici. També membre de la Reial Acadèmia de la Llengua (1858), amb els càrrecs afegits de secretari i tresorer, i de la de Belles Arts de Sant Ferran. Com la seva germana gran María de la Encarnación, es va casar amb el Duc de Rivas, va ser el seu cunyat i li va dedicar una crítica intel·ligent amb motiu de l'estrena de Don Álvaro, "Examen crítico" (1835), i en va pronunciar un important Discurso necrológico (1866) valorant les seves obres. També va ser Conseller d'Estat (1863) i senador per la Reial Acadèmia de la Llengua (1878-1880, 1881-1882, 1884-1886, 1891-1894, 1896-1900).

Obres

Va conrear el teatre amb el drama històric Doña María Coronel o No hay fuerza contra el honor (1844) i la tragèdia clàssica amb Cleopatra (1845), no representada. Va reunir la seva producció literària sota el títol de Poesías líricas y dramáticas (1900). Va ser un líric elegant, els temes fonamentals del qual són l'amor, la religió i la pàtria. També va conrear la història escrivint una Biografía del Conde de Toreno i va ser crític teatral de El Piloto i del Semanario Pintoresco Español. Va pronunciar diversos discursos, destacant el dedicat a Quintana en el seu ingrés en l'Acadèmia.

Com a filòleg i crític literari sobreviu per dues obres: l'edició de Las Cantigas d'Alfons X el Savi (1889) i el Bosquejo histórico-crítico de la poesía castellana del siglo XVIII (1893), que precedia a la també memorable i fins i tot encara útil edició de en tres gruixuts volums de la Biblioteca de Autores Españoles. La primera va acompanyada d'una introducció on s'estudien les fonts i s'intenta una classificació argumental, així com d'un glossari molt meritori. La segona aporta dades inestimables d'autors que va conèixer, com Alberto Lista o Juan Nicasio Gallego, i exhuma autors foscos i oblidats. Conté judicis moderats, influïts de vegades per les seves idees romàntiques. Utilitza materials inèdits i resulta un monument d'erudició.

Bibliografia

• VV. AA., Doscientos críticos literarios en la España del siglo XIX. Madrid: CISC, 2007.

Enllaços externs

• Obres digitalitzades de Leopoldo Augusto de Cueto a la Biblioteca Digital Hispànica de la Biblioteca Nacional d'Espanya

Càrrecs públics
Precedit per: Pedro José Pidal y Carniado	Ministre de Governació (octubre) 1857	Succeït per: Francisco Martínez de la Rosa
Premis i fites
Precedit per: Manuel José Quintana	Acadèmic de la Reial Acadèmia Espanyola Cadira J 1858-1901	Succeït per: Juan José Herranz y Gonzalo