Vés al contingut

Alejandro Mon y Menéndez

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaAlejandro Mon y Menéndez

Jorge Mon Fernandez Gorlat Modifica el valor a Wikidata
Nom original(es) Alejandro Mon Menéndez Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement26 febrer 1801 Modifica el valor a Wikidata
Oviedo (província d'Astúries) Modifica el valor a Wikidata
Mort1r novembre 1882 Modifica el valor a Wikidata (81 anys)
Oviedo (província d'Astúries) Modifica el valor a Wikidata
  President del Consell de Ministres d'Espanya
1 de març de 1864 – 16 de setembre de 1864
  Ministre d'Hisenda
16 de desembre de 1837 – 6 de setembre de 1838

3 de maig de 1844 – 12 de febrer de 1846

12 d'abril de 1846 – 28 de gener de 1847

11 d'agost de 1848 – 19 d'agost de 1849

25 d'octubre de 1857 – 14 de gener de 1858
Dades personals
FormacióUniversitat d'Oviedo Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Madrid Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciódiplomàtic, polític, jurista Modifica el valor a Wikidata
PartitPartit Moderat Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Premis

Alejandro Mon y Menéndez (Oviedo, 1801 - 1 de novembre de 1882) va ser un polític i jurista espanyol, ministre d'Hisenda en els períodes 1837-1838, 1844-1846, 1846-1847, 1848-1849 i 1857-1858, i President del Consell de Ministres d'Espanya el 1864.

És cèlebre per la reforma tributària que va dur a terme el 1845 per tal de racionalitzar i modernitzar la Hisenda espanyola.

Vida personal

[modifica]

Era un dels tres fills de Miguel Mon i Miranda y Francisca Menéndez de la Torre. Estava casat amb Rosa Martínez, de qui va tenir al seu únic fill Alejandro Mon y Martínez.

Ministre d'Hisenda

[modifica]

Va cursar els estudis de Dret a la Universitat d'Oviedo. Inquiet per l'activitat política, va ser vicepresident de les Corts Generals i durant la Regència de Maria Cristina va ser nomenat Ministre d'Hisenda en 1837 fins a 1838 i de nou amb Narváez en 1844 a 1846 durant el qual afronta la greu crisi econòmica de la hisenda pública a conseqüència de la Primera Guerra Carlina. Per un breu lapse de temps deixa el Ministeri, fins que torna a ser nomenat per Francisco Javier de Istúriz fins a 1847 durant la Dècada Moderada del regnat d'Isabel II quan és nomenat President del Congrés dels Diputats. En 1849 i 1857 torna a ser Ministre d'Hisenda per curts períodes.

El seu pas pel ministeri d'Hisenda és recordat com el més important del segle xix espanyol. La simplificació i modernització que va dur a terme en el sistema tributari, anomenada Reforma Mon-Santillán (per Ramón de Santillán), va dotar Espanya d'un sistema tributari modern i la seva ombra ha perdurat fins a l'actualitat. També se'l recorda per promoure la modernització de l'economia espanyola, apostant pel ferrocarril i les indústries transformadores.[1]

President

[modifica]

Després serà ambaixador d'Espanya a Roma i París i refusarà les ofertes per tornar a la política activa fins que l'1 de març de 1864 és nomenat President del Consell de Ministres substituint Lorenzo Arrazola en el període de crisi de la Unió Liberal i que només durarà nou mesos, encara que en el seu haver-hi es trobarà haver incorporat per primera vegada al gabinet a una de les figures més influents de la vida política espanyola després de la restauració borbònica com va ser Antonio Cánovas del Castillo.

Després la revolució de 1868 va abandonar la vida política de manera definitiva encara que va ser nomenat senador vitalici el 1876.

Vida intel·lectual

[modifica]

Alejandro Mon va ser un dels polítics espanyols més respectats del seu temps, sent membre fundador de la Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques.

Referències

[modifica]
  1. Mata, Jordi et al. «300 anys d'espoli». Sàpiens [Barcelona], núm. 122, 11-2012, p.26-37. ISSN: 1695-2014.

Enllaços externs

[modifica]
  • (castellà) Mon en su siglo Arxivat 2007-11-04 a Wayback Machine., per Gonzalo Fernández de la Mora.
  • (castellà) La reforma tributaria de Alejandro Mon de 1845 Arxivat 2006-12-11 a Wayback Machine.  PDF



Càrrecs públics
Precedit per:
Juan José García Carrasco
Manuel María Sierra y Moya
Francisco de Paula Orlando
Victorio Fernández Lascoiti Fourquet
Ministre d'Hisenda

1844-1846
1846-1847
1848-1849
1857-1858
Succeït per:
Manuel María Sierra y Moya
Ramón de Santillán
Juan Bravo Murillo
José Sánchez Ocaña López de Hontiveros
Precedit per:
Francisco Martínez de la Rosa
President del Congrés dels Diputats

(febrer-octubre) 1862
Succeït per:
Diego López Ballesteros Pérez de Santamaría
Precedit per:
Lorenzo Arrazola
President del Consell de Ministres d'Espanya

1 de març de 1864 - 16 de setembre de 1864
Succeït per:
Ramón María Narváez
Premis i fites
Precedit per:
'
Acadèmic de la
Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques
Medalla 36

1857-1882
Succeït per:
Francisco Romero Robledo