Alejandro Mon y Menéndez

Alejandro Mon y Menéndez

Jorge Mon Fernandez Gorlat
Nom original	(es) Alejandro Mon Menéndez
Biografia
Naixement	26 febrer 1801 Oviedo (província d'Astúries)
Mort	1r novembre 1882 (81 anys) Oviedo (província d'Astúries)
President del Consell de Ministres d'Espanya
1 de març de 1864 – 16 de setembre de 1864
← Lorenzo Arrazola García Ramón María Narváez y Campos →
Ministre d'Hisenda
16 de desembre de 1837 – 6 de setembre de 1838
← Antonio María Seixas Vieyra José Vigil de Quiñones de León →
3 de maig de 1844 – 12 de febrer de 1846
← Juan José García Carrasco y Gómez Benítez Manuel María Sierra y Moya →
12 d'abril de 1846 – 28 de gener de 1847
← Manuel María Sierra y Moya Ramón de Santillán →
11 d'agost de 1848 – 19 d'agost de 1849
← Francisco de Paula Orlando Juan Bravo Murillo →
25 d'octubre de 1857 – 14 de gener de 1858
← Victorio Fernández Lascoiti Fourquet José Sánchez Ocaña López de Hontiveros →
Dades personals
Formació	Universitat d'Oviedo
Activitat
Lloc de treball	Madrid
Ocupació	diplomàtic, polític, jurista
Partit	Partit Moderat
Membre de	Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques
Premis
Orde de Carles III
Llista Ambaixador d'Espanya a França 1866 – 1868 Ambaixador d'Espanya a França 1858 – 1862 Senador al Senat espanyol Ministre Ambaixador Diputat al Congrés dels Diputats

Alejandro Mon y Menéndez (Oviedo, 1801 - 1 de novembre de 1882) va ser un polític i jurista espanyol, ministre d'Hisenda en els períodes 1837-1838, 1844-1846, 1846-1847, 1848-1849 i 1857-1858, i President del Consell de Ministres d'Espanya el 1864.

És cèlebre per la reforma tributària que va dur a terme el 1845 per tal de racionalitzar i modernitzar la Hisenda espanyola.

Vida personal

Era un dels tres fills de Miguel Mon i Miranda y Francisca Menéndez de la Torre. Estava casat amb Rosa Martínez, de qui va tenir al seu únic fill Alejandro Mon y Martínez.

Ministre d'Hisenda

Va cursar els estudis de Dret a la Universitat d'Oviedo. Inquiet per l'activitat política, va ser vicepresident de les Corts Generals i durant la Regència de Maria Cristina va ser nomenat Ministre d'Hisenda en 1837 fins a 1838 i de nou amb Narváez en 1844 a 1846 durant el qual afronta la greu crisi econòmica de la hisenda pública a conseqüència de la Primera Guerra Carlina. Per un breu lapse de temps deixa el Ministeri, fins que torna a ser nomenat per Francisco Javier de Istúriz fins a 1847 durant la Dècada Moderada del regnat d'Isabel II quan és nomenat President del Congrés dels Diputats. En 1849 i 1857 torna a ser Ministre d'Hisenda per curts períodes.

El seu pas pel ministeri d'Hisenda és recordat com el més important del segle xix espanyol. La simplificació i modernització que va dur a terme en el sistema tributari, anomenada Reforma Mon-Santillán (per Ramón de Santillán), va dotar Espanya d'un sistema tributari modern i la seva ombra ha perdurat fins a l'actualitat. També se'l recorda per promoure la modernització de l'economia espanyola, apostant pel ferrocarril i les indústries transformadores.

President

Després serà ambaixador d'Espanya a Roma i París i refusarà les ofertes per tornar a la política activa fins que l'1 de març de 1864 és nomenat President del Consell de Ministres substituint Lorenzo Arrazola en el període de crisi de la Unió Liberal i que només durarà nou mesos, encara que en el seu haver-hi es trobarà haver incorporat per primera vegada al gabinet a una de les figures més influents de la vida política espanyola després de la restauració borbònica com va ser Antonio Cánovas del Castillo.

Després la revolució de 1868 va abandonar la vida política de manera definitiva encara que va ser nomenat senador vitalici el 1876.

Vida intel·lectual

Alejandro Mon va ser un dels polítics espanyols més respectats del seu temps, sent membre fundador de la Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques.

Enllaços externs

• (castellà) Mon en su siglo Arxivat 2007-11-04 a Wayback Machine., per Gonzalo Fernández de la Mora.
• (castellà) La reforma tributaria de Alejandro Mon de 1845 Arxivat 2006-12-11 a Wayback Machine.  PDF