Cogomina bru vermellosa
Lepiota brunneoincarnata  | |||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
 | |||||||||
| Bolet | |||||||||
| Taxonomia | |||||||||
| Superregne | Eukaryota | ||||||||
| Regne | Fungi | ||||||||
| Classe | Agaricomycetes | ||||||||
| Ordre | Agaricales | ||||||||
| Família | Agaricaceae | ||||||||
| Gènere | Lepiota | ||||||||
| Espècie | Lepiota brunneoincarnata Chodat i C.Martin, 1889 | ||||||||
.svg){kind=icon}
La cogomina bru vermellosa[1](Lepiota brunnoincarnata), també anomenada palometa metzinosa,[2] és una cogomina del gènere Lepiota. Es pot confondre fàcilment amb bolets comestibles com el fredolic, l'apagallums, els xampinyons, la gírgola de panical, els cama-secs i en general amb qualsevol bolet de mida petita amb làmines.
Taxonomia
[modifica]L'espècie va ser descrita pels botànics suïssos Robert Hippolyte Chodat i Charles-Édouard Martin el 1889, que van observar que creixia als vorals de les carreteres a Ginebra a Suïssa. L'anàlisi genètica de l'ADN va mostrar que està estretament relacionat amb altres espècies que contenen amatoxines com Lepiota subincarnata .
Descripció
[modifica]Hàbitat
[modifica]Es pot trobar fins i tot en medis urbans.
Distribució geogràfica
[modifica]Espècies semblants
[modifica]Comestibilitat
[modifica]Conté amatoxines i consumir-lo és potencialment letal. El seu consum ha estat documentat com perjudicial causant una intoxicació alimentària severa, similar a la causada per Amanita phalloides, cursa amb diarrea, vòmit, marejos, hipotèrmia, calfreds, gust metàl·lic, pèrdua parcial de l'oïda i la visió, símptomes que poden aparèixer entre les 9 i 14 hores després de la seva ingestió.[3] La presència d'alfa amanitina en L. brunneoincarnata pot danyar severament el fetge cosa que pot desembocar en la mort per insuficiència hepàtica si no es rep un tractament mèdic adequat.
,[4][5][6] País Valencià i Menorca[7]
Referències
[modifica]- ↑ Gràcia, Enric. La Clau dels Bolets: Identifica'ls de la mà d'Enric Gràcia, Vol. I, p:137. El Papiol: efadós, 2021.
- ↑ Vidal, Josep Maria; Ballesteros, Enric. Bolets dels Països Catalans i els seus noms populars. Figueres: Brau Edicions, 2013. ISBN 9788496905986.
- ↑ Calonge, F. D. «LEPIOTA BRUNNEOINCARNATA: SEGUNDO CASO DE ENVENENAMIENTO FAMILIAR GRAVE EN MADRID» (en castellà). Bol. Soc. Mico. [Madrid], 2010, p. 34 - 37 [Consulta: 25 octubre 2012].
- ↑ Laessøe, Thomas; Petersen, Jens H. Fungi of temperate Europe. Princeton Oxford: Princeton University Press, 2019. ISBN 978-0-691-18037-3.
- ↑ Knudsen, Henning; Vesterholt, Jan. Funga Nordica: agaricoid, boletoid and cyphelloid genera. Copenhagen: Nordsvamp, 2008. ISBN 978-87-983961-3-0.
- ↑ Llistosella, Jaume. «Mòdul Fongs. Banc de Dades de Biodiversitat de Catalunya». Generalitat de Catalunya i Universitat de Barcelona..
- ↑ Siquier, José L; Salom, Joan Carles. Catálogo de Hongos y Mixomicetos de las Islas Baleares. Micobalear,CB.