Vés al contingut

Lesió renal aguda

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula malaltiaLesió renal aguda
Secció d'un ronyó que mostra una pal·lidesa marcada de l'escorça, en contrast amb les zones més fosques del teixit medul·lar supervivent. modifica
Tipusinsuficiència renal i malaltia Modifica el valor a Wikidata
Especialitatnefrologia, urologia, patologia i histologia Modifica el valor a Wikidata
Classificació
CIM-11GB60 Modifica el valor a Wikidata
CIM-10N17 Modifica el valor a Wikidata
CIM-9584 Modifica el valor a Wikidata
Recursos externs
DiseasesDB11263 Modifica el valor a Wikidata
MedlinePlus000501 Modifica el valor a Wikidata
eMedicine243492 Modifica el valor a Wikidata
Patient UKacute-kidney-injury-pro Modifica el valor a Wikidata
MeSHD058186 Modifica el valor a Wikidata
UMLS CUIC2609414 i C0022660 Modifica el valor a Wikidata
DOIDDOID:3021 Modifica el valor a Wikidata

La lesió renal aguda (LRA), abans anomenada insuficiència renal aguda (IRA),[1][2] és una disminució sobtada de la funció renal que es desenvolupa en 7 dies,[3] com es mostra per un augment de la creatinina sèrica o una disminució de la producció d'orina, o ambdues coses.[4]

Les causes de l'IRA es classifiquen com a prerenals (a causa de la disminució del flux sanguini al ronyó), renals intrínseques (a causa del dany al mateix ronyó) o postrenals (a causa del bloqueig del flux d'orina).[5] Les causes prerenals de l'IRA inclouen sèpsia, deshidratació, pèrdua excessiva de sang, xoc cardiogènic, insuficiència cardíaca, cirrosi i certs medicaments com els IECA o els AINE.[5] Les causes renals intrínseques de l'IRA inclouen la glomerulonefritis, la nefritis lúpica, la necrosi tubular aguda, certs antibiòtics i agents quimioterapèutics.[5] Les causes postrenals de l'IRA inclouen càlcul renal, càncer de bufeta, bufeta neurogènica, engrandiment de la pròstata, estrenyiment de la uretra, i certs medicaments com els anticolinèrgics.[5]

El diagnòstic de LRA es fa en funció dels signes i símptomes d'una persona, juntament amb proves de laboratori per a la creatinina sèrica i la mesura de la producció d'orina. Altres proves inclouen microscòpia d'orina i electròlits d'orina. L'ecografia renal es realitza quan se sospita una causa postrenal. Es pot obtenir una biòpsia renal quan se sospita LRA intrínseca i la causa no està clara.[5]

L'IRA s'observa en el 10-15% de les persones ingressades a l'hospital i en més del 50% de les persones ingressades a la unitat de cures intensives (UCI).[4] L'IRA pot provocar una sèrie de complicacions, com ara acidosi metabòlica, nivells alts de potassi, urèmia, canvis en l'equilibri de líquids corporals, efectes sobre altres sistemes orgànics i mort. Les persones que han patit IRA tenen un risc més gran de desenvolupar una malaltia renal crònica en el futur.[4] El tractament inclou actuar sobre la causa subjacent i l'atenció de suport, com ara la teràpia renal substitutiva.

Causes

[modifica]

Les causes es poden agrupar en tres famílies: prerenals, renals i postrenals.

Prerenals

[modifica]
Necrosi tubular aguda renal
  1. Hipovolèmia: per una hemorràgia, un segrest de líquid com l'ascites, grans cremats…
  2. Baix cabal cardíac: per exemple una insuficiència cardíaca
  3. Vasoconstricció: per inhibidors ECA i per AINEs (bloqueig de la producció de prostaglandines).
  4. Si es manté molta estona la isquèmia pot donar-se una necrosi tubular aguda (NTA), un procés que portarà a la insuficiència renal crònica, es diu que la insuficiència s'ha establert.

Renals

[modifica]
  1. Problemes al glomèrul renal: glomerulonefritis.
  2. Vascular: vasculitis.
  3. Tubulo-intersticial: processos inflamatoris com les infeccions o les al·lèrgies i NTA tòxica o isquèmica.

Postrenals

[modifica]
  1. Obstrucció de les vies urinàries altes: càlcul, coàgul o tumor.
  2. Obstrucció de la bufeta i de la uretra: per càlculs, coàguls, tumors, prostatitis.

Clínica

[modifica]

La clínica és molt variable en relació a la fase o la causa.

  1. Hipovolèmia: hipotensió ortostàtica, taquicàrdia.
  2. Insuficiència cardíaca: edemes i oligúria.
  3. Dolor lumbar si està associat a pielonefritis, embòlia de l'artèria renal o de la vena renal.
  4. Hematúria: síndrome nefròtica.
  5. Anàlisi d'orina amb resultats atípics[6]
    1. Augment de la creatinina (més fidedigne que la urea) i augment de la urea sèrica (poc fidedigna, car pot augmentar per un augment d'aport proteic a la dieta o en hemorràgies intestinals).[7]
    2. Acidosi metabòlica per reducció d'excreció d'hidrogenions.
    3. Hiperpotassèmia per disminució de l'excreció de potassi.
    4. Hiponatrèmia o hipernatrèmia,[8] hiperfosfatèmia o hipocalcèmia…

Complicacions

[modifica]
  • Sobrecàrrega de volum per compensar la hipovolèmia relativa.
  • Desequilibri hidroelectrolític: la hipocalièmia pot comportar arrítmies cardíaques, edema pulmonar…
  • Disfunció plaquetària: problemes de coagulació.
  • Síndrome urèmica.

Referències

[modifica]
  1. ↑ «ARF, ATN or AKI? It's now acute kidney injury». Anaesthesia and Intensive Care, vol. 35, 6, 12-2007, pàg. 843–44. DOI: 10.1177/0310057X0703500601. PMID: 18084974.
  2. ↑ Dan Longo. Harrison's Principles of Internal Medicine, 18 edition. McGraw-Hill Professional, July 21, 2011. 
  3. ↑ «Acute Kidney Injury Network: report of an initiative to improve outcomes in acute kidney injury». Critical Care, vol. 11, 2, 2007, pàg. R31. DOI: 10.1186/cc5713. PMC: 2206446. PMID: 17331245.
  4. ↑ 4,0 4,1 4,2 «Acute kidney injury». The Lancet, vol. 394, 10212, 23-11-2019, pàg. 1949–64. DOI: 10.1016/S0140-6736(19)32563-2. PMID: 31777389.
  5. ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 «Acute Kidney Injury: Diagnosis and Management». American Family Physician, vol. 100, 11, 01-12-2019, pàg. 687–694. PMID: 31790176.
  6. ↑ Miller TR, Anderson RJ, Linas SL, et al. «Urinary diagnostic indices in acute renal failure: a prospective study». Ann. Intern. Med., 89, 1, 1978, pàg. 47–50. DOI: 10.7326/0003-4819-89-1-47. PMID: 666184.
  7. ↑ Rabb H, Colvin RB «Case records of the Massachusetts General Hospital. Case 31-2007. A 41-year-old man with abdominal pain and elevated serum creatinine». N. Engl. J. Med., 357, 15, 2007, pàg. 1531–41. DOI: 10.1056/NEJMcpc079024. PMID: 17928602.
  8. ↑ Pépin MN, Bouchard J, Legault L, Ethier J «Diagnostic performance of fractional excretion of urea and fractional excretion of sodium in the evaluations of patients with acute kidney injury with or without diuretic treatment». Am. J. Kidney Dis., 50, 4, 2007, pàg. 566–73. DOI: 10.1053/j.ajkd.2007.07.001. PMID: 17900456.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Lesió renal aguda
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Lesió_renal_aguda&oldid=34226880»