Letovicita
 Letovicita | |
|---|---|
  | |
| Fórmula química | (NH₄)₃H(SO₄)₂ |
| Localitat tipus | Vísky, Letovice (Lettowitz), Moràvia Meridional, Moràvia, República Txeca |
| Classificació | |
| Categoria | sulfats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 7.AD.20 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 7.AD.20 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | VI/A.04 |
| Dana | 28.1.3.1 |
| Heys | 25.1.9 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | triclínic |
| Estructura cristal·lina | a = 5,87Å; b = 10,17Å; c = 8,27Å; α = 101,1°; β = 111,1°; γ = 89,9° |
| Color | incolor, blanc |
| Macles | lamel·lar, comunes |
| Exfoliació | bona en {001} |
| Fractura | irregular, desigual |
| Duresa (Mohs) | 1 a 2 |
| Diafanitat | transparent |
| Densitat | 1,83 g/cm³ (mesurada); |
| Propietats òptiques | biaxial (-) |
| Índex de refracció | nα = 1,501 nβ = 1,516 nγ = 1,525 |
| Birefringència | δ = 0,024 |
| Angle 2V | mesurat: 75°, calculat: 74° |
| Dispersió òptica | relativament forta |
| Més informació | |
| Estatus IMA | mineral heretat (G) |
| Any d'aprovació | 1932 |
| Símbol | Let |
| Referències | [1] |
La letovicita és un mineral de la classe dels sulfats. Rep el seu nom de la localitat de Letovice, a Moràvia, República Txeca, on va ser descoberta.
Característiques
[modifica]La letovicita és un sulfat de fórmula química (NH₄)₃H(SO₄)₂. Cristal·litza en el sistema triclínic. Els cristalls són en forma de plaques, pseudohexagonals, aplanats en {001}, corroïts o esquelètics, de fins a 0,05 mm; típicament granular.[2] La seva duresa a l'escala de Mohs es troba entre 1 i 2, sent un mineral tou. Aquesta espècie va ser descrita i anomenada a partir de material d'origen antropogènic (a la crema d'una mina de carbó), però des de llavors ha estat identificada en la naturalesa.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la letovicita pertany a «07.AD - Sulfats (selenats, etc.) sense anions addicionals, sense H₂O, amb cations grans només» juntament amb els següents minerals: arcanita, mascagnita, mercal·lita, misenita, glauberita, anhidrita, anglesita, barita, celestina, olsacherita, kalistroncita i palmierita.
Formació i jaciments
[modifica]És un mineral secundari poc freqüent, format a partir de la crema del carbó o dipositat a partir de les aigües termals. Sol trobar-se associada a altres minerals com el sofre, la mascagnita o la boussingaultita.[2] Va ser descoberta l'any 1932 a Vísky, a Letovice, Moràvia Meridional (Moràvia, República Txeca).
Referències
[modifica]
- ↑ «Letovicite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 12 juliol 2016].
- ↑ 2,0 2,1 «Letovicite» (en anglès). Handbook of Mineralogy. [Consulta: 12 juliol 2016].