Olsacherita
 Olsacherita | |
|---|---|
 Cristalls d'olsacherita de la mina El Dragón (Bolívia) | |
| Fórmula química | Pb₂(SeO₄)(SO₄) |
| Epònim | Juan A. Olsacher (en)   |
| Localitat tipus | mina Virgen de Surumi (Pacajake mine; Pakajake mine), canyó de Pakajake, Província de Chayanta, Departament de Potosí, Bolívia |
| Classificació | |
| Categoria | sulfats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 7.AD.35 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 7.AD.35 |
| Dana | 32.1.3.1 |
| Heys | 28.2.1 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | ortoròmbic |
| Estructura cristal·lina | a = 8,42Å; b = 10,96Å; c = 7Å; |
| Duresa (Mohs) | 3 a 3,5 |
| Propietats òptiques | biaxial (-) |
| Índex de refracció | nα = 1,945 nβ = 1,966 nγ = 1,983 |
| Birefringència | δ = 0,038 |
| Angle 2V | mesurat: 80°, calculat: 82° |
| Dispersió òptica | relativament feble |
| Més informació | |
| Estatus IMA | aprovat |
| Codi IMA | IMA1969-009 |
| Any d'aprovació | 1969 |
| Símbol | Ols |
| Referències | [1] |
L'olsacherita és un mineral de la classe dels sulfats. Rep el seu nom del mineralogista argentí Juan Augusto Olsacher (1903-1964). També és coneguda amb el nom de selenolita.
Característiques
[modifica]L'olsacherita és un sulfat de fórmula química Pb₂(SeO₄)(SO₄). Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 1969. Cristal·litza en el sistema ortoròmbic. Els cristalls tenen forma d'agulla afilada, de fins a 2 mil·límetres, allargats al llarg de [010], i delimitats per {010}, {101}, {111} i {111}.[2] La seva duresa a l'escala de Mohs es troba entre 3 i 3,5. És un producte d'alteració de la penroseïta, i es troba en estreta relació amb la molibdenita.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, l'olsacherita pertany a «07.AD - Sulfats (selenats, etc.) sense anions addicionals, sense H₂O, amb cations grans només» juntament amb els següents minerals: arcanita, mascagnita, mercal·lita, misenita, letovicita, glauberita, anhidrita, anglesita, barita, celestina, kalistroncita i palmierita.
Formació i jaciments
[modifica]És un mineral secundari poc comú a la zona oxidada de dipòsits minerals hidrotermals que contenen seleni. Sol trobar-se associada a altres minerals com: penroseïta, calcomenita, ahlfeldita, lepidocrocita o goethita.[2] Va ser descoberta l'any 1969 a la mina Virgen de Surumi, al canyó de Pakajake, a la província de Chayanta (Departament de Potosí, Bolívia).
Referències
[modifica]
- ↑ «Olsacherite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 12 juliol 2016].
- ↑ 2,0 2,1 «Olsacherite» (en anglès). Handbook of Mineralogy. [Consulta: 12 juliol 2016].