Vés al contingut

Liber Elegantiarum

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de llibreLiber Elegantiarum
Tipusdiccionari Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
AutorJoan Esteve Modifica el valor a Wikidata
Llenguacatalà i llatí Modifica el valor a Wikidata
Publicaciósegle XV Modifica el valor a Wikidata

El Liber Elegantiarum és un repertori de paraules i frases català-llatí, obra del notari o escrivent valencià Joan Esteve (Johannes Stephanus), publicat a Venècia per l'editor Paganinus de Paganinis el 3 d'octubre de l'any 1489.[1] Es tracta d'una obra destinada a l'ensenyament del llatí en la qual, partint de frases escrites en català, s'ofereix la frase llatina equivalent. El colofó del llibre diu:

« Explicit liber elegantiarum Johannis Stephani viri eruditissimi civis Valentiani regie auctoritate notarii publici: latina et valentiana lingua: exactissima diligentia emendatus... »

Se’l considera el primer diccionari de la llengua catalana, ja que les obres lexicogràfiques anteriors són col·leccions de glosses o postil·les marginals de paraules difícils de certes obres (explicacions de "vocables escurs"[2]), o rimaris (diccionaris per a fer rimes).[3]

Basant-se en la data de la seva dedicatòria (1472), se’l considera el primer diccionari d'una llengua romànica. Sigui fiable o no una tal data, el que és cert és que es tracta d'una obra que apareix en una època (darreries del s. XV) en la qual es detecta una important atenció a la llengua romanç pròpia de cada territori, i es publiquen obres en què s'expliquen les paraules o frases llatines a partir dels seus equivalents en vulgar. Així, el 1487 Loys Garbin (Louis Cruse) publica a Ginebra el seu Vocabulaire latin-françois, el 1490 Alfonso de Palencia publica el seu Universal vocabulario en latín y en romance i el 1492 Nebrija imprimeix el seu Lexicon latino-castellanum et castellano-latinum.

Fonts

[modifica]

Els estudiosos de l'obra, entre els quals destaquen Francesc de Borja Moll, Germà Colón i Lluís Polanco, han assenyalat com a obres de les quals Joan Esteve se serveix d'exemple quant a la forma i, molt especialment, pel que fa als continguts, les Elegantiae latinae linguae (1471) de Lorenzo Valla, els Rudimenta grammatices (1473) de Niccolò Perotti[4] (un best-seller de l'època) i, com va esbrinar Moll, el Liber Facetiarum (Llibre de les facècies) de Poggio Bracciolini, del qual extreu les frases o fragments més lúbrics i desvergonyits. Recentment (2003), Andrés Colón i Germà Colón, en publicar les Sententiarum variationes seu Synonyma de Stephanus Fliscus (Stefano Fieschi de Soncino) —un manual per a l'ensenyament del llatí als minyons, amb frases en italià amb el seu equivalent en llatí, i que fou adaptat al castellà per Nebrija i al català per Jeroni Amiguet—, han revelat que la meitat de les frases que conté aquest llibre de Fliscus foren manllevades per Joan Esteve i incloses en el Liber Elegantiarum.

Notes

[modifica]
  1. ↑ Esteve, Joan. Liber elegantiarum, de Paganinus de Paganinis. Venetiis: Biblioteca Virtual del Patrimonio Bibliográfico. Ministerio de Cultura, 3 octubre, 1489. 
  2. ↑ Vegeu, per exemple Les obres de mossen Ausias March ab una declaratio en los marges de alguns vocables scurs (Disponible en línia)
  3. ↑ Colon, Germà. Actes del quart Col·loqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes, Basilea, 22-27 de març de 1976. L'Abadia de Montserrat, 1977, p. 142 i ss. ISBN 978-84-7202-153-2. 
  4. ↑ Lluís B. Polanco Roig, Els "Rudimenta Grammatices" de Niccolò Perotti, inspiradors del "Liber Elegantiarum" de Joan Esteve; Caplletra, Revista Internacional de Filologia, nº 13, tardor de 1992, pàgs. 135-174. Disponible en línia (PDF)[Enllaç no actiu]

Vegeu també

[modifica]

Bibliografia

[modifica]
  • Moll, Francesc de Borja. El "Liber Elegantiarum". Lección profesada el día 9 de abril de 1959 en la Cátedra Milá y Fontanals. (en castellà). Barcelona: Universidad de Barcelona, 1960. 
  • Gulsoy, Joseph «La lexicografia valenciana». Revista Valenciana de Filologia. Institució Alfons el Magnànim. Diputació de València [València], Vol. VI (1959-1962), 2-3, 1964, pàgs. 109-142.
  • Esteve, Joan; Colón Domènech, Germà (estudi preliminar). Liber Elegantiarum (Edifició facsímil i estudi preliminar de Germà Colón Domènech, Universitat de Basilea). Castelló de la Plana: Ed. Inculca, 1988. 
  • Polanco Roig, Lluís Bernat. El "Liber Elegantiarum" de Joan Esteve. Edició crítica i estudi.. Vol. I. Val¡encia: Roderic - Repositori de contingut lliure. Universitat de València, 1995 [Consulta: 23 gener 2018]. «(tesi doctoral)» 
  • Rico, Albert; Solà, Joan. Gramàtica i lexicografia catalanes, síntesi històrica. València: Universitat de València, 1995. 
  • Colón, Andrés; Colón, Germán. La enseñanza del latín en la Baja Edad Media. Madrid: Ed. Gredos, 2003. 
  • Ferrando Francès, Antoni; Nicolás Amorós, Miquel. Història de la llengua catalana. Barcelona: Ed. UOC, 2005. 
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Liber_Elegantiarum&oldid=33952705»