Lieja-Bastogne-Lieja
![]() | |
![]() | |
Detalls de la cursa | |
---|---|
Data | 4t diumenge d'abril |
Regió | ![]() |
Nom català | Lieja-Bastogne-Lieja |
Nom local | Liège-Bastogne-Liège (francès) |
Disciplina | carretera |
Competició | UCI WorldTour |
Tipus | cursa d'un dia |
Organitzador | ASO |
Web | https://www.liege-bastogne-liege.be/en/ i https://www.liege-bastogne-liege.be/fr/ ![]() |
Història | |
Primera edició | 1892 |
Edicions | 110 (fins al 2024) |
Darrera edició | Lieja-Bastogne-Lieja 2024 |
Primer vencedor | ![]() |
Més triomfs | ![]() |
Darrer vencedor | ![]() |
![]() |
![](http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/5/50/La_Redoute.jpg/220px-La_Redoute.jpg)
La Lieja-Bastogne-Lieja és una de les grans clàssiques ciclistes del calendari ciclista professional. A més és una de les més antigues, ja que la primera edició data del 1892 (organitzada pel Pesant Club Liégeois i la Liege Cyclist Union) i rep el nom de La Doyenne (la degana).
La cursa es disputa a la regió de les Ardenes (Bèlgica), entre les localitats de Lieja i Bastogne amb recorregut d'anada i tornada, durant el mes d'abril. Juntament amb l'Amstel Gold Race i la Fletxa Valona, forma part de l'anomenada setmana de les Ardenes. És organitzada pla Amaury Sport Organisation. Formà part del calendari de la Copa del Món de ciclisme i actualment està integrada dins l'UCI WorldTour. Les principals ascensions de la cursa es troben a la segona part de la mateixa i en destaquen Stockau, Haute-Levée, La Rédoute, Saint-Nicolas i el Col de Forges abans de l'arribada.
Eddy Merckx, vencedor de cinc edicions entre 1969 i 1975, és el ciclista que més vegades l'ha guanyat. El segueixen en el palmarès Moreno Argentin i Alejandro Valverde, amb quatre victòries cadascun.
La Lieja-Bastogne-Lieja, junt amb la Milà-Sanremo, el Tour de Flandes, la París-Roubaix, i la Volta a Llombardia és un dels cinc «monuments del ciclisme».
Recorregut
[modifica]- Les cotes
Província de Luxembourg
- Cota de Ny (km 57,5): pujada d'1,8 km al 6%
- Cota de la Roche-en-Ardenne (km 82,5): pujada de 2,9 km al 5,9%
- Cota de Saint-Roch (km 128,5): pujada d'1 km a l'11,2%
Província de Lieja
- Cota de Wanne (km 171): pujada de 2,2 km al 7,7%
- Cota de Stockeu (km 177,5): pujada d'1,1 km a l'11,6%
- Cota de la Haute-Levée (km 183): pujada de 3,4 km al 6%
- Cota de Rosier (km 195,5): pujada de 3,9 km al 6,3%
- Cota de la Vecquée (km 208): pujada de 3,2 km al 6,2%
- Cota de La Redoute (km 225): pujada de 2,3 km al 7,4%
- Cota de Sprimont (km 225): pujada d'1,5 km al 5%
- Cota de la Roche-aux-faucons (km 246): pujada d'1,6 km al 10%
- Cota de Saint-Nicolas (km 246): pujada de 0,9 km al 11%
Palmarès
[modifica]
Estadístiques
[modifica]El rècord de victòries
[modifica]- 5 edicions (1) :
Eddy Merckx (1969, 1971, 1972, 1973, 1975)
- 4 edicions (2) :
Moreno Argentin (1985, 1986, 1987, 1991)
Alejandro Valverde (2006, 2008, 2015, 2017)
- 3 edicions (3) :
Léon Houa (1892, 1893, 1894)
Alphonse Schepers (1929, 1931, 1935)
Fred De Bruyne (1956, 1958, 1959)
- 2 edicions (13) :
Louis Mottiat (1921, 1922)
René Vermandel (1923, 1924)
Richard Depoorter (1943, 1947)
Prosper Depredomme (1946, 1950)
Ferdi Kubler (1951, 1952)
Joseph Bruyère (1976, 1978)
Bernard Hinault (1977, 1980)
Sean Kelly (1984, 1989)
Michele Bartoli (1997, 1998)
Paolo Bettini (2000, 2002)
Aleksandr Vinokúrov (2005, 2010)
Remco Evenepoel (2022, 2023)
Tadej Pogačar (2021, 2024)
Les victòries consecutives
[modifica]- Tres edicions (3) :
Léon Houa (1892, 1893, 1894)
Eddy Merckx (1971, 1972, 1973)
Moreno Argentin (1985, 1986, 1987)
- Dues edicions (6) :
Louis Mottiat (1921, 1922)
René Vermandel (1923, 1924)
Ferdi Kubler (1951, 1952)
Fred De Bruyne (1958, 1959)
Michele Bartoli (1997, 1998)
Remco Evenepoel (2022, 2023)
Les victòries per país
[modifica]Bèlgica : 60 (darrer vencedor Remco Evenepoel el 2023)
Itàlia : 12 (Danilo Di Luca el 2007)
Suïssa : 6 (Oskar Camenzind el 2001)
França : 5 (Bernard Hinault el 1980)
Països Baixos : 4 (Wout Poels el 2016)
Espanya : 4 (Alejandro Valverde el 2017)
Kazakhstan : 3 (Maksim Iglinski el 2012)
Irlanda : 3 (Daniel Martin el 2013)
Luxemburg : 3 (Bob Jungels el 2018)
Eslovènia : 3 (Tadej Pogačar el 2024)
Alemanya : 2 (Dietrich Thurau el 1979)
Dinamarca : 2 (Jakob Fuglsang el 2019)
Estats Units : 1 (Tyler Hamilton el 2003)
Rússia : 1 (Ievgueni Berzin el 1994)
Referències
[modifica]Enllaços externs
[modifica]- Lieja-Bastogne-Lieja - Lloc web oficial (francès) (anglès)