Volta Ciclista a Catalunya
|
Aquest article tracta sobre la Volta Ciclista a Catalunya masculina. Si cerqueu la Volta a Catalunya femenina o les antigues Voltes a Catalunya d'automobilisme i de motociclisme, vegeu «Volta a Catalunya (desambiguació)». |
  | ||
| ||
| Nom oficial | Volta Ciclista a Catalunya | |
|---|---|---|
| Tipus | cursa per etapes | |
| Esport | ciclisme de carretera | |
| Epònim | Catalunya | |
| Organitzador | Volta Ciclista a Catalunya Associació Esportiva | |
| Part de | UCI World Tour | |
| Localització i dates | ||
| Estat | Espanya | |
| Vigència | 1911 – | |
| Freqüència | anual | |
| Número d'edició | 102 | |
| Competició | ||
| Primer lloc | Tadej Pogačar (2024) | |
| Dades estadístiques | ||
| Més títols | Marià Cañardo i Lacasta (7) | |
| Altres | ||
| Lloc web | voltacatalunya.cat | |
   
| ||
_pictogram.svg){kind=small}
.jpg)
La Volta Ciclista a Catalunya és la principal cursa ciclista per etapes que es disputa a Catalunya. Iniciada el 1911, és una de les curses més antigues que es disputa a la Península Ibèrica. De fet, només la Volta a Tarragona, que es començà a disputar el 1908, la supera. És també una de les més antigues del món, molt a prop temporalment del Tour de França (1903) i el Giro d'Itàlia (1909). Actualment forma part de l'UCI WorldTour, la màxima categoria de curses ciclistes mundial.
El guanyador de la classificació general per temps rep un mallot blanc amb ratlles verdes. El de la classificació per punts (esprints) llueix un mallot blanc mentre que el de la classificació de la muntanya, un de vermell. El català més ben classificat en finalitzar la prova rep un mallot semblant al de la selecció catalana.
Des del 2007 l'organitzador de la prova és la Volta Ciclista a Catalunya Associació Esportiva, sent-ne el president Rubèn Peris i Latorre.[1] El 2018 es va organitzar la primera edició de la reVolta, la competició femenina, que no es va poder tornar a celebrar fins al 2021.[2] L'any 2024, aquesta prova es transformà en la Volta femenina, passà a tenir tres etapes i fou catalogada de categoria internacional UCI 2.1.[3]
Història
[modifica]
Gràcies a l'impuls d'homes com Narcís Masferrer (director d'El Mundo Deportivo i president de la Unión Velocipédica Española), Miquel Arteman (redactor de ciclisme del mateix diari), Francesc Maria Peris i Ramon Torres i Casanovas (de la Unió Excursionista de Catalunya de Sants),[4] el 1911 es posà en marxa aquesta cursa. Les primeres edicions foren organitzades pel Club Deportivo de Barcelona, i el 1923, amb Ramon Torres, president de la secció ciclista de la Unió Esportiva Sants, al capdavant, la Volta rep l'impuls definitiu que l'ha portat, sota l'organització del club de Sants, al màxim nivell del món ciclista internacional. En la memòria de totes les edicions cal destacar un nom per damunt de tots, Marià Cañardo, amb 7 victòries, líder indiscutible del palmarès. Pel que fa al rècord de victòries d'etapa, l'acredita Miquel Poblet, amb un total de 33.[5]
El prestigi de la Volta es veu reflectit en el seu palmarès de guanyadors. A Sebastià Masdeu, vencedor de la primera edició, l'han succeït referents històrics del ciclisme català i internacional. Muç Miquel va erigir-se en el primer corredor en guanyar dues edicions consecutives (1924 i 1925), poc abans de l'eclosió de Mariano Cañardo. La progressió de la Volta es va veure interrompuda per la Guerra Civil Espanyola, que va impedir que es disputessin les edicions de 1937 i 1938. La cursa es va reprendre l'any 1939, celebrant-se anualment de manera ininterrompuda fins que el 2020 l'edició 100 de la prova es va haver d'ajornada al 2021 amb motiu de la crisi de la COVID-19.[5]
La llista de guanyadors il·lustres de la Volta ha anat incrementant-se al llarg de les dècades. Miquel Poblet, vencedor de les edicions de 1952 i 1960, va ser un dels grans protagonistes durant la dècada dels cinquanta, mentre que en els seixanta altres victòries com les de Jacques Anquetil (1967) o Eddy Merckx (1968) van reflectir el prestigi i l'interès per la cursa. Miguel Indurain i Alejandro Valverde, tots dos amb tres victòries absolutes, també es troben entre els ciclistes més llorejats de la història de la Volta. Per part catalana, Joaquim Rodríguez, ha estat el ciclista més destacat en les darreres edicions gràcies als seus triomfs del 2010 i 2014.[5]
De 1941 i fins a 1994 la prova es va celebrar al setembre, però l'any 1995, coincidint amb la 75a edició, va canviar de dates passant a disputar-se al juny per la recomposició del calendari de la UCI. L'any 2010 va tornar a traslladar-se de dates passant a disputar-se al març.[5]
El 2011, amb motiu del centenari d'aquesta prova, es publicà el llibre Volta a Catalunya 1911-2011: un segle d'esport i país, a càrrec de Rafael Vallbona i Sallent i editat per Cossetània Edicions. L'obra, que eminentment és un recull d'imatges de la prova durant aquest període, realitza un recorregut tant esportiu com cultural mitjançat el ciclisme a la Catalunya d'aquests cent anys.
Palmarès
[modifica]
.svg){kind=small}
.svg){kind=small}
.svg){kind=small}
.svg){kind=small}
.svg){kind=small}
.svg){kind=small}
.svg){kind=small}
Referències
[modifica]- ↑ «Organització Volta Ciclista a Catalunya». Arxivat de l'original el 1 d'agost 2015. [Consulta: 14 agost 2015].
- ↑ «reVolta | Federació Catalana de Ciclisme». Arxivat de l'original el 2024-09-30. [Consulta: 9 març 2021].
- ↑ «Volta a Catalunya – La primera edició de la prova per etapes femenina», 26-02-2024. Arxivat de l'original el 2024-09-30. [Consulta: 2 març 2024].
- ↑ «La injusta agonia de la Volta». El Periódico, 01-03-2009 [Consulta: 28 abril 2016]. Arxivat 4 de juny 2016 a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2016-06-04. [Consulta: 6 maig 2016].
- ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 «Lloc web oficial Volta Ciclista a Catalunya». Arxivat de l'original el 2010-11-24. [Consulta: 4 agost 2008].
- ↑ (fr) Contador suspendu deux ans !, lequipe.fr.
Enllaços externs
[modifica]
1911 • 1912 • 1913 • 1914-1919 • 1920 • 1921-1922 • 1923 • 1924 • 1925 • 1926 • 1927 • 1928 • 1929 • 1930 • 1931 • 1932 • 1933 • 1934 • 1935 • 1936 • 1937-1938 • 1939 • 1940 • 1941 • 1942 • 1943 • 1944 • 1945 • 1946 • 1947 • 1948 • 1949 • 1950 • 1951 • 1952 • 1953 • 1954 • 1955 • 1956 • 1957 • 1958 • 1959 • 1960 • 1961 • 1962 • 1963 • 1964 • 1965 • 1966 • 1967 • 1968 • 1969 • 1970 • 1971 • 1972 • 1973 • 1974 • 1975 • 1976 • 1977 • 1978 • 1979 • 1980 • 1981 • 1982 • 1983 • 1984 • 1985 • 1986 • 1987 • 1988 • 1989 • 1990 • 1991 • 1992 • 1993 • 1994 • 1995 • 1996 • 1997 • 1998 • 1999 • 2000 • 2001 • 2002 • 2003 • 2004 • 2005 • 2006 • 2007 • 2008 • 2009 • 2010 • 2011 • 2012 • 2013 • 2014 • 2015 • 2016 • 2017 • 2018 • 2019 • 2020 • 2021 • 2022 • 2023 • 2024 • 2025 |
| Competicions | Cinturó de l'Empordà · Challenge de Mallorca · Cursa Ciclista del Llobregat · Escalada ciclista a Montjuïc · Marxa ciclista Gósol-Berga · Trofeu Jaumendreu · Trofeu Masferrer · Volta Ciclista a Catalunya · Volta a la Comunitat Valenciana · Volta a Tarragona · Setmana Catalana de Ciclisme · Barcelona-Andorra · Volta a Lleida · Gran Premi València · Campionat de Barcelona · Sis dies de Barcelona | ||||
|---|---|---|---|---|---|
| Ciclistes |
| ||||
| Equips | |||||
| Velòdroms | |||||
Leandre Amigó · Xavier Benguerel · José Luis Cano · Josep Carner · Pere Català · Joan Baptista Cendrós · Àngel Colomer · Germà Colón · Fèlix Cucurull · Núria Feliu · Miquel Ferrer · Albert Folch · Carles Fontserè · José Agustín Goytisolo · Eudald Graells · Josep Grau · Joan Hernàndez · Antoni Jonch · Nèstor Luján · Ceferí Olivé · Josep Pedreira · Vicenç Riera · Tomàs Roig · Tilbert Dídac Stegmann · Salvador Torrell · Xavier Valls · Joan Vallvé · Manuel Vázquez Montalbán · Miquel Villà · Albert Vives ·
Assemblea Catalana de la Creu Roja · Cambra de Comerç i Indústria de Terrassa · Casal de Catalunya de Buenos Aires · Editorial Selecta · Fundació Jaume Bofill · Hospitalitat de la Mare de Déu de Lourdes · Institut Catòlic d'Estudis Socials de Barcelona · Institut Tècnic Eulàlia · Rafael Dalmau (Editor) · Teatre Lliure · Volta Ciclista a Catalunya | .svg) | |