Llengües amazigues orientals

Llengües amazigues orientals
Tipus	família lingüística i subfamília lingüística
Distribució geogràfica	Líbia, Egipte
Classificació lingüística
	llengua humana; llengües afroasiàtiques; amazic
Subdivisions
	Siwi-Sokna-Nafusi Awjila-Ghadamès; (β-Berber)
Distribució geogràfica

Les llengües amazigues orientals són un subgrup de les llengües amazigues, parlades a parts de Líbia i Egipte. Les llengües classificables com a amazigues orientals són el nafusi, el sokna (sawknah, foqaha), el siwi, l'awjilah i el ghadamès (Ethnologue classifica la primera i l'última com llengües zenetes).

Classificació

La posició de les llengües amazigues orientals dins de les llengües amazigues resulta difícil. Per a alguns autors constitueixen una branca primària diferenciada de les altres branques. No obstant això, des del punt de vista de la similitud lèxica podrien formar juntament amb algunes les llengües zenetes més orientals un grup coordinat amb dins de l'amazic septentrional.

La classificació interna també ha estat discutida. Ethnologue classifica com a llengües orientals només tres llengües: el sawknah (sokna, foqaha), l'awjilah i el siwi o siwa. Considerant que les dues primera formen un grup. No obstant això, la conservació del fonema /β/ del protoberber en ghadamès i awjila apunta al fet que la classificació d' Ethnologue no és correcta.

Una classificació millor fonamentada considera que el grup oriental estaria constituït per dos subgrups:^[1]^[2]

Ghadamès-Awjila (β-Berber). Aquestes dues llengües són les úniques llengües amazigues que conserven el fonema protoberber /β/ com /β/^[3] que en la resta de l'amazic desapareix o passa a h.
Siwi-Sokna-Nafusi. Aquest grup comparteix algunes innovacions amb les llengües zenetes, i uns altres (ex. el canvi de ă a ə^[4] i la pèrdua de β^[3]) amb les llengües amazigues septentrionals.

Blench (ms, 2006) va llistar les següents com a llengües separades, amb els dialectes entre parèntesis: com a Ethnologue, classifica el nafusi com a zenete oriental.^[5]

Siwi
Awjila
Sokna
Ghadamès
Zurg (a Kufra)
Fezzan (Tmessa, Al-Foqaha)

El "Lingvarium Project" (2005) cita dues llengües addicionals: la llengua extingida d'Al-Jaghbub, i l'encara parlada llengua amaziga de Tmessa, un oasi situat al nord del districte de Murzuq.^[6] Blažek (1999) considera la llengua parlada a Tmessa un dialecte del Fezzan.^[7]

Referències

↑ Aikhenvald, Alexandra Y. & A. Ju. Militarev. 1984. Klassifikacija livijsko-guančskih jazykov. In IV vsesojuznaja konferencija afrikanistov "Afrika v 80-e gody: itogi i perspektivy razvitija" (Moskva, 3-5 oktjabrja 1984 g.), vol. II, 83-85. (Tezisy Dokladov i Naučnyh Soobščenij IV). Moskva: Institut Afrika Akademii Nauk SSSR, as cited in Takács, Gábor. 1999. Development of Afro-Asiatic (Semito-Hamitic) Comparative-Historical Linguistics in Russia and the Former Soviet Union. (LINCOM Studies in Afroasiatic Linguistics 02). München: LINCOM Europa, p. 130
↑ Kossmann, 1999, p. 29, 33.
↑ ^3,0 ^3,1 Kossmann, 1999, p. 61.
↑ Karl-G. Prasse. "The Reconstruction of Proto-Berber Short Vowels", in ed. James & Theodora Bynon, Hamito-Semitica, The Hague/Paris 1975.
↑ AA list, Blench, ms, 2006
↑ ^{[enllaç sense format]} http://lingvarium.org/africa/Berber1.0.pdf
↑ Václav Blažek, "Numerals: Comparative-etymological Analyses of Numeral Systems and Their Implications : Saharan, Nubian, Egyptian, Berber, Kartvelian, Uralic, Altaic and Indo-European Languages", in: Filozofická Fakulta: Opera Universitatis Masarykianae vol. 332, p. 57, Facultas Philosophica - Masarykova Univerzita Brno, 1999 (ISBN 9788021020702)

Bibliografia

Kossmann, Maarten. Essai sur la phonologie du proto-berbère. Köln: Rüdiger Köppe, 1999.

Enllaços externs

[1] Aikhenvald, Alexandra Y. & A. Ju. Militarev. 1984. Klassifikacija livijsko-guančskih jazykov. In IV vsesojuznaja konferencija afrikanistov "Afrika v 80-e gody: itogi i perspektivy razvitija" (Moskva, 3-5 oktjabrja 1984 g.), vol. II, 83-85. (Tezisy Dokladov i Naučnyh Soobščenij IV). Moskva: Institut Afrika Akademii Nauk SSSR, as cited in Takács, Gábor. 1999. Development of Afro-Asiatic (Semito-Hamitic) Comparative-Historical Linguistics in Russia and the Former Soviet Union. (LINCOM Studies in Afroasiatic Linguistics 02). München: LINCOM Europa, p. 130

[FOOTNOTEKossmann199929,_33-2] Kossmann, 1999, p. 29, 33.

[FOOTNOTEKossmann199961-3] 3,0 ^3,1 Kossmann, 1999, p. 61.

[4] Karl-G. Prasse. "The Reconstruction of Proto-Berber Short Vowels", in ed. James & Theodora Bynon, Hamito-Semitica, The Hague/Paris 1975.

[5] AA list, Blench, ms, 2006

[6] {[enllaç sense format]} http://lingvarium.org/africa/Berber1.0.pdf

[7] Václav Blažek, "Numerals: Comparative-etymological Analyses of Numeral Systems and Their Implications : Saharan, Nubian, Egyptian, Berber, Kartvelian, Uralic, Altaic and Indo-European Languages", in: Filozofická Fakulta: Opera Universitatis Masarykianae vol. 332, p. 57, Facultas Philosophica - Masarykova Univerzita Brno, 1999 (ISBN 9788021020702)

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]