Ait Seghroucheni

Ait Seghroucheni
Tmaziġt, Tamaziġt
Tipus	llengua
Ús
Parlat a	Atles Mitjà
Estat	Marroc
Classificació lingüística
	llengua humana; llengües afroasiàtiques; amazic; llengües amazigues septentrionals; llengües zenetes; berber de l'Atles Mitjà Oriental
Característiques
Sistema d'escriptura	alfabet llatí i tifinag
Codis
Linguist List	tzm-cen

L'Ait Seghroucheni és una parla amaziga de les llengües zenetes considerada part del continu amazic de l'Atles Mitjà Oriental. És parlada per la tribu Aït Seghrouchen que viu al centre-est del Marroc.

Classificació

L'Ait Seghroucheni és classificat habitualment com a tamazight del Marroc Central.S'ha informat que és mútuament intel·ligible amb el dialecte amazic veí dels Ait Ayache.^[1] Tanmateix, genèticament pertany a les llengües zenetes, subgrup de l'amazic septentrional, més que no pas del subbrup de l'Atlas a la qual pertany el tamazight del Marroc central,^[2] i per això és exclòs per algunes fonts del tamazight del Marroc central.^[3]

L'Ait Seghroucheni forma part del continu amazic de l'Atles Mitjà Oriental de dialectes zenetes, que és parlat a l'Atles Mitjà oriental.

Fonologia

Consonants

L'Ayt Seghroucheni és notable per tenir la fricativa lateral alveolar sorda [ɬ] com un al·lòfon de la seqüència /lt/.^[4] /k, g/ es pronuncien com a oclusives, a diferència de l'estretament relacionat dialecte Ayt Ayache en el qual són fricatives.^[5]

En la taula de dessota, quan les consonants apareixen en parells, la primera a l'esquerra és sorda.

Consonants Ayt Seghroucheni (Ayt Ayache)^[6]^[7]
		Labial	Dental/ Alveolar	Palatal	Velar	Uvular	Faringal¹	Glotal³
Nasal		m	nˤ
Oclusiva	sorda		tˤ⁴		k
Oclusiva	sonora	b³	dˤ		ɡ
Fricativa	sonora	b³	zˤ	ʒ		ʁ	ʕ
	sorda	f	sˤ	ʃ		χ	ħ	h
	Lateral		(ɬ)²
Aproximant			lˤ	j	w
Bategant/Vibrant^{[nb 1]}			rˤ

Notes fonètiques:

Principalment en préstecs de l'àrab
realització de la seqüència /lt/ per alguns parlants, p. ex. ultma 'germana', altu 'encara no'
Per a un petit nombre de parlants, /b/ a vegades és lenitida a [β]^[8]
/t/ és aspirada [tʰ]^[8]

Vocals

L'Ait Seghroucheni té el sistema vocàlic típic de tres vocals, similar a l'àrab clàssic

Fonemes vocàlics tamazight^[9]
	Frontal	Central	Posterior
Tancada	i		u
Oberta		a

Aquests fonemes-tenen nombrosos al·lòfons condicionats per les següents entorns:

(# denota límit de paraula, X denota C_{[−flat −/χ/ −/ʁ/]}, C̣ denota C_[+flat], G denota C, /χ/, i /ʁ/)

Al·lofonia vocàlica tamazight^[10]
Fonema	Realització	Entorn	Exemple	Significat
/i/	[i]	#_X	/ili/	'existir'
	[ɨ]	#_Xː / Xː_	/idːa/	'ell va anar'
	[ɪ] [e]	_G / G_	/dˤːiqs/	'esclatar'
	[ɪj]	X_#	/isːfrˤħi/	'ell em fa feliç'
/u/	[u]	#_X / X(ː)_X	/umsʁ/	'Jo pintava'
	[ʊ] [o]	_G / G_	/idˤurˤ/	'ell tornava'
	[ʊw]	X(ː)_#	/bdu/	'començar'
	[ʉ]	kː_ / ɡː_	/lːajɡːur/	'ell va'
/a/	[æ]	#_X(ː) / X(ː)_X	/azn/	'enviar'
	[ɐ]	X(ː)_#	/da/	'aquí'
	[ɑ]	_C̣ / C̣_	/ħadˤr/	'estar present'

Schwa fonètic

Hi ha una vocal no fonèmica predictible inserida en els grups de consonants, realitzada com [ɪ̈] abans de consonant anterior (e.g. /b t d .../) i [ə] abans de consonant posterior (e.g. /k χ .../).^[11] Aquí hi ha algunes normes que regeixen l'ocurrència [ə]:

(# denota frontera de paraula, L denota /l r m n/, H denota /h ħ ʕ w j/)

Epèntesi schwa tamazight^[12]
Entorn	Realització	Exemple	Pronunciació	Significat
#C(ː)#	əC(ː)	/ɡ/	[əɡ]	'ser, fer'
#LC#	əLC or LəC	/ns/	[əns] ~ [nəs]	'pasar la nit'
#CC#	CəC	/tˤsˤ/	[tˤəsˤ]	'riure'
#CːC#	əCːəC	/fːr/	[əfːər]	'amagar'
#CCC#	CCəC / C1C2 are not {L H}	/χdm/	[χdəm]	'treballar'
#CCC#	CCəC / C1C2 are not {L H}	/zʕf/	[zʕəf]	'embogir'
#CCC#	əCCəC or #CəCəC# / {C1 C3} is {L H}	/hdm/	[əhdəm] ~ [hədəm]	'demolir'
#CCC#	CəCəC / C2C3 = {L H}	/dˤmn/	[dˤəmən]	'garantir'

Accent

L'accent és no contrastiu i predictible,e cau en l'última vocal de la paraula (inclosa schwa).^[13]

Notes

↑ Abdel-Massih s'hi refereix com un "batec" produït amb "vibració" de la llengua.

Referències

↑ Abdel-Massih (1971b:xiii)
↑ Edmond Destaing, "Essai de classification des dialectes berbères du Maroc", Etudes et Documents Berbère, 19-20, 2001-2002 (1915)
↑ Augustin Bernard and Paul Moussard, Arabophones et berbérophones au Maroc, Annales de Géographie 1924, Volume 33 Numéro 183, pp. 267-282.
↑ Abdel-Massih (1971b:19–20)
↑ Abdel-Massih (1971b:4, 6, 19–20)
↑ Abdel-Massih (1971b:4, 6, 19–20)
↑ Abdel-Massih (1968:16)
↑ ^8,0 ^8,1 Abdel-Massih (1971b:5)
↑ Abdel-Massih (1971b:11)
↑ Abdel-Massih (1971b:13–15, 20)
↑ Abdel-Massih (1971b:15)
↑ Abdel-Massih (1971b:15–17)
↑ Abdel-Massih (1971b:17–18)

Bibliografia

Abdel-Massih, Ernest T. A Course in Spoken Tamazight. Ann Arbor: University of Michigan, 1971a. ISBN 0-932098-04-5.
Abdel-Massih, Ernest T. A Reference Grammar of Tamazight. Ann Arbor: University of Michigan, 1971b. ISBN 0-932098-05-3.
Destaing's "Essai de classification des dialectes berbères du Maroc" (Etudes et Documents Berbère, 19-20, 2001-2002 (1915)
Kossmann's "Les verbes à i final en zénète Arxivat 2011-07-18 a Wayback Machine." and Essai sur la phonologie du proto-berbère
http://www.centrederechercheberbere.fr/tamazit.html

[8] Abdel-Massih s'hi refereix com un "batec" produït amb "vibració" de la llengua.

[1] Abdel-Massih (1971b:xiii)

[2] Edmond Destaing, "Essai de classification des dialectes berbères du Maroc", Etudes et Documents Berbère, 19-20, 2001-2002 (1915)

[3] Augustin Bernard and Paul Moussard, Arabophones et berbérophones au Maroc, Annales de Géographie 1924, Volume 33 Numéro 183, pp. 267-282.

[4] Abdel-Massih (1971b:19–20)

[amphon-5] Abdel-Massih (1971b:4, 6, 19–20)

[6] Abdel-Massih (1971b:4, 6, 19–20)

[7] Abdel-Massih (1968:16)

[am5-9] 8,0 ^8,1 Abdel-Massih (1971b:5)

[10] Abdel-Massih (1971b:11)

[11] Abdel-Massih (1971b:13–15, 20)

[am15-12] Abdel-Massih (1971b:15)

[13] Abdel-Massih (1971b:15–17)

[14] Abdel-Massih (1971b:17–18)

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]

[nb 1]

[8]

[9]

[10]

[11]

[12]

[13]