Nafusi
| Tanfusit, ⵜⴰⵏⴼⵓⵙⵉⵜ | |
|---|---|
| Tipus | llengua i llengua viva  |
| Ús | |
| Parlants | 186.000 (2016)[1] 140.000 (2006)[2] |
| Parlants nadius | 140.000 (2006 ) |
| Autòcton de | Djadu, Nalut i Yafran. |
| Estat |  Líbia |
| Classificació lingüística | |
| llengua humana llengües afroasiàtiques amazic llengües amazigues orientals | |
| Característiques | |
| Sistema d'escriptura | alfabet llatí i tifinag |
| Nivell de vulnerabilitat | 4 en perill sever |
| Codis | |
| ISO 639-3 | jbn |
| SIL | jbn |
| Glottolog | nafu1238 |
| Ethnologue | jbn |
| UNESCO | 1970 |
| IETF | jbn |
El nafusi (també nefusi; en amazic Maziɣ o Tanfusit, ⵜⴰⵏⴼⵓⵙⵉⵜ) és una llengua amaziga parlada al Jabal Nafusa (Drar n infusen), una gran àrea al nord-oest de Líbia. Els seus principals parlants són les comunitats ibadites al voltant de Djadu, Nalut (Lalut) i Yafran.
El dialecte de Yefren a l'est difereix una mica dels de Nalut i Djadu a l'oest.[3] Un nombre de frases en nafusi antic apareixen en manuscrits ibadites ja en el segle xii.[4] L'entrada a Ethnologue inclou les varietats zuwara, matmata, i djerbi sota la rúbrica "nafusi", que no correspon ni a l'ús local ni acadèmic.
El dialecte de Jadu és descrit en alguns detalls per Beguinot (1931).[5] Motylinski (1898) descriu el dialecte de Jadu i Nalut parlat per un estudiant de Yefren.[6]
El nafusi comparteix nombroses innovacions amb les llengües zenetes, però a diferència d'aquestes, manté els prefixos vocàlics abans de les síl·labes obertes; per exemple, ufəs "mà" < * afus,en lloc del zenati fus; sembla properament relacionat amb el sokni i siwi a l'est.[7]
Referències
[modifica]- ↑ Nafusis a The Joshua Project
- ↑ E. K. Brown, R. E. Asher & J. M. Y. Simpson, Encyclopedia of language & linguistics, Volume 1, p.155 (Elsevier, 2006, ISBN 9780080442990)
- ↑ Beguinot 1931:VIII
- ↑ Tadeusz Lewicki, "De quelques textes inédits en vieux berbère provenant d'une chronique ibāḍite anonyme" and André Basset, "Note additionnelle", Revue des études islamiques VIII, 1934, pp. 277, 298
- ↑ Francesco Beguinot, Il berbero nefûsi di Fassâṭo: grammatica, testi raccolti dalla viva voce, vocabolarietti. Roma: Istituto per l'Oriente 1931
- ↑ p. 1, A. de Calassanti-Motylinski, Le Djebel Nefousa: transcription, traduction française et notes, avec une étude grammaticale, Paris: Ernest Leroux, 1898.
- ↑ Maarten Kossmann, 1999, Essai sur la phonologie du proto-berbère, Köln: Rüdiger Köppe, pp. 29-33
| Llengües |
| ||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Ortografia | |||||||||||||||||||
| Institucions |
| ||||||||||||||||||
TE Transicional a Oriental · TA Transicional a Atles · † morta · R Reconstruïda | |||||||||||||||||||
