Llengües andines septentrionals
Aparença
Tipus | família lingüística |
---|---|
Ús | |
Estat | Perú i Bolívia |
Classificació lingüística | |
Llengües andines |
Les llengües andines septentrionals són una unitat filogenètica hipotetizada per Greenberg dins de les llengües andines, el parentiu de les quals és molt dubtós, i ha estat molt criticat per alguns especialistes, no sent acceptat per la majoria d'americanistes.[1][2]
Segons Greenberg, les llengües andines septentrionals inclourien les següents llengües:
- Culle. La llengua kulyi (culli, linga) es va parlar en Huaylas, Perú, situada per uns entre les andines septentrionals i per uns altres entre les llengües macro-paezanes.
- Sec. (Llengua extinta)
- Leco. La llengua leko (leco, lapalapa, ateniano) té uns pocs parlants a La Paz, Bolívia.
- Llengües catacaoanes. La família de llengües catacaoanes, consisteix en 2 llengües totes dues mortes :
- Llengües cholones, 2200 anys de diversificació lingüística, consisteix en 2 llengües totes dues mortes que es van parlar al Perú:
- Hibito. La llengua híbito (hívito) es va parlar al Perú.
- Cholón. La llengua cholón (seeptsá) és parlada a la vall del Huallaga, Perú, per menys de 10 persones.
No existeix evidència sòlida que existeixi un parentiu genètic entre aquestes llengües, les llistes de paraules aportades per Greenberg són escasses i no són concloents.[2][3]
Referències
[modifica]Bibliografia
[modifica]- Adelaar, Willem. The Language of the Andes. Cambridge University Press, 2004. ISBN 978-0-521-36275-7.
- Campbell, Lyle. (1997). American Indian languages: The historical linguistics of Native America. New York: Oxford University Press. ISBN 0-19-509427-1.
- Greenberg, Joseph H. (1959): Linguistic classification of South America. en: Steward and Faron (1959), pp. 22–3.
- Greenberg, Joseph H. (1987): Language in the Americas. Stanford University Press, CA.- ISBN 0-8047-1315-4
- Migliazza, Ernest C.; & Campbell, Lyle. (1988). Panorama general de las lenguas indígenas en América. Historia general de América (Vol. 10). Caracas: Instituto Panamericano de Geografía e Historia.