Macrotxibtxa

Macrotxibtxa

Tipus	grup de llengües
Distribució geogràfica	Colòmbia Equador Nicaragua Panamà Hondures Costa Rica Nicaragua
Subdivisions
llengües txibtxa páez llengües chocó llengües barbacoanes llengües misumalpa lenca

El macrotxibtxa consisteix que un conjunt de famílies lingüístiques de llengües ameríndies de Centreamèrica que formarien una família de llengües, i tindrien un origen comú.

La hipòtesi més popular és la proposta per Joseph Greenberg (1987) que es basa en propostes i treballs comparatius d'altres autors com Beuchat (1910) Jijón y Camaño (1939), Loukotka (1942), MacQuown (1955), Mason (1950) o Rivet (1952). Fins avui només s'ha provat mitjançant el mètode comparatiu el parentiu de les famílies txibtxa, misumalpa i lenca que juntes formarien la família lenmitxí.

Hipòtesi

La postulació de parentius llunyans de la llengües txibtxes amb altres llengües de l'Amèrica del sud i centreamèrica té una llarga història. Fins i tot Paul Rivet va proposar un parentiu entre el txibtxa i les llengües hoka d'Amèrica del Nord. Morris Swadesh (1959) va considerar separades la família txibtxa i una macrofamília paez en la qual va incloure al kunza dels atacamenys, al mashubi i al kapixanã. Altres evidències lèxiques febles van conduir a conjectures sobre el parentiu d'altres llengües com la llengua dels andaquí, (que mostra una relació amb el paez, assenyalada per Jijón y Camaño, i que actualment es considera el resultat de manlleu). Tant Jijón y Camaño com Rivet van proposar incloure les llengües dels Cofán i dels Camsá, com txibtxes.

Para Joseph Greenberg i Ruhlen, reprenent alguna de les propostes anteriors, el nucli d'aquest grup txibtxa-paezan està constituït per les famílies macrotxibtxa, que inclouria segons aquests autors a més de la família txibtxa, a les llengües chocó i a la família yanomami. La hipòtesi txibtxana-paezan postula no només que les llengües macrotxibtxa constitueixen una unitat filogenètica vàlida sinó que a més la família misumalpa, la família barbacoa i el paez estan relacionats amb el macrotxibtxa.

Posteriorment Terrence Kaufman (1994) agrega a aquesta macrofamilia l'itonama i el warao, que altres van classificar abans com a txibtxa. No obstant això, tots els treballs anteriors es basen en dades molt pobres i la majoria dels especialistes la consideren inconcluent i altament especulativa.

Si bé la proposta de Greenberg ha estat àmpliament criticada pels americanistes, una altra proposta recent, aquesta sí basada en un ús rigorós del mètode comparatiu és la de Adolfo Constenla Umaña, que el mateix autor denomina grup macrotxibtxa o len-mi-txí. El nucli estaria format per les famílies lenca, misumalpa i txibtxa. L'origen comú de les llengües txibtxes ha estat plenament establert per Constenla (1981, 1988); el de les llengües misumalpa pel mateix Constenla (1987, 1998), Hali (1991) i Rouvier (1992); i el de les llengües barbacoanes per Curnow i Liddicoat (1998). No obstant això el parentiu entre el lenca-misumalpa-txibtxa, el barbacoà i el paez, no ha estat rigorosament provat mitjançant el mètode comparatiu.

Subgrups del txibtxan

El txibtxà revisat per Greenberg en 1987 constava d'unes 8 branques, entre les quals estaven:

1. Cuitlatec
2. Lenca
3. Txibtxa nuclear
4. Paya
5. Tarasco
6. Xinca
7. Yanomami
8. Yunca-Puruhá

En la llista anterior Greenberg dona per descomptat que les llengües misumalpa formen part del txibtxa nuclear i considera al paya com a no-txibtxa. No obstant això, l'evidència comparativa mostra que el paya és de fet una branca del txibtxa i les llengües misumalpa estan més estretament emparentades amb el lenca. Encara que, les reconstruccions rigoroses basades en el mètode comparatiu suggereixen que el lenca, el misumalpa i el txibtxa tenen parentiu demostrable, encara que l'agrupació interna d'aquesta unitat filogenètica és diferent de la que Greenberg proposa. Quant a la resta de llengües aïllades cuitlatec, xinca i gairebé-aïllades yanomami i puruha existeix molt poca evidència en favor de la hipòtesi d'agrupament de Greenberg.

Subgrups del paezan

El grup paezan de Greenberg sembla reunir un conjunt de llengües molt heterogeni, amb un nombre important de llengües no classificades, per la qual cosa sembla més un calaix de sastre que una proposta sòlida de parentiu. Les 10 branques que el componen són:

1. Allentiac (huarpe)
2. Atacama
3. Betoi
4. Chimú
5. Itonama
6. Jirajira
7. Mura-pirahã
8. Paezan nuclear
   1. Andakí
   2. Barbacoano
   3. Chocó
   4. Paez
9. Tinigua
10. Warao

Excepte per les llengües chocó, les barbacoanes i les*jirajiranes la resta de llengües en aquesta llista està formades per llengües aïllades, gairebé-aïllades i llengües no classificades.

Reconstrucció

Arbre filogenètic pel Macrotxibtxa

Constenla (2005) reconstruí cinc vocals i onze consonants per al Proto-Lenmitxí, que es reflecteixen:

Vocals

Proto-Lenmitxí	*a	*e	*i	*o	*u
Proto-txibtxa	*a	*e	*i	*o	*u
Proto-Lenca	*a *e	*e	*i	*o *u	*u
Proto-Misumalpa	*a	*i	*i	*u	*u

Consonants

Proto-Lenmitxí	*b	*d	*t	*k	*ʔ	*ts	*s	*h	*l	*ɾ	*w
Proto-txibtxa	*b	*d	*t	*k	*ʔ	*ts	*s	*h	*ɾ		∅
Proto-Lenca	*p *m	*l *n	*t	*k	∅	*ts'		∅	*l		*w
Proto-Misumalpa	*b *p *m	*d *n	*t	*k	∅	*s		∅	*l	*ɾ	*w

Crítiques

Adolfo Constenla (1981, 1991, 1993) va examinar amb el mètode comparatiu totes aquestes relacions i va concloure que solament podia provar-se la relació genètica de les llengües chibchas amb la llengua paya (i el grup pech), amb la qual pot postular-se un microfil txibtxa-paya. En la mateixa línia Constenla (2002) mostra el parentiu entre el lenca i el misumalpa, i Constenla (2005) troba base per postular en lenca-misumalpa-txibtxa o lenmitxi, però la resta de relacions en el grup txibtxa o paezan no semblen haver rebut confirmació per part dels especialistes que usen els requeriments més rigorosos de la lingüística històrica.

Matteson (1972), d'altra banda, va demostrar que el paez té un baix percentatge de paraules relacionades amb la llengua guambiana malgrat el seu veïnatge i àdhuc menor amb la resta de la família barbacoana, per la qual cosa la seva inclusió en el grup barbacoa no era correcta. El paez té més vocables relacionats amb les famílies arawak i txibtxa i amb el quítxua i per tant la família paez de *Swadesh no tindria una base lèxica.

Curnow i Liddicoat (1998) van deixar clara la pertinença del grup guambià a la família barbacoa i Curnow (1998) va demostrar que el paez no pertany a aquesta família. Des de 1877 Uricoechea havia posat en dubte la pertinença del paez a la família txibtxa i oposat relacions morfològiques amb les llengües andines. La veritat és que segueix sense provar-se la seva pertinença a la família txibtxa i en canvi s'accepta la seva relació amb l'andaquí (Gordon 2005) i tal vegada amb altres llengües extingides (Adelaar & Muysken 2004).

A partir de les crítiques de Constenla, Matteson i Curnow, la hipòtesi de Greenberg ha estat rebutjada per diversos lingüistes experts com Landaburu (1999) i Fabre (2005). Malgrat això és àdhuc és defensada per uns altres, com Young (1990) i Craig (1992) i es manté en classificacions com la de Proel, que considera el gran tronc txibtxa-paez, constituït d'una banda pel subtronc txibtxa, que per la seva banda se subdivideix en txibtxa nuclear, purépetxa (paya i lenca) i yanomami; i per una altra per un subtronc macro-paez constituït per les subdivisions paez-barbacoana i kunsa-kapishaná i les llengües warao i itonama. En canvi, un eventual grup txibtxa-paez no és considerat en la classificació d'Ethnologue (Gordon 2005).

Bibliografia

• Adelaar, Willem F. H.; & P. C. Muysken, 2004. The languages of the Andes. Cambridge University Press.
• Beuchat, Henri & Paul Rivet, 1910. "Affinités des langues du Sud de la Colombie et du Nord de l'Équateur". Le Muséon 11: 33-68 y 141-198.
• Constenla Umaña, Adolfo (1981):Comparative Chibchan Phonology. (Ph.D. dissertation, Department of Linguistics, University of Pennsylvania, Philadelphia).(en inglés)

1987 "Elementos de Fonología Comparada de las Lenguas Misumalpa"; Revista de Filología y Lingüística de la Universidad de Costa Rica 13 (1): 129-161.

1988 "Familia lingüística chibcha". Seminario-taller: Estado actual de la clasificación de las lenguas indígenas colombianas. Yerbabuena: Instituto Caro y Cuervo.

1993 "La familia chibcha". Biblioteca Ezequiel Uricoechea 11: 75-125. Bogotá: Instituto Caro y Cuervo.

1998 "Acerca de la relación genealógica de las lenguas lencas y las lenguas misumalpa", First Archeological Congress of Nicaragua. Revista de Filología y Lingüística de la Universidad de Costa Rica 28 (1), 2002.

• Craig, Colette Craig & Kenneth Hale 1992 "A Possible Macro-Chibchan Etymon"; Anthropological Linguistics 34.
• Curnow, Timothy Jowan and Anthony J. Liddicoat 1998: "The Barbacoan Languages of Colombia and Ecuador"; Anthropological Lingusitics 40 (3): 384-408.
• Curnow, Timothy Jowan 1998: "Why Paez is not a Barbacoan language: the non-existence of 'Moguex' and the use of early sources"; International Journal of American Linguistics 64 (4): 338-351.
• Fabre, Alain 2005 "Chibcha" Diccionario etnolingüístico y guía bibliográfica de los pueblos indígenas sudamericanos Arxivat 2008-11-28 a Wayback Machine.
• Gordon, Raymond G., Jr. (Ed.). (2005). [www.ethnologue.com Ethnologue: Languages of the world (15th ed.)] Dallas, TX: SIL International. ISBN 1-55671-159-X (en inglés)
• Greenberg, Joseph H. 1987 Language in the Americas. Stanford, California: Stanford University Press. (en inglés)
• Greenberg, Joseph H.; C. G. Turner II; S:L. Zegura; L. Campbell; J.A. Fox; W.S. Laughlin; E.J.E. Szathmary; K.M. Weiss and E. Woolford 1986 "The Settlement of the Americas: A Comparison of the Linguistic, Dental, and Genetic Evidence"Current Anthropology 27 (5): 477-497. (en inglés)
• Hale, Ken 1991 "Misumalpan Verb Sequencing Constructions"; Lefebvre, C. ed., Serial Verbs: Grammatical, Comparative, and Cognitive Approaches. Ámsterdam: John Benjamins.
• Jijón y Caamaño, Jacinto 1939. "Materiales para el mapa lingüístico del occidente de Colombia"; Boletín de Estudios Históricos 9:9-167-175. Pasto.

1943. "Las lenguas de Centroamérica y del norte y centro del oeste de Sudamérica"; El Ecuador interandino y occidental antes de la conquista castellana, vol. 3. Quito: Ed. Ecuatoriana, 1941-1947

• Kaufman, Terrence 1994 "The native languages of South America"; Mosley, C. & R. E. Asher (Eds.) Atlas of the world's languages: 46-76. London: Routledge.
• Landaburu, Jon 1999 Clasificación de las lenguas indígenas de Colombia Arxivat 2007-06-27 a Wayback Machine. Bogotá: CCELA - Universidad de Los Andes.
• Loukotka, Çestmir 1942 Klassification der südamerikanischen Sprachen. ZfE 74. (en alemán)

1968 Classification of South American languages. Univ. of Los Angeles, California. (en inglés)

• MacQuown, Norman A. 1955 "The indigenous languages of Latin America"; American Anthtopologist 57: 501. Lancaster. (en inglés)
• Mason, J. Alden 1950 "The languages of South American Indians"; Handbook of South American Indians' 6: 175-188. Washington. (en inglés)
• Matteson, Esther et.al. 1972 Comparative Studies in Amerindian Languages. The Hauge; Mouton. (en inglés)
• Rivet, Paul 1952 Lengues de l'Amerique du Sud et des Antilles"; Meillet A. et M. Cohen. Les langues de monde. Paris (en francés)
• Ortiz, Sergio Elías 1965 "Lenguas y Dialectos Indígenas en Colombia"; Historia Extensa de Colombia I (3): 29-87.
• Rouvier, Ruth 2002 "Infixation and reduplication in Misumalpan: A reconstruction" (B.A. Berkeley).
• Swadesh, Morris 1959 Mapas de clasificación lingüística de México y las Américas. Cuadernos del Instituto de Historia, serie Antropológica 8. México.
• Tax, Sol 1960 "Aboriginal languages of Latin America"; Current Anthropology 1: 432. Chicago. (en inglés)
• Uricoechea, Ezequiel ed. 1877 Castillo y Orosco, Eujenio Vocabulario Páez-Castellano. París: Mansonneuve.
• Young, Phil and T. Givón. 1990 "The puzzle of Ngäbére auxiliaries: Grammatical reconstruction in Chibchan and Misumalpan"; Croft, William, Suzanne Kemmer and Keith Denning, eds., Studies in Typology and Diachrony: Papers presented to Joseph H. Greenberg on his 75th birthday, Typological Studies in Language 20, John Benjamins.