Llengua de bou (bolet)
 |
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
Hydnum repandum  | |||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
 | |||||||||
| Bolet | |||||||||
| Estat de conservació | |||||||||
 | |||||||||
| Risc mínim | |||||||||
| UICN | 122090544 | ||||||||
| Taxonomia | |||||||||
| Superregne | Eukaryota | ||||||||
| Regne | Fungi | ||||||||
| Classe | Agaricomycetes | ||||||||
| Ordre | Cantharellales | ||||||||
| Família | Hydnaceae | ||||||||
| Gènere | Hydnum | ||||||||
| Espècie | Hydnum repandum L., 1753 | ||||||||
| Nomenclatura | |||||||||
| Sinònims | Hydnum aurantium Hydnum bulbosum Hydnum clandestinum Hydnum diffractum Hydnum medium Hydnum washingtonianum Hydnum repandum var. album Hydnum repandum var. denudatum Hydnum repandum var. flavidum Hydnum repandum var. intermedium Sarcodon repandus var. albus
| ||||||||
.svg){kind=icon}
La llengua de bou, picornell pelut (Hydnum repandum, del grec hydon: un tipus de tubercle) o picornell de pi (a Mallorca) és un bolet comestible de l'ordre dels cantarel·lals.
Descripció
[modifica]És un bolet molt trencadís, difícil de collir sencer. El capell de 3-15 cm, passa de ser convex a aplanat, i finalment aplanat deprimit. És molt irregular i presenta el marge molt gruixut i lobulat. La superfície és ondulada, seca i finament vellutada, de color pàl·lid, que va del blanc a un groc molt clar, podent enfosquir-se fins a gairebé ataronjat. Himeni format per agulletes molt fràgils, trencadisses, decurrents, i més clares que el barret. Esporada de color daurat. Peu curt, irregular i gruixut, sovint excèntric, primer és de color blanquinós, més tard ocre, i finalment es taca de bru ferruginós. Carn blanca, que es torna groga i posteriorment taronja en estar en contacte amb l'aire. És compacta i no sol corcar-se. La seva olor és fruitada i el seu gust, lleugerament amargant.[1]
Hàbitat
[modifica]Fong micorrizogen que viu en tota mena de boscos, encara que prefereix els planifolis. Encara que no gaire nombrós, es troba des del litoral fins als Pirineus.
Gastronomia
[modifica]És un bon comestible però abans requereix que es bulli una bona estona, ja que així perd l'amargantor de la carn. Especialment recomanat per guisats, car agafa el gust dels altres ingredients. Es pot conservar amb vinagre
Confusions amb altres espècies
[modifica]En els mateixos llocs, surt la llengua de bou vermellosa (Hydnum rufescens), d'una mida menor i de color més pujat fins a taronja vermellós, també comestible. A les pinedes de pi blanc, als mateixos llocs on surt la llenega (Hygrophorus latitabundus), surt la llengua de bou blanca (Hydnum albidum), totalment blanca, un bon comestible i menys amargant.
Referències
[modifica]- ↑ Vidal, Josep Maria Bolets dels Països Catalans i els seus noms populars : els millors comestibles i els més verinosos. Brau [Figueres], 2013, pàg. 139.
