Llengua de bou esblanqueïda
|
Aquest article tracta sobre Hydnum repandum var album, una espècie de bolet anomenada llengua de bou esblanqueïda . Vegeu-ne altres significats a «llengua de bou (desambiguació)». |
 |
Aquest article o secció s'està elaborant i està inacabat. Un viquipedista hi està treballant i és possible que trobeu defectes de contingut o de forma. Comenteu abans els canvis majors per coordinar-los. Aquest avís és temporal: es pot treure o substituir per {{incomplet}} després d'uns dies d'inactivitat. |
Hydnum repandum var. album  | |
|---|---|
| Taxonomia | |
| Superregne | Eukaryota |
| Regne | Fungi |
| Classe | Agaricomycetes |
| Ordre | Cantharellales |
| Família | Hydnaceae |
| Gènere | Hydnum |
| Espècie | Hydnum repandum |
| Varietat | Hydnum repandum var. album Rea, 1922 |
| Nomenclatura | |
| Basiònim | Sarcodon repandus var. albus |
.svg){kind=icon}
La llengua de bou esblanqueïda (Hydnum repandum var. album) és un fong basidiomicet de l'ordre de les cantarel·lals i de la família de les hidnàcies. És una varietat de la llengua de bou que es caracteritza per ser tota ella gairebé blanca. Es diferencia d'altres espècies blanques de llengua de bou, com la llengua de bou blanca (Hydnum pallidus), per la mida de les espores i que creix en sòls àcids.
Taxonomia
[modifica]Descrita per primera vegada l'any 1888 com Sarcodon repandus var. albus pel naturalista i micòleg francès Lucien Quélet[1].
El micòleg anglès Carleton Rea l'any 1922 va transferir la varietat al gènere Hydnum: H. repandum var. album[2].
Descripció
[modifica][3][4] Bolet de mig a gran, carnós; barret de 40-110 mm de diàmetre; convex de jove, estès i aplanat en madurar, de marge quelcom involut; superfície seca, de blanca a camussa molt pàl·lid o crema.
Agulletes blanques; de decurrents a gairebé decurrents, rarament no decurrents; fràgils, trencadisses; de secció circular; denses, agudes.
Cama curta, de 35–60 mm longitud, 7–14 mm de diàmetre a la part superior; de cilíndrica a lleugerament clavada; sovint excèntrica; blanca en el jove, bru ocraci pàl·lida en madurar o el frec.
Carn trencadissa, que fa difícil collir el bolet sencer; blanca, que es torna groga i posteriorment ataronjada en estar en contacte amb l'aire; compacta i no sol corcar-se; olor és fruitada, lleugerament amargant al tast
Basidiòspores de 7.0–8.5 × 6.2–7.5 μm; Q = 1.08–1.25; subgloboses; llises, de parets primes i hialines (translúcides)
Hàbitat
[modifica]Des de l'estiu fins a finals de tardor; preferentment en sòls silicis; des de l'estatge subalpí dels Pirineus al litoral; solitari o en grups, sovint nombrosos, en tota mena de boscos, tant de planifolis com de coníferes..
Distribució
[modifica]Àmpliament distribuïda a Europa i assenyalada com una espècie comuna. S'ha citat de Xina però les dades resultants de les anàlisis filogenètiques condueixen a considerar que són cites errònies i que H. repandum només es coneix d'Europa[5].
Espècies semblants
[modifica]En sòls calcaris i en pinedes de pi blanc, en els mateixos llocs on surt la llenega (Hygrophorus latitabundus), es pot trobar la llengua de bou blanca (Hydnum pallidum), totalment blanca i menys amargant.
Swenie et al.[6] consideren que H. repandum var. album és una varietat europea i que les cites americanes referides a aquesta varietat corresponen a l'espècie Hydnum subtilior que inclouria les cites anteriors de Coker WC and Beers AH (1951)[7], Smith et al. (1981)[8], Harrison and Grund (1987)[9] i Roody WC (2003)[10].
Comestibilitat
[modifica]És un bon comestible, amb un gust dolç i de nou quan és jove i amb una textura cruixent. En envellir, recomanen que s'escaldi una bona estona ja que així perd l'amargantor de la carn. Especialment recomanat per guisats, car absorbeix líquids i agafa el gust dels altres ingredients. Manté la textura ferma un cop cuit pel que tolera perfectament la congelació i l'escabetx.
És valorat pels boletaires pel fet de ser un bolet que no es cuca i de no tenir bolets semblants que siguin tòxics. Just acabats de collir, recomanen fer servir un pinzell o brotxa per, delicadament, netejar el barret i la cama. D'aquesta manera s'evita que restes de sòl quedin retingudes entre les agulletes.
Referències
[modifica]- ↑ Quélet, Lucien. Flore mycologique de la France et des pays limitrophes (en francès). Paris: Octave Doin, 1888, p. 1-520; 447.
- ↑ Rea, Carleton. British Basidiomycetae, a handbook to the larger British fungi (en anglès). Cambridge: Univ. Press, 1922, p. 1-799; 630.
- ↑ Niskanen, Tuula; Liimatainen, Kare; Nuytinck, Jorinde; Kirk, Paul; Ibarguren, Ibai Olariaga «Identifying and naming the currently known diversity of the genus Hydnum , with an emphasis on European and North American taxa» (en anglès). Mycologia, 110, 5, 03-09-2018, pàg. 890–918; 900. DOI: 10.1080/00275514.2018.1477004. ISSN: 0027-5514.
- ↑ Laessøe, Thomas; Petersen, Jens H. Fungi of temperate Europe. Princeton Oxford: Princeton University Press, 2019. ISBN 978-0-691-18037-3.
- ↑ «GBIF Backbone Taxonomy». Hydnum repandum var.album (Quél.) Rea.
- ↑ Swenie, Rachel A.; Baroni, Timothy J.; Matheny, P. Brandon «Six new species and reports of Hydnum (Cantharellales) from eastern North America» (en anglès). MycoKeys, 42, 30-11-2018, pàg. 35–72. DOI: 10.3897/mycokeys.42.27369. ISSN: 1314-4049. PMC: PMC6286385. PMID: 30564052.
- ↑ Coker, WC; Beers, AH. The stipitate hydnums of the eastern United States.. The University of North Carolina Press, 1951, p. 15–21..
- ↑ Smith, Alexander H.; Weber, Nancy S.; Smith, Helen Vandervort. How to know the non-gilled mushrooms. 2nd ed. Dubuque, Iowa: W.C. Brown, 1981. ISBN 978-0-697-04778-6.
- ↑ Harrison, KA; Grund, DW «Preliminary keys to the terrestrial stipitate Hydnums of North America.». Mycotaxon ., 28 (2), 1987, pàg. 419–426; 421.
- ↑ Roody, William C. Mushrooms of West Virginia and the Central Appalachians. Lexington, Ky: University Press of Kentucky, 2003. ISBN 978-0-8131-9039-6.
