Llengua de bou blanca
Hydnum albidum  | |||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
 | |||||||||
| Bolet | |||||||||
| Taxonomia | |||||||||
| Superregne | Eukaryota | ||||||||
| Regne | Fungi | ||||||||
| Classe | Agaricomycetes | ||||||||
| Ordre | Cantharellales | ||||||||
| Família | Hydnaceae | ||||||||
| Gènere | Hydnum | ||||||||
| Espècie | Hydnum albidum Peck, 1887 | ||||||||
.svg){kind=icon}
La llengua de bou blanca (Hydnum albidum) és una espècie de bolet pertanyent a la família de les hidnàcies.
Descripció
[modifica]- El barret és aplanat, més convex de jove, irregularment arrodonit i de color blanquinós. En envellir, es taca lleugerament de bru groguenc, especialment vers el marge. Superfície una mica vellutada, sovint rugosa o amb petits bonys, amb el marge incurvat de jove. Fa entre 5 i 10 cm de diàmetre.
- L'himeni està cobert d'abundants agulletes, denses, subdecurrents, de color blanquinós o una mica tacades de bru, les quals es desprenen amb relativa facilitat.
- El peu és de central a una mica excèntric, cilíndric, curt i robust, de 3-5 x 1-2 cm, de color blanquinós. La superfície és de llisa a finament esquamosa.
- La carn és blanquinosa (crema vers la base del peu), molt fràgil i trencadissa.
- L'olor i el sabor són agradables.
- Les espores són àmpliament el·lipsoïdals, llises, hialines, de 4,5-5,5 x 3-4 micròmetres. Basidis tetraspòrics. Cistidis absents.[1]
Hàbitat
[modifica]És un bolet relativament freqüent, el qual acostuma a sortir en grans grups durant la tardor i l'hivern (si no es produeixen glaçades fortes, pot continuar naixent al llarg del desembre)[2] sota pins (especialment, pi blanc -Pinus halepensis- i pi roig -Pinus sylvestris-) i des de la costa fins a l'estatge montà.[1]
Distribució geogràfica
[modifica]Es troba a Europa.[3] Als Països Catalans, els millors racons per trobar-ne són totes les àrees costaneres i de l'interior de la província de Tarragona, els boscos occidentals de les serralades litoral i prelitoral de la província de Barcelona, bona part dels boscos de la Depressió Central, algunes pinedes de les comarques del nord del Gironès i del Pla de l'Estany i les illes Balears i Pitiüses.[4][5][6][7][8][9]
Comestibilitat
[modifica]És un bon comestible, força apreciat en algunes comarques. Dins del grup de les llengües de bou, és l'espècie més apreciada.[1]
Confusions amb altres espècies
[modifica]La fragilitat i el color blanquinós del basidioma en faciliten la identificació, ja que les espècies més properes (la llengua de bou -Hydnum repandum- i el bolet d'agulles rufescent -Hydnum rufescens-) tenen un color més fosc i un basidioma menys fràgil. Scutiger subrubescens, d'aspecte molt semblant vist per sobre, se'n separa per l'himeni amb porus i pel basidioma tacat de groc.[1]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 Gerhardt, Ewald; Vila, Jordi; i Llimona, Xavier, 2000: Bolets dels Països Catalans i d'Europa. Manual d'identificació. Ediciones Omega, S.A, Barcelona. Pàg. 253. ISBN 84-282-1121-3
- ↑ Institució Catalana d'Història Natural Arxivat 2010-11-23 a Wayback Machine. (català)
- ↑ GBIF (anglès)
- ↑ Secció Micològica Museu Balear de Ciències Naturals Arxivat 2010-11-10 a Wayback Machine. (català)
- ↑ Bolets de les Illes Balears (català)
- ↑ Bolets de Menorca Arxivat 2016-03-04 a Wayback Machine. (català)
- ↑ Contribució al coneixement micològic de l'illa de Formentera (Illes Balears) (català)
- ↑ Regió7 (català)
- ↑ Bolets secundaris a les comarques de l'Ebre Arxivat 2011-09-08 a Wayback Machine. (català)
