Lleterola verda
Lactarius pyrogalus | |||||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
Bolet | |||||||||
Taxonomia | |||||||||
Superregne | Eukaryota | ||||||||
Regne | Fungi | ||||||||
Classe | Agaricomycetes | ||||||||
Ordre | Russulales | ||||||||
Família | Russulaceae | ||||||||
Gènere | Lactarius | ||||||||
Espècie | Lactarius pyrogalus (Bull. ex Fr., 1838)[1][2] | ||||||||
Nomenclatura | |||||||||
Basiònim | Agaricus pyrogalus | ||||||||
Sinònims | |||||||||
Distribució | |||||||||
La lleterola verda,[4][5] lleterola llenegosa d’avellaner[6] o lactari de llet roent[7] (Lactarius pyrogalus) és una espècie de bolet pertanyent a la família de les russulàcies.
Etimologia
[modifica]El seu nom específic prové de les arrels gregues pyro (foc) i gala (llet).[8]
Descripció
[modifica]- El barret fa de 5 a 10 cm de diàmetre, és aplanat i presenta una depressió central que es fa més evident en envellir. La superfície és una mica lluent i de color de bru grisenc a bru ataronjat amb tonalitats ocràcies, i, a vegades, és lleugerament zonada. Les làmines arriben fins a la cama (subdecurrents), són poc denses i de color crema ocraci fosc amb reflexos ataronjats, tonalitat molt semblant a la del barret. L'aresta és sencera i del mateix color. La cama, de color més pàl·lid que la resta del bolet, és cilíndrica o afuada, mesura 3-7 x 1-2 cm, de bon principi és massissa i després amb cavitats al seu interior (cavernosa). La seua superfície és seca.
- La carn és de color crema clar, poc compacta i una mica tova, i, en ser ferida, exsuda un làtex molt abundant que, si bé inicialment és blanc, de seguida es torna crema en assecar-se. Fa una olor lleugerament afruitada i el seu sabor és molt picant. El color de l'esporada és força semblant al de les làmines, de color ocraci pàl·lid.
- Les espores són el·lipsoïdals, sense porus germinatiu, estan ornamentades amb berrugues amiloides i tenen una mida de 7-8,5 x 5-6 micròmetres.[7][9][10][11][12][13]
Hàbitat i distribució geogràfica
[modifica]És un bolet comú que apareix entre el maig i l'octubre a les avellanoses (Corylus avellana) situades entre 100 i 1.500 m d'altitud a Euràsia i Nord-amèrica.[14][7][15][16][13]
Comestibilitat
[modifica]No és comestible car el seu làtex picant provoca una coentor considerable a tota la boca que pot perdurar força temps en qui l'ha tastat o consumit.[7]
Risc de confusió amb altres espècies
[modifica]El fet que només es troba sota avellaners i el seu sabor molt picant, juntament amb la particularitat que el seu làtex es torna de color crema en assecar-se, permeten una ràpida identificació d'aquesta espècie. Tot i així, es pot confondre amb Lactarius mairei, un bolet també de làtex molt picant, que se'n separa perquè té el marge del barret barbut i les làmines més pàl·lides. A primer cop d'ull es pot confondre amb altres Lactarius comestibles, com els rovellons, els quals se'n separen perquè exsuden un làtex vermellós o ataronjat i no tenen el sabor coent. Lactarius piperatus també és coent, però se'n diferencia clarament pel color blanc del basidioma.[7]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 Catalogue of Life (anglès)
- ↑ uBio (anglès)
- ↑ Species Fungorum (anglès)
- ↑ Termcat (català)
- ↑ Masclans, F., 1975. Els noms catalans dels bolets (ordre dels agaricals). Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. «Enllaç». (català)
- ↑ Gràcia i Barba, Enric. La Clau dels Bolets. Volum 1. El Papiol: efadòs, 2021, p. 112. ISBN 978-84-19239-32-7.
- ↑ 7,0 7,1 7,2 7,3 7,4 El Fascinant món dels bolets. Volum 3. Espècies i famílies (II). Barcelona: ECRIC (Enciclopèdia Catalana Revistes i Col·leccionables), 2004. ISBN 8493317365. Pàgs. 179-180.
- ↑ Liddell, Henry George i Robert Scott, 1980. A Greek-English Lexicon (Abridged Edition). La Gran Bretanya: Oxford University Press. ISBN 0199102074
- ↑ Phillips, Roger, 1981. Mushrooms and Other Fungi of Great Britain and Europe. Londres: Pan Books. p. 85. ISBN 0330264419
- ↑ Roody, William C., 2003. Mushrooms of West Virginia and the Central Appalachians. Kentucky: University Press of Kentucky. p. 100. ISBN 9780813190396. «Enllaç».
- ↑ Pegler, David N., 1983. Mushrooms and Toadstools. Londres: Mitchell Beazley Publishing. p. 78. ISBN 0855335009
- ↑ AsturNatura (castellà)
- ↑ 13,0 13,1 Rogers Mushrooms (anglès)
- ↑ GBIF (anglès)
- ↑ Jordan, Michael, 2004. The Encyclopedia of Fungi of Britain and Europe. Londres: Frances Lincoln. p. 306. ISBN 9780711223783. «Enllaç».[Enllaç no actiu]
- ↑ Sterry, Paul, 1997. Complete British Wildlife. HarperCollins. p. 352. ISBN 9780583336383
Bibliografia
[modifica]- Basso, Maria Teresa, 1999. Fungi Europaei. Vol. 7: Lactarius Persoon (en italià), 117. ISBN 8887740003.
- Marcel Bon, 1988. Pareys Buch der Pilze. Paul Parey, Hamburg i Berlín. ISBN 3490198182.
- David N. Pegler, 1983. Pilze. Hallwag, Berna i Stuttgart. ISBN 3444701365.
Enllaços externs
[modifica]- Mushroom Observer (anglès)