Vés al contingut

Ciutat Pubilla de la Sardana

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Lliçó Magistral)

La Ciutat Pubilla de la Sardana va ser una designació anual a un municipi al qual se li reconeixien els seus mèrits i la seva tasca de foment i difusió de la sardana, i que es constituïa anualment en la capital del sardanisme. Aquesta festa la va instituir l'Obra del Ballet Popular l'any 1960.[1]

El foment de la sardana, tal com l'entenia l'Obra del Ballet Popular, conduïda en aquells moments per Josep Mainar i Pons, Lluís Moreno i Pallí, Joan Bertran i Gargallo i Josep M Morera Surroca, tenia aleshores una dimensió patriòtica que amb el temps, i especialment a causa de l'adveniment de la democràcia i la recuperació de les institucions nacionals, va convertir-se en més festiva.

Entre els trets característics de cada proclamació, n'hi havia uns quants que van anar repetint-se cada any:

  • Lliçó Magistral: Encarregada a alguna persona de la localitat de rellevància intel·lectual perquè fes un estudi de la sardana.
  • Missatge al Món Sardanista: Encomanat cada any a alguna persona rellevant de Catalunya, la qual exposava la seva visió sobre la sardana.
  • Medalles (mèrit sardanista, musical, cívic i a la dansa popular catalana): Guardons a persones que destacaren en alguns d'aquests camps.
  • Monument: Cada població erigia un monument a la sardana al seu terme municipal.
  • Sardana del Pubillatge: Sardana demanada a un compositor per a cada pubillatge.
  • Pubilla Universal de la Sardana o Sardanistes d'Honor: En cada edició s'escollia una noia de la població perquè fos la Pubilla. En els darrers anys es va deixar a criteri de cada població si preferia escollir un o més Sardanistes d'Honor en lloc d'una Pubilla, per no fer que aquesta representativitat hagués de recaure necessàriament en una noia.
  • Les claus: Cada Ciutat Pubilla confeccionava una clau que es col·locava al clauer que contenia totes les de les diferents ciutats escollides fins aleshores. Aquest clauer era guardat per la ciutat durant l'any que tenia el títol, lliurant-lo a la propera, en les festes de proclamació.

Quan una població era proclamada Ciutat Pubilla, tenia lloc la Caravana de la Sardana, una comitiva de persones i vehicles que acompanyaven la Flama de la Sardana des de la Ciutat Pubilla sortint fins a la Ciutat Pubilla entrant el dia de la seva proclamació.

Relació de ciutats pubilles

[modifica]
Any Municipi Comarca Missatge al món sardanista Sardana pubillatge Medalla mèrit Monument Lliçó magistral
1960 Girona Gironès Josep Mainar Manuel Saderra Josep Gahit Pau Baya, Ivet Bazaco i Marta Lluís
(Monument fet posteriorment, l'any 2003)
Fins a l'any 1963 no se'n va fer
1961 Lleida Segrià Josep Mainar Ricard Viladesau Josep Miracle Julià Riu Fins a l'any 1963 no se'n va fer
1962 Ceret Vallespir Albert Schweitzer No n'hi hagué Amics dels Concerts de l'ACF Barcelona No se'n va fer Fins a l'any 1963 no se'n va fer
1963 Manresa Bages Francesc de Borja Moll Francesc Juanola Bernat Figueras Jaume Soldevila Josep Junyent
1964 Reus Baix Camp Josep Carner Francesc Juanola Josep Coll No se'n va fer en el moment. (Monument fet posteriorment, l'any 2007, coincidint amb el centenari documentat de que es ballaven sardanes a la ciutat. L'autor del monument fou Ramon Ferran) Fitxer:Monument a la Sardana.jpg Josep Mainar
1965 Banyoles Pla de l'Estany Caterina Albert Enric Gratacòs Josep Mainar Joan de Palau Rafael Angelats
1966 L'Hospitalet de Llobregat Barcelonès Josep Miracle Antoni Albors Josep Gibert Ramon Sabi Enric Piera
1967 La Pobla de Segur Pallars Jussà Ramon Aramon Montserrat i Assumpció Rocafort Llorenç Torrent No se'n va fer Llorenç Sànchez
1968 Olot Garrotxa Pau Casals Joan Hernàndez Sebastià Gràcia Xavier Carbonell Joan Casulà
1969 L'Espluga de Francolí Conca de Barberà Joan Miró i Güell Josep Maria Bernat Josep Baró Josep Miret Lluís Virgili
1970 Berga Berguedà Josep Trueta i Raspall Francesc Mas Ros Josep Maria Forés Josep Maria Brull Jaume Sànchez
1971 Lloret de Mar La Selva Lluís Moreno i Pallí Domènec Moner Francesc Soler i Mas Domènec Fita Esteve Fàbregas
1972 Bellpuig Urgell Raimon Conrad Saló Salvador Casanova Josep Castellana Josep Vallverdú
1973 Tarragona Tarragonès Salvador Espriu Tomàs Gil i Membrado Agrupació Cultural Folklòrica Barcelona Josep Maria Brull Carles Cepero
1974 Igualada Anoia Cassià Maria Just i Riba Joan Lloansí Lluís Moreno i Pallí Josep Maria Codina Josep Romeu
1975 Torroella de Montgrí Baix Empordà Joan Oliver Pere Quart Josep Font i Font Joaquim Alqueza Josep Mundet Lluís Pericot
1976 Granollers Vallès Oriental Lluís Maria Xirinacs Conrad Saló Juli Sanclimens Josep Ricard Josep Verde i Aldea
1977 Banyuls Rosselló Josep Tarradellas Max Havart Josep Vidalou Patricia Rowland Pere Verdaguer
1978 Tona Osona Joan Alavedra Valentí Miserachs Josep Gelis Josep Ricard Francesc Roig
1980 Les Borges Blanques Garrigues Joan Oró Lluís Lloansí Salvador Daroca Victor Pallarés Jaume Segarra
1981 Santa Coloma de Farners La Selva Maria Aurèlia Capmany i Farnés Josep Carbó Joan Bertran Josep Martí Sabé Josep Maria Mas Solench
1982 Prats de Molló Vallespir Josep Deloncle Max Havart Roger Raynalt Emanuel Pérez Valiente Renada-Laura Portet
1983 Solsona Solsonès Pere Casaldàliga Joan Roure Pere Puig Cuadrench, Davins, Freixes Ramon Gualdo
1984 Sant Sadurní d'Anoia Alt Penedès Oriol Martorell Lluís Buscarons Antoni Casanova Ramon Ruiz Josep Juanola
1985 Sant Llorenç de Cerdans Vallespir Josep Benet[2] Max Havart Francina Boris Bruno Bieth Alícia Marcet
1986 Premià de Mar Maresme Tilbert Dídac Stegmann Carles Santiago Josep Gendrau Col·lectiu Salvador Moragas
1987 Santpedor Bages Josep Maria Ainaud Joan Làzaro Pere Guardiola Xavier Barcons Jaume Prat
1988 Badalona Barcelonès Narcís-Jordi Aragó Tomàs Gil i Membrado Fay D. Jacoby Ester Albardane Joan Pich i Santasusana
1989 Flix Ribera d'Ebre Federico Mayor Zaragoza Joan Bta. Sabaté Sardanista: Pau Urrea
Musical: Manuel Saderra
Germà March Joan Maria Pujals
1990 Salou Tarragonès Joaquim Xicoy Ricard Viladesau Sardanista: Sebastià Alba
Musical: Ricard Viladesau
Artur Aldomà Joan Vidal
1991 Llançà Alt Empordà Pere Calders Manuel Saderra Sardanista: Josep Ventura
Musical: Fèlix Martínez
Bonaventura Anson Maria Mercè Roca
1992 Mollet del Vallès Vallès Oriental Antoni Deig Josep Solà Sardanista: Rafael Angelats
Musical: Lluís Albert
Lluís Gueilburt Josep Lluís Vilaseca
1993 Martorell Baix Llobregat Núria Feliu Daniel Gasulla Sardanista: Maria Aguila i Francesc Salas
Musical: Domènec Moner
Francesc Querol Ignasi Riera
1994 Cervera Segarra Avel·lí Artís-Gener Carles Santiago Montserrat Creus i Cortadellas Ramon Caus i Rius[3] Josep Benet
1995 Encamp Andorra Eliseu Climent Fèlix Martínez i Comín Joan Trius i Panadès Josep Maria Xart Josep Enric Dallerès
1996 Calella Maresme Antoni Mir Jordi Molina Antoni Anguela i Dotres Albert Rosa i Manel Traité Francesc Grau i Viader
1997 Sant Joan de les Abadesses Ripollès Joan Pau Alduy Josep Navarro Paulí Corominas Francesc Fajula David Serrat
1998 Terrassa Vallès Occidental Esther, Montserrat, Elena, Rut i Laura (pubilles) Joan Lluís Moraleda Francesc Pantebre i Pere Poblador Escola Municipal d'arts i oficis Ramon Miravitlles
1999 Manlleu Osona Sebastià M. Bardolet Miquel Subirats Joan Parnau i Bosch Pep Domènech Jacint Sala
2000 Cassà de la Selva Gironès Antoni Baldino Francesc Camps Robert Roqué David Serra Carles Malagrida
2001 Malgrat de Mar Maresme Joan Rigol Josep Busquets Fuentes Lluís Almoyner Jordi Coll Joaquim Colomé
2002 El Vendrell Baix Penedès Jordi Pujol i Soley Josep Maria Guitart Frederic Soler Roser Oter Juli Grandia
2003 Ripoll Ripollès Eudald Carbonell Roure Montserrat Pujolar Ricard Jové Genaro Ballesteros Daniel Palomeras i Casadejús
2004 Palamós Baix Empordà Antoni Ros-Marbà Ricard Viladesau Joan Roig Nyak Xarnach Gerard Prohias
2005 Molins de Rei Baix Llobregat Gerard Claret i Serra Víctor Cordero Charles Miquel Serrat Roser Garriga Gemma Tribó i Traveria
2006 Esparreguera Baix Llobregat Vicenç Villatoro i Lamolla Carles Sagarra Josep Capdevila Capdevila i Josep Maria Alba Barri Lluís Llongueras Lluís Subirana
2007 Santa Coloma de Gramenet Barcelonès Joan Vidal i Gayolà Jordi Paulí Lluís Subirana Marta Solsona Jordi Valls
2008 Sant Climent de Llobregat Baix Llobregat Ernest Benach Josep Farràs Casòliva Jordi Puerto Salvador Juanpere i Albert Valera Joan Gibert Canyadell
2009 Mataró Maresme Joan Pera Marc Timon i Barceló Joan Vidal i Gayolà Iago Vilamanyà Joaquim Dorda i Ventura
2010 L'Escala Alt Empordà Carme Callol i Josep Tero. El missatge de 50a Ciutat pubilla, fou a càrrec de Vicky Peña Lluís Albert Antoni Anguela Josep Maria Simon Josep Vilabrú
2011 Organyà Alt Urgell Xesco Espar Jaume Riu Pilar Rahola Josep Cervilla Vicens Llorca

El projecte de Ciutat Pubilla acabà l'any 2011 amb Organyà com a darrera població amb aquest títol. Després d'un any de reformulació del projecte per adaptar-lo als temps actuals, es creà la marca Capital de la Sardana gràcies al treball conjunt de l'aleshores anomenada Federació Sardanista de Catalunya (actual Confederació Sardanista de Catalunya), l'Obra del Ballet Popular i la Unió de Colles Sardanistes, amb la vila d'Arenys de Munt com a primera Capital de la sardana de la història, proclamada com a tal l'any 2013.

La promoció sardanista dins l'àmbit català, vehiculada pels projectes Ciutat Pubilla i Capital de la Sardana, es complementa fora de les nostres fronteres mitjançant l'Aplec Internacional organitzat per ADIFOLK.

Referències

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]