Sant Climent de Llobregat
Tipus | municipi de Catalunya | ||||
---|---|---|---|---|---|
Epònim | Climent I | ||||
Localització | |||||
| |||||
Estat | Espanya | ||||
Comunitat autònoma | Catalunya | ||||
Província | província de Barcelona | ||||
Àmbit funcional territorial | Àmbit Metropolità de Barcelona | ||||
Comarca | Baix Llobregat | ||||
Capital | Sant Climent de Llobregat | ||||
Població humana | |||||
Població | 4.190 (2023) (387,96 hab./km²) | ||||
Llars | 20 (1553) | ||||
Gentilici | climentó, climentona | ||||
Geografia | |||||
Superfície | 10,8 km² | ||||
Altitud | 87 m | ||||
Limita amb | |||||
Organització política | |||||
• Alcalde | Isidre Sierra i Fusté (2023–) | ||||
Identificador descriptiu | |||||
Codi postal | 08849 | ||||
Fus horari | |||||
Codi INE | 08204 | ||||
Codi IDESCAT | 082042 | ||||
Lloc web | santclimentdellobregat.cat |
Sant Climent de Llobregat o simplement Sant Climent és un municipi del Baix Llobregat que té uns 11 km² de superfície i la seva població supera lleugerament els 4.000 habitants.[1] El municipi limita amb els de Sant Boi de Llobregat, Viladecans, Gavà, Begues, Torrelles de Llobregat i Santa Coloma de Cervelló.
La millor època per visitar Sant Climent és la primavera, car és quan la cirera, fruit identificatiu del poble després que s'adoptés aquest conreu a causa de la fil·loxera, creix en les anomenades vinyes (parcel·les de terra reconvertides), les quals proporcionen excel·lents cireres, que donen a aquest poble anomenada arreu.
Actualment, Sant Climent està agermanat amb la vila rossellonesa de Baixàs.[2]
Durant la Guerra Civil el seu nom oficial fou El Cirerer del Llobregat.[3][4][5]
Geografia
[modifica]- Llista de topònims de Sant Climent de Llobregat (Orografia: muntanyes, serres, collades, indrets..; hidrografia: rius, fonts...; edificis: cases, masies, esglésies, etc).
La vila de Sant Climent de Llobregat està situada a la vall de les rieres de Les Comes, del Querol i de Salom, a només 15 km de Barcelona, i envoltada per les muntanyes de Sant Ramon, Pedres Blanques, Costa Fustera, Coll de la Creu i el Padró. El seu terme municipal d'una superfície de 10,81 km² limita amb els de Viladecans i Gavà (al sud), Begues (a l'oest), Torrelles de Llobregat (al nord), Santa Coloma de Cervelló (al nord-est) i Sant Boi de Llobregat (a l'est).[6]
Té els seus accessos per dues carreteres comarcals (BV. 2003 i BV. 2004), les quals s'uneixen al mig del poble, una procedent de Viladecans i l'altra de Sant Boi de Llobregat, a través de l'Estret de Roques. També els camins rurals i les pistes forestals ens comuniquen amb Gavà, Begues i Torrelles de Llobregat.
Torrelles de Llobregat | Santa Coloma de Cervelló | |
Begues | Sant Boi de Llobregat | |
Gavà | Viladecans |
Administració i política
[modifica]Període | Alcalde o alcaldessa | Partit polític | Data de possessió | Observacions |
---|---|---|---|---|
1979–1983 | Antoni Tugas Pagés | CIU | 19/04/1979 | -- |
1983–1987 | Antoni Tugas Pagés | CIU | 28/05/1983 | -- |
1987–1991 | Joan Bofill Marcelino | CIU | 30/06/1987 | -- |
1991–1995 | Dolors Baqués Martorell | CIU | 15/06/1991 | -- |
1995–1999 | Dolors Baqués Martorell | CIU | 17/06/1995 | -- |
1999–2003 | Domènec Tugas Forns | Unió Local Independent (ULI) | 03/07/1999 | -- |
2003–2007 | Tomasa Jiménez Frías | PSC | 14/06/2003 | -- |
2007–2011 | Domènec Tugas Forns | Unió Local Independent (ULI) | 16/06/2007 | -- |
2011–2015 | Isidre Sierra i Fusté | CIU | 11/06/2011 | -- |
2015–2019 | Isidre Sierra i Fusté | CIU | 13/06/2015 | -- |
2019-2023 | Isidre Sierra i Fusté | PDeCAT | 15/06/2019 | -- |
Des de 2023 | Isidre Sierra i Fusté | Junts per Catalunya | 17/06/2023 | -- |
Ajuntament
[modifica]Fins a les eleccions de maig de 2023, l'Ajuntament de Sant Climent de Llobregat estava governat per Junts per Catalunya, amb Isidre Sierra i Fusté al capdavant i cinc regidors al ple, juntament amb SOM-ERC amb una regidora, i a l'oposició hi eren els 4 regidors de Gent per Sant Climent (GxSCLI) i un regidor independent.
Eleccions Municipals 2023
[modifica]Candidatura | Cap de llista | Vots | Regidors | % vots | |
---|---|---|---|---|---|
JxCat | Isidre Sierra i Fusté | 849 | 5 | 42,07% | |
GxSC-CP | José Antonio Monteagudo Urgel | 745 | 5 | 36,91% | |
ERC-AM | Elisabet Marcos i Gelabert | 277 | 1 | 13,72% | |
PP | Esther Repetto Palacios | 50 | 0 | 2,47% | |
Cs | Manuel Rodriguez Ramos | 38 | 0 | 1,88% | |
Vot en blanc | 59 | 2,92% | |||
Vot nul | 38 | 1,84 | |||
Total | 2.056 votants | 11 | 63,83% |
Cultura
[modifica]La Biblioteca Ca l'Altisent és la biblioteca pública de Sant Climent de Llobregat, inaugurada el 22 de maig de 2021. L'equipament substitueix l'antiga 'Sala de Lectura Sant Jordi', i està integrada en la Xarxa de Lectura de la Diputació de Barcelona, formant part del Sistema de Lectura Pública de Catalunya (SLPC). La biblioteca, de titularitat municipal, rep el suport de la Diputació de Barcelona com a biblioteca de la Xarxa de Biblioteques Municipals.[8][9] Anteriorment, la població comptava amb una altra biblioteca: la Sala de Lectura Sant Jordi,[10][11] ubicada a la plaça de Francesc Macià, amb gairebé 11.000 documents disponibles, repartits en una superfície de 325 metres quadrats, encara distanciada dels estàndards que correspondrien a una biblioteca filial, als quals es refereix el Mapa de Lectura Pública de Catalunya i la normativa legal relacionada.[10][12][13]
Llocs d'interès
[modifica]Entre els llocs d'interès, cal fer referència a la llista de monuments de Sant Climent de Llobregat pertanyents a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic Català, inclosos els béns culturals d'interès local (BCIL) de caràcter arquitectònic.[14]
- Masia Can Bonet
- Can Bori
- Can Colomer de les Valls
- Cal Fuster (enderrocat)
- Capella de la Mare de Déu del Roser
- Masia Can Molins
- Capella Sant Miquel de la Masia Can Molins
- Cementiri de Sant Climent de Llobregat: Capella del Fossar
- Creu del Pedró
- Creu del Querol (creu de terme)
- Creu del Cementiri (Sant Climent de Llobregat)
- Ermita de Sant Francesc
- Església parroquial de Sant Climent
- Habitatge al carrer de l'Església, 9
- Jardins de a Font del Rector
- Rectoria de Sant Climent de Llobregat
Altres elements d'interès historicoartístic són, també els següents:[15]
- Campanar de l'església de Sant Climent
- Capella del Santíssim
- Casa del carrer de l'Església, 11
- Can Pinet
- Can Riera Vell
- Can Colomer dels Escarabats
- Can Tallada (Sant Climent de Llobregat)
- Escultura Viva
- Museu d'Eines del Pagès
Destaca l'església parroquial, en honor del patró de la vila, que va ser construïda al segle x i reformada en diverses ocasions, essent l'última al segle xviii. A l'església es troba l'únic campanar romànic que resta sencer a la comarca del Baix Llobregat.[16]
El Museu d'Eines del Pagès, situat als baixos de la rectoria, ofereix la possibilitat de veure les eines i instruments que donen a conèixer les formes de vida i treball tradicionals de la vila rural de Sant Climent.[17]
Les anomenades vinyes són un reclam en l'època de floració dels cirerers (principis d'abril).
Festes i fires
[modifica]Als volts de Sant Antoni Abat (17 de gener), se celebra la festivitat dels Tres Tombs en la qual es dona tres voltes al poble amb cavalls, carros i carruatges i el mossèn beneeix els animals.
El tercer cap de setmana de maig se celebra l'exposició de cireres, una festa molt coneguda en la qual es pot, entre altres coses, degustar el fruit i tota mena de receptes amb aquest ingredient com a base.[18]
Durant la temporada de recol·lecta de cireres, els diumenges al matí se celebra el mercat pagès en el qual es poden comprar i comparar les diferents varietats de cireres.
Des de l´any 1974 de forma ininterrumpuda el dia 23 de juny hi arriba la Flama del Canigó amb la participació de nombrosos portadors i se celebra la rebuda davant l´ajuntament i posteriorment s´inicia la revetlla de Sant Joan.
La festa major d'estiu és per Sant Llorenç (10 d'agost).
La diada de la Mare de Déu del Roser (7 d'octubre) se celebra amb un aplec a l'ermita del Roser, una petita ermita situada al Camí de la Carrerada des d'on es veu tot el municipi.
La festa major d'hivern és per Sant Climent (23 de novembre).
Culturals
[modifica]- Amics de la Sardana Sant Climent
- Amics dels Tres Tombs
- Dau de Cinc
- Club Sanglas Catalunya
- Colla de Geganters i Grallers de Sant Climent
- Cor de Caramelles
- Coral la Vall
- Corals infantils Estol i Diapasó
- Grup Escènic Sant Climent
- Més de 1.000 històries de Sant Climent de Llobregat
- Pinzellades
- Puntaires de Sant Climent
- Fomarians Diables de Sant Climent
Esportives
[modifica]- Associació Esportiva Sant Climent
- CFS Sant Climent
- Club Bàsquet Sant Climent
- Namasté- Ioga
- Societat de Caçadors de Sant Climent
Socials
[modifica]- AAVV la Moreneta
- Associació de Veïns
- AMPA Escola Sant Climent
- Asociación Casa de Puertas Abiertas
- Bombers voluntaris Sant Climent
- Centre d'Esplai el Quirro Blau
- Comissió de Reis
- Comunitat Parroquial de Sant Climent
- El Pinolero - Asociación Solidaria con Nicaragua
- Esplai del Jubilat
- Focs de Sant Joan
- Giravolt
- Grup Ecologista Terra i Sal
- Grup Solidari
- Diables Fomarians de Sant Climent de Llobregat
- Comissió Agermanament amb Baixàs
- Comissió 11 de setembre
Gastronomia
[modifica]El Restaurant El Raco és un restaurant inaugurat l'any 1972 i ubicat al número 20 del carrer Poca Farina de Sant Climent de Llobregat. 'El Racó' està regentat pel chef i cuiner català Gerard Solís Tugas, i és considerat el vuité millor restaurant a la llista dels cinquanta millors restaurants del Baix Llobregat, dins del rànquing del 2020 impulsat per l'Associació de Gastronomia i Turisme del Baix Llobregat.[20] De marcada tradició familiar i ambient cassolà, disposa d'una cuina arrelada a la terra i, alhora, popular i moderna. Un dels productes estrella del restaurant és la cirera. Entre els productes elaborats amb aquesta fruita típica de Sant Climent, e troben el pa de cireres, el gaspatxo de cireres, el licor de cirera, els bombons de cirera i més recentment, la cirera liofilitzada que, a banda del seu consum directe, té grans potencials com a ingredient per a rebosteria, cuina i destil·lats, entre altres.[21][22][23]
| ||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||
1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.) |
Prefixos
[modifica]Els prefixos telefònics de Sant Climent són el 93 658, 93 659 i el 93 637.
Climentones i climentons destacats
[modifica]- Lluís Barraquer i Roviralta (1855-1928), metge neuròleg.[24]
- Joan Diví i Borràs (1872-1954), poeta.[25]
- Lluís Barraquer i Bordas (1923-2010), metge neuròleg, fill de Lluís Barraquer i Ferré i net de Lluís Barraquer i Roviralta.[26]
- Roger Subirachs i Burgaya (1956-2017), dibuixant de còmics.[27]
- María Isabel Salud Areste (1961-), política, membre d'Esquerra Unida i diputada al Congrés dels Diputats des del 2016.[28]
- Gerard Solís Tugas, chef i cuiner català que dirigeix el restaurant 'El Racó' de Sant Climent de Llobregat.[29]
- Isidre Sierra i Fusté (1971-), polític català, membre de Junts per Catalunya i alcalde de Sant Climent de Llobregat des del 2010.[30]
- Aitana Ocaña Morales (1999-), cantant i actriu, concursant d'Operación Triunfo 2017 i candidata a Eurovisió 2018[31]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 Idescat. «El municipi en xifres > Baix Llobregat > Sant Climent de Llobregat (082042)». Generalitat de Catalunya. [Consulta: 14 juliol 2015].
- ↑ Causanillas, Laura «Baixas La Maison Duverney inaugurée». L'Independant, 29-01-2012 [Consulta: 25 octubre 2015].
- ↑ Tort i Donada, Joan «Los cambios de nombre de los municipios durante la revolución y la guerra civil españolas (1936-1939). El caso de Cataluña». Scripta Nova: Revista electrónica de geografía y ciencias sociales, 7, 2003, pàg. 133-156. ISSN: 1138-9788 [Consulta: 25 juliol 2015].
- ↑ «Decreto del Departamento de Seguridad Interior, de 1 de enero de 1937». Diario Oficial de la Generalidad de Cataluña, núm. 1, 01-01-1937.
- ↑ «Sant Climent: El cirerer del Llobregat». El Llobregat, 2020 [Consulta: 24 gener 2021].
- ↑ «Sant Climent de Llobregat». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Eleccions a Sant Climent de Llobregat Tots els resultats de les eleccions municipals del 2023 a Sant Climent de Llobregat amb un 100,00% escrutat». Diari ARA [Consulta: 29 maig 2023].
- ↑ «S’estrena la nova biblioteca pública Ca l'Altisent a Sant Climent». La Premsa del Baix, 23-05-2021 [Consulta: 30 maig 2021].
- ↑ «Sant Climentː el municipi inaugura la biblioteca de Ca l'Altisent». El Far, 21-05-2021 [Consulta: 30 maig 2021].
- ↑ 10,0 10,1 Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. «Mapa de Lectura Pública de Catalunya: Sant Climent de Llobregat» p. 94. Arxivat de l'original el 28 de maig 2016. [Consulta: 30 juliol 2015].
- ↑ Directorio de Bibliotecas españolas. «Sala de Lectura Sant Jordi». Ministerio de Educación, Cultura y Deporte. [Consulta: 30 juliol 2015].
- ↑ Catalunya «Llei 4/1993, de 18 de març, del sistema bibliotecari de Catalunya». DOGC núm. 1727, de 29.3.1993 [Consulta: 30 juliol 2015].
- ↑ «ACORD GOV/107/2014, de 15 de juliol, pel qual s'aprova el Mapa de la Lectura Pública de Catalunya». Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, Núm. 6667 - 18.7.2014, 18-07-2014, pàg. 6. Arxivat de l'original el 4 de febrer 2016 [Consulta: 30 juliol 2015]. Arxivat 4 de febrer 2016 a Wayback Machine.
- ↑ «Patrimoni arquitectònic de Sant Climent de Llobregat». Pat.mapa: arquitectura. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 3 setembre 2015].
- ↑ «Sant Climent de Llobregat (Baix Llobregat)». Pobles de Catalunya: Guia del patrimoni Històrici artístic dels municipis catalans. Centre d'Estudis i Divulgació del Patrimoni (CEDIP). [Consulta: 22 agost 2015].
- ↑ «El temps del romànic al Baix Llobregat. L'art romànic: El primer romànic o romànic llombard (Col·lecció Descobrim el Baix Llobregat, núm. 2)». XTEC. Xarxa Telemàtica Educativa de Catalunya. [Consulta: 20 agost 2015].
- ↑ AADD. Museus i Centres de Patrimoni Cultural a Catalunya. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 2010, p. 105. ISBN 84-393-5437-1.
- ↑ «Exposició de cireres. Per cireres, Sant Climent!. Sant Climent (el Baix Llobregat), Primer diumenge de juny». FESTES.ORG. [Consulta: 11 gener 2016].
- ↑ «Entitats». Ajuntament de Sant Climent de Llobregat, 10-12-2015. Arxivat de l'original el 2015-12-11. [Consulta: 10 desembre 2015].
- ↑ Saiz, Yaiza «Los 50 mejores restaurantes del Baix Llobregat». La Vanguardia, 25-01-2020 [Consulta: 31 juliol 2023].
- ↑ «El Racó». Catalunya Convention Bureau. [Consulta: 31 juliol 2023].
- ↑ «Les cireres. Restaurant "El Racó" de Sant Climent de Llobregat. El fogó més bonic de Catalunya». Catalunya Ràdio, 27-05-2010 [Consulta: 31 juliol 2023].
- ↑ «Noves incorporacions a la Xarxa de Productes de la Terra del Baix Llobregat: Restaurant el Racó». Consell Comarcal del Baix Llobregat, 30-04-2021. [Consulta: 31 juliol 2023].
- ↑ «Sant Climent de Llobregat». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ El Janet i la Masiaː Infantesa i joventut de Joan Diví i Borràs a Can Colomer de les Valls. Sant Climent de Llobregat: + de 1.000 Històries de Sant Climent de Llobregat, 2016, p. 3-6.
- ↑ «Lluís Barraquer i Bordas». El Punt Avui, 06-04-2010 [Consulta: 14 juliol 2015].
- ↑ «Josep Maria Subirachs i Sitjar i fill: Roger Subirachs i Burgaya». L'Enciclopèdia.cat [Consulta: 3 gener 2018].
- ↑ «María Isabel Salud Areste». Ezker Anitza. Arxivat de l'original el 19 de novembre 2017 [Consulta: 3 gener 2018].
- ↑ «Entrevista a Gerard Solís». La Voz de Castelldefels, 28-08-2009 [Consulta: 1r agost 2023].
- ↑ «Isidre Sierra, nou alcalde de Sant Climent de Llobregat». La Xarxa. Plataforma de comunicació local, 03-11-2010 [Consulta: 7 gener 2018].
- ↑ «Operación Triunfo 2017 Aitana es concursante de OT». RTVE, 20-10-2017 [Consulta: 3 gener 2018].