Llista de governadors de Tabasco
 |
Aquest article o aquest apartat conté informació obsoleta o li falta informació recent. |
Aquesta és la llista de governadors de Tabasco. Segons la Constitució Política de l'Estat Lliure i Sobirà de Tabasco, l'exercici del Poder Executiu d'aquesta entitat mexicana, es diposita en un sol individu, que es denomina Governador Constitucional de l'Estat Lliure i Sobirà de Tabasco i que és elegit per a un període de 6 anys no reelegibles per cap motiu. El període governamental comença el dia 1 de gener de l'any següent a l'elecció i acaba el 31 de desembre després d'haver transcorregut sis anys.
L'estat de Tabasco va ser creat el 31 de gener de 1824, i admès oficialment el 7 de febrer de 1824, sent l'estat nombre 13 fundador de la federació, per la qual cosa al llarg de la seva vida històrica ha passat per tots els sistemes de govern vigents a Mèxic, tant el sistema federalista com el sistema centralista, per la qual cosa la denominació de l'entitat ha variat entre estat i departament; variant juntament amb ella, la denominació del titular del Poder Executiu de l'Estat.
L'últim governant maia va ser Tabscoob qui governava la província de Potonchan a l'arribada dels espanyols i pel nom dels quals, els conqueridors van anomenar "Tabasco" al territori descobert. Durant l'època de la colònia, la província de Tabasco va ser annexada a la Capitania General de Yucatán, per la qual cosa l'autoritat màxima era el "Alcalde Major", i ja a partir de 1776 se'ls va donar el càrrec de "Governador" nomenat pel rei.
A causa de la gran quantitat de guerres i alçaments militars que es van registrar en l'estat durant el segle xix i principis del segle xx, va haver-hi un alt nombre de moviments de governadors, de fet, durant aquest temps, molt pocs van ser els que van aconseguir acabar el seu període constitucional. Aquestes mateixes pugnes, van propiciar que en alguns períodes com en 1845, 1847, 1858, 1863, 1864 i 1919 existissin dos governadors al mateix temps i el 1919 fins a dos Congressos estatals.
Governants de Tabasco
[modifica]Simbologia:
Inici de període Constitucional
Dos governadors al mateix temps
Segle XVI
[modifica]| Imatge | Nom | Període de govern | Càrrec | Principals esdeveniments | |
|---|---|---|---|---|---|
| 1 |  |
Tabscoob | ? - 14 de març de 1519 | - Fins al 14 de març de 1519 quan és derrotat per Hernán Cortés a la batalla de Centla.[1] | |
| 2 |  |
Hernán Cortés | 14 de març de 1519 - 8 de maig de 1525 | - Com a conquistador, governà des de la Ciutat de Mèxic | |
| 3 |  |
Juan de Vallecillo | 8 de maig de 1525 - novembre 1526 | - Nomenat per Hernán Cortés. - Reconstruí la vila de Santa María de la Victoria, destruïda pels maia-chontals. - Considerat primer governant de la Província de Tabasco. Inicià la Conquesta de Tabasco, però va morir al cap de poc. | |
| 4 | |
Baltasar de Osorio Gallegos | abril 1527 - maig de 1528 | Nomenat per Hernán Cortés. - Primer Alcalde major de Tabasco. | |
| 5 |  |
Francisco de Montejo | maig de 1528 - febrer de 1530 | - Nomenat pel Rei Carles I d'Espanya. - Inicià la pacificació de Tabasco i conquerí la zona sud de l'estat, aixamplant els dominis fins a Oxolotán i la sierra de los Zoques. | |
| 6 | Francisco de Montejo y León "el Mozo" | febrer de 1530 - juliol de 1530 | - Nomenat pel seu pare Francisco de Montejo. - Destituït per la Primera Audiència. | ||
| 7 | |
Baltasar de Osorio Gallegos | juliol de 1530 - 1535 | - Nomenat per la Primera Audiència | |
| 8 | |
Francisco de Montejo | 1535 - 1536 | - Nomenat per la Segona Audienciaa causa que els indígenes es van alçar en contra de Baltasar de Osorio, qui va perdre el control de la província . - Montejo va estendre els límits de la província de Tabasco fins als dominis Cehaches del sud de Campeche i El Petén guatemalenc. | |
| 9 | |
Francisco Tercero | 1536 | - Jutge de Residència dels Montejo. | |
| 10 | Francisco de Montejo y León "el Mozo" | 1537 - 1540 | - Nomenat pel Rey Carles I d'Espanya a petició de Francisco de Montejo. - La província de Tabasco assolí la seva major extensió en abarcar des del riu Cupilco fins a Yaxchilán, part d'El Petén i el sud de Campeche incloent la Llacuna de Términos. | ||
| 11 | |
Juan de Ledesma | 1540 - 1545 | ||
| 12 | |
Marcos de Ayala Trujeque | 1545 - 1546 | ||
| 13 | |
Alonso de Bazán y Herrera | 1546 - 1547 | ||
| 14 | |
Godofredo de Loaiza | 1547 | ||
| 15 | |
Alonso de Bazán y Herrera | 1547 - 1549 | ||
| 16 | |
Alonso de Manríque | 1550 - 1551 | - Alcalde major de Coatzacoalcos i Tabasco. | |
| 17 |  |
Marcos de Ayala Trujeque | 1551 - 1561 | - Va realitzar fortes campanyes militars per tractar de sotmetre als indígenes cimateques de Cunduacán, i va promoure el poblament a poblacions indígenes de la Chontalpa. - En 1557 els pirates s'apoderen de l'illa de Tris i inicien els atacs en les costes de Tabasco. | |
| 18 | |
Alonso Gómez Sotomajor | 1561 - 1579 | - Assolí 1564 la pacificació total de Tabasco, en sotmetre els indígeeas de Cimatán, que foren els darrers tabasquenyos en rendir-se als espanyols. - El 24 de juny de 1564 Diego de Quijada funda l'actual ciutat de Villahermosa amb el nom de Villa Carmona. | |
| 19 | |
Vasco Rodríguez | 1579 - 1584 | - En 1579, de visita a Nacajuca, ordenà a Melchor Alfaro Santacruz, fer el primer mapa de la Província de Tabasco. | |
| 20 | |
Juan Ruiz de Aguirre | 1584 - 1596 | - Nomenat per la Reial Audiència de Mèxic. | |
| 21 | |
Lázaro Suárez de Córdova | 1596 - 1604 | - En 1596 el rei Felip II d'Espanya atorga el permís reial per a poblar San Juan Bautista. - En 1597 pirates holandesos destrueixen i incendien Santa María de la Victoria. - El 24 de juliol de 1598 el rei Felipe II atorga a la vila de San Juan Bautista el títol de: "Villa Hermosa" i un escut d'armes, amb el qual avui s'identifica l'estat de Tabasco. - Es construeix a San Juan Bautista, el Magatzem Reial, com a protecció contra els atacs pirates. - En 1598 els pirates ataquen les poblacions d'Atasta i Tamulté de las Barrancas. - En 1600 els pirates saquegen Santa María de la Victoria. |
Segle xvii
[modifica]| Imatge | Nom | Període de govern | Càrrec | Observacions | |
|---|---|---|---|---|---|
| 22 | |
Juan de Miranda | 1604 - 1619 | - En 1604 se li canvia el nom a la ciutat de Villahermosa de San Juan Bautista pel de San Juan de Villahermosa en honor del capità Juan de Grijalva descobridor de Tabasco.. - Aquest mateix any, a causa dels atacs pirates, se sol·licita al Virrei Juan de Mendoza y Luna el canvi dels poders de la província a San Juan de *illahermosa, però no s'autoritza. | |
| 23 | |
Fernando Martínez de Leyva | 1619 - 1640 | - El 3 de desembre de 1619 el Marquès Diego Fernández de Córdoba autoritza el trasllat dels poders de la província de Santa María de la Victoria a San Juan de Villahermosa, pero no es du a terme perquè els veïns es neguen a abandonar la vila. | |
| 24 | |
Simón Rodríguez | 1640 - 1661 | - Com que els pirates destrueixen Santa María de la Victoria, gestiona davant el virrei Diego López Pacheco el canvi dels poders de la província a Villahermosa, autoritzant-se el 3 de febrer de 1641. - el 24 de juny de 1641 decideix traslladar la capital de la província a San Juan de Villahermosa. | |
| 25 | |
Juan del Águila | 1661 - 1663 | ||
| 26 | |
Francisco Maldonado de Tejeda | 1663 - 1671 | - En 1665 Villahermosa és sorpresa a les 4 am per un atac pirata. - En 1667 els pirates ataquen i destrueixen Santa María de la Victoria i Villahermosa. - Provocà la rebel·lió dels pobles maies de la regió de Los Ríos a l'orient de Tabasco en 1668, cosa que provocà la seva destitució. | |
| 27 | |
Miguel Fernández de Rivero | 1671 - 1675 | - A finals de 1671 conformà un exèrcit i va acabar amb la rebel·lió dels pobles maies de l'orient de Tabasco. | |
| 28 | |
Diego de Loyola | 1675 - 1679 | - A causa que els pirates destrueixen San Juan de Villahermosa, en 1677 trasllada la capital de la província a Tacotalpa a la que anomena "Tacotalpa de la Real Corona". - Villahermosa queda destruïda i abandonada. - El 21 de juny de 1677,va informar al virrei que "el temor per les invasions pirates havia provocat el despoblament de pobles sencers com Cunduacán, i Villahermosa". | |
| 29 | |
Diego García de la Cala | 1679 - 1680 | Encara que despatxa a Tacotalpa, inicia la reconstrucció i fortificació de Villahermosa. | |
| 30 | |
Pedro Cámara Peña | 1680 - 1682 | ||
| 31 | |
Antonio del Cueto y Bracamonte | 1682 - 1686 | ||
| 32 | |
Francisco Benítez Maldonado | 1686 - 1699 | - En 1688 ordenà construir a Villahermosa, vigies, trinxeres i fortificacions, per a protegir-la dels atacs pirates. - En 1697 envià forces militars de suport a Martín de Urzúa, capitán general de Yucatán, en la conquesta de Tayasal (Guatemala), últim reducte maia en rendir-se als espanyols. | |
| 33 | |
Julián Santiago Borrego | 1699 - 1702 |
Segle xviii
[modifica]| Imatge | Nome | Període de govern | Càrrec | Principals esdeveniments | |
|---|---|---|---|---|---|
| 34 |  |
José Antonio Torres | 1702 - 1704 | - | |
| 35 | |
Jerónimo Álvarez del Valle | 1704 | - Mort als pocs dies. | |
| 36 | |
Pedro Gutiérrez Mier y Terán | 1704 - 1706 | - | |
| 37 | |
Alonso Felipe de Andrade | 1706 - 1708 | - Alcalde Menor de Xalpa. - Primer tabasqueny Alcalde Mayor de Tabasco. | |
| 38 | |
Juan Francisco Medina Cachón | 1708 - 1714 | - | |
| 39 | |
Graniel de Gil | 1714 - 1720 | ||
| 40 | |
Andrés Gordillo | 1720 - 1725 | ||
| 41 | |
Miguel de Lastri | 1725 - 1728 | ||
| 42 | |
Juan Bautista de Zigarán | 1728 - 1730 | ||
| 43 | |
Antonio de la Concha Puente | 1730 - 1733 | - Tabasco s'organitza en partits o districtes, dependents de l'Alcalde Major de Tacotalpa. Els districtes foren: Jalapa, Nacajuca, Jalpa, Macuspana, Cunduacán, Teapa, Usumacinta i Villahermosa. | |
| 44 | |
Francisco López Marchán | 1733 | ||
| 45 | |
Gregorio de Lijauarzabal y Anzola | 1733 - 1737 | ||
| 46 | |
Antonio del Valle y Llaguno | 1737 | ||
| 47 | |
Pedro de Arriyaga | 1737 - 1738 | ||
| 48 | |
Antonio del Valle y Llaguno | 1738 - 1742 | ||
| 49 | |
Manuel de la Concha Puente | 1742 - 1748 | - En 1743 després de la revolta dels tzeltals, la Província de Chiapas s'apropia la regió de les "Bulujíes" que pertanyia a Tabasco, on es localitzaven entre altres llocs, Yaxchilán, Palenque, Tila, Salto de Agua i Yajalón. | |
| 50 | |
Matías Quintana | 1748 | ||
| 51 | |
José Rodríguez | 1748 - 1751 | ||
| 52 | |
José de Tenreyro | 1751 - 1752 | - Mort en funcions en 1752 | |
| 53 | |
Antonio Canto | 1752 - 1757 | ||
| 54 | |
Esteban Gutiérrez de la Torre | 1757 - 1759 | ||
| 55 |  |
Francisco Jiménez Meza | 1759 - 1760 | ||
| 56 | |
Esteban Gutiérrez de la Torre | 1760 - 1764 | ||
| 57 | |
Pedro Dufáu Maldonado | 1764 - 1770 | - | |
| 58 | |
Nicolás Bulfe | 1770 | ||
| 59 | |
Sebastián Maldonado | 1770 - 1775 | ||
| 60 | |
Esteban Crespi | 1775 - 1776 | ||
| 61 | |
Nicolás Bulfe | 1776 - 1783 | - Primer Governador Polític i Militar de Tabasco. Nomenat pel rei Carles III d'Espanya | |
| 62 | |
Francisco de Villamil | 1783 | ||
| 63 | |
Manuel María Mendiguren | 1783 - 1784 | ||
| 64 | |
Francisco de Amuzquivar | 1784 - 1791 | - Nomenat pel rei Carles III d'Espanya. | |
| 65 | |
Juan de Amestoy | 1791 - 1793 | ||
| 66 | |
Miguel de Castro y Araoz | 1793 - 1810 | - En 1795, el virrei Miguel de la Grúa Talamanca autoritza el canvi de la capital de la província a Villahermosa de San Juan Bautista després de 120 anys. - Per instruccions del virrei Pedro de Garibay, l'1 de gener de 1809 s'instal·la solemnement el primer Ajuntament de Villahermosa. |
Segle xix
[modifica]| Imatge | Nom | Període de govern | Càrrec | Principals esdeveniments | |
|---|---|---|---|---|---|
| 67 | |
Lorenzo Santa María | 1810 | Primer tabasqueny en governar la Província de Tabasco. | |
| 68 | |
Andrés Girón | 1810 - 1813 | - Nomenat pel Virrei de la Nova Espanya - En 1811 es canvia el nom de la capital San Juan de Villahermosa pel de San Juan Bautista de Villahermosa - En 1811 formà el cos d'infanteria "Fieles de Fernando VII" per a sufocar possibles brots independentisyrs. | |
| 69 | |
Lorenzo Santa María | 1813 - 1814 | ||
| 70 | |
Francisco Heredia Vergara | 1814 - 1818 | - En 1814 comencen els moviments independentístes a Tabasco, el Capità José María Jiménez Garrido va fer el "grito de Independencia", apressat i traslladat a San Juan de Ulúa. - El 12 de febrer de 1816 Atanacio de la Cruz s'alça en armes proclamant la independencia i pren Huimanguillo, però és capturat. | |
| 71 | |
Lorenzo Santa María | 1818 - 1820 | ||
| 72 | |
Ángel del Toro | 1820 - 6 de setembre de 1821 | - Nomenat pel rei Ferran VII. - Últim Governador colonial de Tabasco. - En 1821 les poblacions de Cunduacán, Macuspana, Huimanguillo i Teapa s'adhereixen al Pla d'Iguala. - El 5 de juliol de 1821 Villahermosa és presa pels independentistes i Timoteo Sánchez forma el "glorioso sistema independiente", però als pocs dies els reialistes recuperen la ciutat. - El 31 d'agost de 1821 entra a Tabasco el general Juan N. Fernández, proclamant la independència. - El 6 de setembre de 1821 fuig a Campeche davant l'entrada de les forces independentistes a Villahermosa. | |
| 73 | Juan Nepomuceno Fernández Mantecón | 8 de setembre de 1821 - 22 d'abril de 1822 | - El 7 de setembre de 1821 entrà a la ciutat de Villahermosa proclamant la Independencia de Tabasco de la Corona espanyola. - Primer Governador de Tabasco en l'època independent. | ||
| 74 | |
Manuel María Leytón | 23 d'abril de 1822 - juliol de 1822 | Va substituir al Capità Juan N. Fernández a qui va prendre presoner i va traslladar a Cunduacán i després a la ciutat de Mèxic, acusat d'abús d'autoritat. | |
| 75 | José Antonio Rincón | juliol de 1822 - 3 de maig de 1824 | - L'1 de gener de 1823 es crea la primera Diputación Provincial del estado. - El 17 de juny de 1823 es crea la Comandancia General de Tabasco a la que se li agrega la Laguna de Términos. L'estat queda separat de Yucatán. - El 31 de gener de 1824 es crea l'Estat Lliure, Independent y Sobirà de Tabasco, l'estat número 13 fundador de la nova República Federal. - El 3 de maig de 1824 s'instal·la el primer Congrés de l'Estat Lliure, Independent i Sobirà de Tabasco. | ||
| 76 | Pedro Pérez Medina | 3 - 8 de maig de 1824 | |||
| 77 | Agustín Ruíz de la Peña y Urrutia | 8 de maig - 6 de desembre de 1824 | - Primer Governador de l'Estat Lliure i Independent de Tabasco. | ||
| 78 | Pedro Pérez Medina | 6 de desembre de 1824 - 31 de juliol de 1825 | E | ||
| 79 | Agustín Ruíz de la Peña y Urrutia | 1 - 9 d'agost de 1825 . 10 d'agost de 1825 - 3 d'agost de 1827 |
. Governador Constitucional (1825 - 1828) |
- Liberal. - Primer Governador Constitucional de l'Estat Lliure, Sobirà i Independent de Tabasco. | |
| 80 | Marcelino Margalli | 3 d'agost - desembre de 1827 . desembre de 1827 - 17 de setembre de 1828 |
. Governador Constitucional |
- Conservador - Nomenat pel Congrés de l'Estat com a "Encarregat del Poder Executiu" | |
| 81 | |
Pedro José García | 18 de setembre de 1828 - 7 de novembre de 1828 | ||
| 82 | |
Santiago Duque de Estrada | 8 de novembre de 1828 - 10 d'agost de 1829 | - Conservador. | |
| 83 | |
José Eusebio Magdonel | 11 - 21 d'agost de 1829 | ||
| 84 | Agustín Ruíz de la Peña | 22 d'agost - desembre de 1829 | Liberal - Enderrocat per Santiago Duque de Estrada amb el suport del govern centralista de Yucatán, qui va envair l'estat amb 300 soldats, en la Primera invasió dels Chenes | ||
| 85 | |
Juan Dionisio Marcín | desembre de 1829 - 13 d'agost de 1830 | ||
| 86 | |
José Eusebio Magdonel | 14 - 18 d'agost de 1830 | - Centralista. | |
| 87 | José María Rovirosa | 18 - 24 d'agost de 1830 . 25 d'agost de 1830 - 26 de setembre de 1832 |
. Governador Constitucional |
-Cetralista. - Promulgà la Constitución Centralista de l'estat el 16 de setembre de 1831. - En juny de 1832 s'alça en armes el Gral. Mariano Martínez contra el Governador i el president Bustamante. - El 25 de juliol de 1832 els Governadors de Yucatán i Chiapas invadeixen Tabasco en la "Segona invasió dels Chenes". | |
| 88 | Manuel Buelta Rojo | 26 de setembre de 1832 - març de 1834 | Federalista. Inicia la guerra civil (1832- 1834). | ||
| 89 | |
Juan de Dios Salazar | març - 15 de setembre de 1834 | - Federalista. | |
| 90 | Narciso Santa María | 16 de setembre de 1834 - abril de 1836 | - Centralista. - Culmina la guerra civil (1832-1834) amb el triomf dels centralistes. | ||
| 91 | |
Eduardo Correa | abril - agost de 1836 | - Centralista. | |
| 92 | |
Santiago Duque de Estrada | agost - setembre de 1836 | - Centralista. | |
| 93 | |
Eduardo Correa | setembre de 1836 - 9 d'agost de 1837 | - Centralista. | |
| 94 | |
José Ignacio Gutiérrez | 10 d'agost de 1837 - 16 de novembre de 1840 | - Centralista. - Nomenat pel President de la República Anastasio Bustamante. - Inició la persecució dels federalistes. - Comiença la guerra civil a l'estat (1839 - 1840) | |
| 95 | Juan Pablo de Anaya | 17 de novembre - 6 de desembre de 1840 | - Federalista. - Amb suport de 3 bucs de l'armada texana i amb Francisco de Sentmanat i Fernando Nicolás Maldonado, enderrocà al Governador José Ignacio Gutiérrez. - Convocà a la formació d'una Junta Restauradora del Federalisme que nomenarà un Governador provisional | ||
| 96 | Agustín Ruíz de la Peña y Urritia | 6 - 14 de desembre de 1840 | - Federalista. - Nomenat per la Junta Electoral Consultiva, designada per Juan Pablo de Anaya. | ||
| 97 | Pedro Requena Estrada | 14 de desembre de 1840 - 3 de gener de 1841 | - Federalista. | ||
| 98 | José Víctor Jiménez Falcón | 4 de gener - 1 de febrer de 1841 1 de febrer - març de 1841 |
Governador Constitucional (1841 - 1844) |
- Federalista - Designat pel Congrés de l'Estat. - El 13 de febrer de 1841 el Congrés de l'Estat, declarà Tabasco separat de Mèxic, atorgant al Governador facultats de Presidente. | |
| 99 | Justo Santa Anna | març - setembre de 1841 | Federalista | ||
| 100 | |
Francisco Díaz del Castillo | setembre de 1841 - 8 de febrer de 1842 | - Federalista. - Reconegué Antonio López de Santa Anna com a president i inicià les negociacions per a la reincorporació de Tabasco a México, però el Congrés de l'Estat posà com a condició que es promulgués una nova Constitució. | |
| 101 | Agustín Ruiz de la Peña y Urrutia | 9 de febrer - 2 de maig de 1842 | - Federalista - Nomenat per la Diputació Permanent del Congrés. | ||
| 102 | José Higinio Ney | 2 de maig - 7 de maig de 1842 | - Federalista | ||
| 103 | José Julián Dueñas | 7 de maig - 11 de juny de 1842 | Centralista | ||
| 104 | Francisco de Sentmanat y Zayas | 12 de juny de 1842 - 11 de julio de 1843 | - Nomenat pel President Antonio López de Santa Anna. - Fa oficial la reincorporació de Tabasco a Mèxic el 2 de desembre de 1842. | ||
| 105 | José Julián Dueñas | 12 de julio - 31 d'agost de 1843 | - Centralista | ||
| 106 |  |
Pedro de Ampudia y Grimarest | 1 de setembre de 1843 - mayo de 1844 . mayo - 30 de juny de 1844 |
. Governador Constitucional |
- Nomenat pel Presidente Antonio López de Santa Anna. |
| 107 | Narciso Santa María | 30 de juny - 5 de setembre de 1844 | - Nomenat per ser Primer Vocal de l'Assemblea Departamental. | ||
| 108 | |
Pedro de Ampudia y Grimarest | 5 de setembre de 1844 - 2 de gener de 1845 | ||
| 109 | |
Juan de Dios Salazar | 2 de gener - març de 1845 | Centralista. - Nomenat per ser Primer Vocal de la Asamblea Departamental. | |
| 110 | José Víctor Jiménez Falcón | març - abril de 1845 . abril - 14 de juny de 1845 |
. Governador Constitucional del Departament per designació presidencial |
- Federalista. - Nomenat Governador Constitucional pel President José Joaquín de Herrera. | |
| 111 | |
Juan de Dios Salazar | 18 de juny - 9 de setembre de 1845 | Centralista. | |
| 112 | José Víctor Jiménez Falcón | 20 d'agost de 1845 - 11 d'agost de 1846 | Federalista. | ||
| 113 |  |
Juan Bautista Traconis Rodríguez | 12 d'agost de 1846 - 5 de gener de 1847 | - El 9 de novembre, declara Tabasco separat de Mèxic. | |
| 114 | Justo Santa Anna | 5 de gener - 13 de febrer de 1847 13 de febrer - juliol de 1847 |
Governador Constitucional (1847 - 1849) |
- Reincorporà Tabasco a Mèxic el 9 de gener de 1847. - Enfrontà la Intervenció estatunidenca a Tabasco, hagué de traslladar la capital a Tacotalpa durant la Segona Batalla de Tabasco. | |
| 115 |  |
Vant Brunt | 13 de juny - 15 de juliol de 1847 | Nomenat pel Comodor Matthew C. Perry en ocupar la capital de l'estat durant la Intervenció estatunidenca a Tabasco. | |
| 116 | José Julián Dueñas | juliol - octubre de 1847 | |||
| 117 | Justo Santa Anna | octubre de 1847 - 11 de gener de 1848 | - Federalista. | ||
| 118 | José Encarnación Prats Medina | 11 de gener - maig de 1848 | - Federalista - Governà des de Teapa. | ||
| 119 | Justo Santa Anna | maig - juliol de 1848 | - Federalista | ||
| 120 | José Encarnación Prats Medina | julio - octubre de 1848 | - Federalista. - Governà des de Teapa | ||
| 121 | Justo Santa Anna | octubre de 1848 - 15 de setembre de 1849 | - Federalista | ||
| 122 | José Julián Dueñas | 16 de setembre de 1849 - 14 d'octubre de 1850 | - Promulgà la tercera Constitució de l'Estat, el 13 d'agost de 1850. | ||
| 123 | |
Juan Manuel de Torres | 15 d'octubre - 4 de desembre de 1850 | Nomenat pel Congrés de l'Estat. | |
| 124 | |
Gregorio Payró | 15 de desembre de 1850 - 1 de maig de 1851 | ||
| 125 | |
Joaquín Cirilo de Lanz | 1 de maig - 24 de julio de 1851 | - | |
| 126 | Justo Santa Anna | 24 de julio - 9 de novembre de 1851 . 9 - 15 de novembre de 1851 |
. Governador Constitucional |
- Federalista | |
| 127 | |
Manuel Ponz y Ardil | 15 de novembre de 1851 - juny de 1852 | - Federalista. | |
| 128 | Justo Santa Anna | juny - 9 d'agost de 1852 | - Federalista. | ||
| 129 | |
Manuel Ponz y Ardil | 9 d'agost - 23 de setembre de 1852 | - Federalista | |
| 130 | Joaquín Ferrer Martí | 24 de setembre de 1852 - 24 de juny de 1853 | - Enfrentà tres sublevacions, una a Teapa i una altra a Tacotalpa per l'ex Governador Justo Santa Anna; i l'altra a la capital de l'ex Governador José Julián Dueñas. | ||
| 131 | Manuel María Escobar y Rivera | 24 de juny de 1853 - 29 d'agost de 1855 | - Centralista. - Nomenat pel President Antonio López de Santa Anna. - El 15 de juliol de 1854 per decret del president Santa Anna, Tabasco va perdre gairebé tot el partit de l'Usumacinta que incloïa Balancán i Tenosique i el territori d'El Carmen. | ||
| 132 | |
Benito Haro | 29 d'agost de 1855 - mayo de 1856 | - Liberal. | |
| 133 | José Víctor Jiménez | mayo - 21 d'octubre de 1856 | - Federalista. - Nomenat pel Consell de Govern | ||
| 134 | |
Francisco de Velázquez | 21 - 30 d'octubre de 1856 | - | |
| 135 |  |
José Justo Álvarez Valenzuela | 30 d'octubre de 1856 - 24 de juny de 1857 | - Nomenat pel President Ignacio Comonfort. - El 5 de febrer de 1857 per mandat Constitucional es reintegra a Tabasco els territoris de Balancán i Tenosique i el Cantó d'Huimanguillo, pero no se li torna el dictricte d'El Carmen. | |
| 136 |  |
Victorio Victorino Dueñas | 24 de juny de 1857 - 26 de març de 1858 | - Federalista. - Promulgà i sancionà la quarta Constitució Política de Tabasco el 15 de setembre de 1857. | |
| 137 | Francisco de Velázquez | 26 - 29 de març de 1858 | - | ||
| 138 | Simón Sarlat García | 29 de març - 8 de novembre de 1858 | - Nomenat pel President Félix Zuloaga en virtud de problemes mentals que patí Velázquez. - Enderrocat pels liberals Victorio V. Dueñas y Lino Merino. | ||
| 139 | |
Victorio Victorino Dueñas | 8 de novembre de 1858 - 22 de novembre de 1860 | - Federalista. | |
| 140 | José Encarnación Prats | 22 de novembre - 31 de desembre de 1860 | - Federalista. - Governà des de Teapa. | ||
| 141 | |
Victorio Victorino Dueñas | 1 de gener - març de 1861 | - Federalista. | |
| 142 | Felipe J. Serra | març - 2 de desembre de 1861 | Federalista | ||
| 143 | |
Victorio Victorino Dueñas | 2 de desembre de 1861 - 22 de juliol de 1863 | - Federalista. - El 21 de febrer de 1863 s'enfrontà a la Intervenció francesa a Tabasco. - El 18 de juny els francesos ocuparen la capital, i es tralladà a Tacotalpa declarant-la capital provisional de Tabasco. | |
| 144 |  |
Eduardo González Árevalo | 18 de juny de 1863 - 20 de gener de 1864 | Cap intervencionísta francès, en ocupar la capital de l'estat s'autoanomenà Governador. | |
| 145 | |
Manuel Díaz de la Vega | 29 de gener - 1 d'abril de 1864 | Nomenat per la Regència de l'Imperi. | |
| 146 | Felipe J. Serra | 22 de julio de 1863 - 4 d'octubre de 1864 | - Federalista. - Governaà en Tacotalpa declarada Capital Provisional de Tabasco. - El 27 de febrer de 1864 l'exèrcit liberal tabasqueny de Gregorio Méndez expulsa als francesos de la capital després de 43 dies de setge. | ||
| 147 | Gregorio Méndez Magaña | 4 d'octubre de 1864 - 6 de juny de 1867 | - Federalista. - Entre abril i octubre de 1866 expulsó definitivament als francesos del territori tabasqueny, al recuperar Jonuta i Palizada i en 1867 Ciudad del Carmen. | ||
| 148 | Felipe J. Serra | 6 de juny - 31 de desembre de 1867 . 1 de gener de 1868 - 19 de julio de 1871 |
. Governador Constitucional (període 1868 - 1871) |
- Nomenat pel president Benito Juárez. - Obligat a renunciar per les revoltes de Victorio V. Dueñas, Rosario Bastar, Regino Hernández Llergo, Lino Merino i Eusebio Castillo, qui l'acusaren de manipular les eleccions. . | |
| 149 | |
Victorio Victorino Dueñas | 25 - 30 de julio de 1871 | - Nomenat pel Congrés de l'Estat. | |
| 150 | Ignacio Vado Ruz | 31 de julio - 31 de desembre de 1871 | - Nomenat pel Congrés de l'Estat. | ||
| 151 | |
Victorio Victorino Dueñas | 1 de gener de 1872 - 1 de desembre de 1873 | - Federalista. | |
| 152 | Simón Sarlat Nova | 1 de desembre de 1873 - 1 d'abril de 1874 | |||
| 153 | |
Victorio Victorino Dueñas | 1 d'abril de 1874 - 31 de desembre de 1875 | ||
| 154 | Santiago Cruces Zentella | 1 de gener - 8 de maig de 1876 | - Enderrocat per alçaments militars dels porfiristes Ramón Ricoy a Cárdenas i Faustino Sastré a Teapa, qui ocupen la capital de l'estat. | ||
| 155 | |
Pedro Carrillo | 8 - 17 de maig de 1876 | - | |
| 156 | |
Jesús Oliver Beristain | 17 de maig - 8 de juny de 1876 | - | |
| 157 | |
Pedro Baranda | 8 de juny - 21 de desembre de 1876 | - | |
| 158 | |
Carlos Borda | 21 - 24 de desembre de 1876 | - Designat per Porfirio Díaz. Subscribí l'acta d'adhesió al Pla de Tuxtepec. | |
| 159 | |
Juan Ramírez Calzada | 24 de desembre de 1876 - 31 de maig de 1877 | - Designat per Porfirio Díaz per què convoqués eleccions. | |
| 160 | Simón Sarlat Nova | 1 de juny de 1877 - 30 de setembre de 1879 | - | ||
| 161 | José Francisco de Lanz y Rolderat | 30 de setembre - 30 de novembre de 1879 | |||
| 162 | Simón Sarlat Nova | 30 de novembre de 1879 - 24 de maig de 1880 | - | ||
| 163 | Manuel Foucher | 25 de maig - 6 de julio de 1880 | |||
| 164 | Simón Sarlat Nova | 7 de julio - 31 de desembre de 1880 | |||
| 165 | José Francisco del Lanz y Rolderat | 1 de gener - 18 de març de 1881 | |||
| 166 | Manuel Foucher | 18 de març de 1881 - 2 de novembre de 1882 | |||
| 167 | Wenceslao Briseño Bonilla | 2 de novembre - 10 de desembre de 1882 | |||
| 168 | |
Lauro León Vázquez | 10 de desembre de 1882 | - | |
| 168 | Francisco de Paula Aguilar | 11 - 25 de desembre de 1882 | -. | ||
| 169 | Eusebio Castillo Zamudio | 25 de desembre de 1882 - 4 de gener de 1883 | |||
| 170 | Francisco de Paula Aguilar | 4 de gener - 15 de maig de 1883 | |||
| 171 | |
Manuel Mestre Gorgoll | 15 de maig - 10 de setembre de 1883 | - | |
| 172 | |
Lauro León Vázquez | 10 de setembre - 1 d'octubre de 1883 | ||
| 173 | |
Manuel Mestre Gorgoll | 1 d'octubre de 1883 - 1 de febrer de 1884 | - El 4 d'octubre de 1883 es promulgó la cinquena Constitució Política de l'estat. | |
| 174 | |
Lauro León Vázquez | 2 de febrer - 24 de julio de 1884 | - Posà la primera pedra del Palau de Govern de l'estat. | |
| 175 | |
Manuel Mestre Gorgoll | 25 de julio - 31 de desembre de 1884 | - el 29 de novembre de 1884 inicia la construcción del Palau de Govern de l'Estat. | |
| 176 | Eusebio Castillo Zamudio | 1 de gener de 1885 - 11 de març de 1886 | - | ||
| 177 | Policarpo Valenzuela | 12 de març - 5 d'abril de 1886 | |||
| 178 | Eusebio Castillo Zamudio | 6 d'abril de 1886 - 21 de març de 1887 | - | ||
| 179 | Policarpo Valenzuela | 21 - 23 de març de 1887 | - | ||
| 180 | Abraham Bandala Patiño | 25 de març - 30 de setembre de 1887 | - | ||
| 181 | Simón Sarlat Nova | 1 d'octubre de 1887 - 10 d'octubre de 1888 | - S'inaugura la línia telefónica entre la capital San Juan Bautista i el port de Frontera. | ||
| 182 | |
Calixto Merino Jiménez | 10 d'octubre de 1888 - 1 de gener de 1889 | ||
| 183 | Simón Sarlat Nova | 1 de gener de 1889 - 20 de març de 1890 | |||
| 184 | |
Calixto Merino Jiménez | 20 de març - 13 de juny de 1890 | ||
| 185 | Simón Sarlat Nova | 13 de juny - 31 de desembre de 1890 . 1 de gener - 1 de març de 1891 |
. Governador Constitucional reelegit (període 1891-1894) |
- El 30 de juny de 1890 es promulgada la sisena Constitució Política de Tabasco. | |
| 186 | |
Calixto Merino Jiménez | 1 de març - 11 de setembre de 1891 | ||
| 187 | Simón Sarlat Nova | 11 de setembre de 1891 - 17 d'agost de 1892 | - | ||
| 188 | |
Joaquín Zeferino Kerlegand | 17 d'agost - 1 de desembre de 1892 | ||
| 189 | Simón Sarlat Nova | 1 de desembre de 1892 - 12 de març de 1894 | - . | ||
| 190 | Abraham Bandala Patiño | 12 de març - 15 d'agost de 1894 | |||
| 191 | Simón Sarlat Nova | 15 d'agost - 31 de desembre de 1894 | Inaugurà el Palau de Govern el 13 de desembre de 1894. | ||
| 192 | Abraham Bandala Patiño | 1 de gener - 20 de setembre de 1895 | - | ||
| 193 | Felipe J. Serra | 20 de setembre - 27 d'octubre de 1895 | |||
| 194 | Abraham Bandala Patiño | 27 d'octubre de 1895 - 11 de novembre de 1896 | - | ||
| 195 | Felipe J. Serra | 11 de novembre de 1896 - 10 de gener de 1897 | |||
| 196 | Abraham Bandala Patiño | 10 de gener - 20 de novembre de 1897 | - | ||
| 197 | Felipe J. Serra | 20 de novembre de 1897 - 12 de gener de 1898 | |||
| 198 | Abraham Bandala Patiño | 12 de gener - 31 de desembre de 1898 . 1 de gener - 10 de novembre de 1899 |
. Governador Constitucional reelegit (període 1899-1902) |
. . - | |
| 199 | Felipe J. Serra | 10 de novembre - 29 de desembre de 1899 | |||
| 200 | Abraham Bandala Patiño | 29 de desembre de 1899 - 3 de novembre de 1900 | - |
Segle XX
[modifica]| Imatge | Nom | Període de govern | Càrrec | Principals esdeveniments | |
|---|---|---|---|---|---|
| 201 | Felipe J. Serra | 3 de novembre - 24 de desembre de 1900 | |||
| 202 | Abraham Bandala Patiño | 24 de desembre de 1900 - 1 de novembre de 1901 | - | ||
| 203 | |
Manuel Martínez Guido | 1 de novembre de 1901 - 2 de gener de 1902 | ||
| 204 | Abraham Bandala Patiño | 2 de gener - 27 de febrer de 1902 | - | ||
| 205 | |
Manuel Martínez Guido | 27 de febrer - 10 de març de 1902 | ||
| 206 | Abraham Bandala Patiño | 10 de març - 31 de desembre de 1902 . 1 de gener - 23 d'octubre de 1903 |
. Governador Constitucional reelegit (període 1903-1906) |
. - | |
| 207 | |
Manuel Martínez Guido | 23 d'octubre - 1 de desembre de 1903 | ||
| 208 | Abraham Bandala Patiño | 1 de desembre de 1903 - 26 d'octubre de 1904 | - | ||
| 209 | |
Manuel Martínez Guido | 27 d'octubre - 24 de desembre de 1904 | ||
| 210 | Abraham Bandala Patiño | 24 de desembre de 1904 - 27 d'octubre de 1905 | - | ||
| 211 | |
Manuel Martínez Guido | 27 d'octubre - 20 de desembre de 1905 | ||
| 212 | Abraham Bandala Patiño | 20 de dicembre de 1905 - 31 de desembre de 1906 . 1 de gener - 17 d'octubre de 1907 |
. Governador Constitucional reelegit (període 1907-1910) |
. . | |
| 213 | |
Gonzalo Acuña Pardo | 17 d'octubre - 27 de novembre de 1907 | ||
| 214 | Abraham Bandala Patiño | 27 de novembre de 1907 - 21 de febrer de 1910 | - | ||
| 215 | |
Nicandro Melo | 21 de febrer - 9 de maig de 1910 | - Comencen els moviments revolucionaris, Ignacio Gutiérrez Gómez s'alça en armes a Chontalpa. | |
| 216 | Abraham Bandala Patiño | 9 de maig - 27 d'agost de 1910 | Derrota al general revolucionari Ignacio Gutiérrez Gómez, sufocant el moviment revolucionari a Tabasco. . - | ||
| 217 | |
Nicandro Melo | 27 d'agost - 8 de setembre de 1910 | ||
| 218 | Abraham Bandala Patiño | 8 de setembre - 31 de desembre de 1910 | - S'inicia la Revolució mexicana el 20 de novembre de 1910. - El 19 de desembre de 1910 s'alça en armes el general Ignacio Gutiérrez Gómez qui és nomenat del Movimiento Libertario de Tabasco, iniciant la Revolució mexicana a Tabasco. | ||
| 219 | Policarpo Valenzuela | 1 de gener - 9 de juny de 1911 | - L'exèrcit federal derrota i mata Ignacio Gutiérrez Gómez en la Batalla d'Aldama el 21 d'abril de 1911. - Renuncià per la pressió dels grups revolucionaris i la caída del president Porfirio Díaz. | ||
| 220 |  |
Manuel Mestre Ghigliazza | 9 de juny - 3 de juliol de 1911 | - Els revolucionaris tabasquenys entren victoriosos a San Juan Bautista. | |
| 221 | Domingo Borrego Moreno | 3 de juliol - 31 d'agost de 1911 | |||
| 222 | |
Manuel Mestre Ghigliazza | 1 de setembre de 1911 - 28 d'abril de 1913 | ||
| 223 | Agustín A. Valdez | 28 d'abril - 20 d'agost de 1913 | - | ||
| 224 | Alberto Yarza Gutiérrez | 20 d'agost de 1913 - 1 de setembre de 1914 | - | ||
| 225 |  |
Luis Felipe Domínguez Suárez | 1 de setembre - 1 de novembre de 1914 | Cap revolucionari tabasquenyo que es fa càrrec del govern per instruccions de Venustiano Carranza. - Es promulgada la setena Constitució Política de Tabasco. | |
| 226 | Carlos Greene Ramírez | 1 de novembre de 1914 - 2 de febrer de 1915 | - | ||
| 227 | |
Aquileo Juárez | 2 de febrer - 28 d'agost de 1915 | Assumí el càrrec per instruccions de Venustiano Carranza. | |
| 228 | Pedro C. Colorado | 28 d'agost de 1915 | - | ||
| 229 | |
José Gil Morales | 29 d'agost - 5 de setembre de 1915 | - | |
| 230 | |
Aquileo Juárez | 5 - 18 de setembre de 1915 | - | |
| 231 | Francisco J. Mújica | 18 de setembre de 1915 - 11 de gener de 1916 | - Nomenat pel president Venustiano Carranza. | ||
| 232 | |
Aureliano Colorado | 11 de gener - 24 de febrer de 1916 | ||
| 233 | Francisco J. Mújica | 24 de febrer - 15 de setembre de 1916 | - Per decret, el 3 de febrer de 1916 canvià el nom de la capital de l'estat San Juan Bautista de Tabasco, pel de Villahermosa. | ||
| 234 | |
Luis Felipe Domínguez Suárez | 16 de setembre de 1916 - 10 de maig de 1917 | - Promulgà la Constitució Federal de 1917 a Tabasco. | |
| 235 | Joaquín Ruiz | 10 de maig de 1917 - 5 de juliol de 1918 | |||
| 236 | |
Luis M. Hernández | 5 de juliol - 1 de novembre de 1918 | ||
| 237 | Heriberto Jara | 1 de novembre de 1918 - 6 de gener de 1919 | |||
| 238 | Carlos A. Vidal | 6 de gener - 9 de març de 1919 | - | ||
| 239 | Carlos Greene Ramírez | 1 de març - 21 d'agost de 1919 | - Sancionà i publicà la vuitena Constitució Política de Tabasco el 5 d'abril de 1919 | ||
| 240 | |
Luis Felipe Domínguez Suárez | 9 de març de 1919 | - | |
| 241 | Esteban Abreu Domínguez | 10 de març - 14 de setembre de 1919 | - | ||
| 242 | Francisco Castellanos Díaz | 14 - 27 de setembre de 1919 | - | ||
| 243 |  |
Tomás Garrido Canabal | 21 d'agost - 30 de desembre de 1919 | Governà des de Frontera i després des de Santa Ana. | |
| 244 | Carlos Greene Ramírez | 30 de desembre de 1919 - 6 de febrer de 1920 | |||
| 245 | |
Juan Ricárdez Broca | 6 de febrer - 6 d'abril de 1920 | ||
| 246 | Carlos Greene Ramírez | 6 d'abril - 10 de juny de 1920 | - L'abril de 1920 donà suport al General Álvaro Obregón. | ||
| 247 | Guillermo Escoffié | 11 de juny - 1 d'agost de 1920 | |||
| 248 | Carlos Greene Ramírez | 2 d'agost - 28 d'octubre de 1920 | - | ||
| 249 | Primitivo Aguilar Suárez | 28 d'octubre de 1920 - 11 de gener de 1921 | - . | ||
| 250 | |
Tomás Garrido Canabal | 11 de gener - 14 de maig de 1921 | - Nomenat pel Congrés de l'Estat. | |
| 251 | Manuel Garrido Lacroix | 14 - 21 de maig de 1921 | |||
| 252 | |
Tomás Garrido Canabal | 21 de maig - 9 de juliol de 1921 | ||
| 253 | |
Tobías Magaña | 9 de juliol - 8 d'agost de 1921 | ||
| 254 | |
Tomás Garrido Canabal | 9 d'agost - 6 de novembre de 1921 | ||
| 255 | |
Leonel Magaña | 7 de novembre - 3 de desembre de 1921 | ||
| 256 | Alejandro Lastra Ortiz | 4 de desembre de 1921 - 3 de gener de 1922 | |||
| 257 | |
Tomás Garrido Canabal | 4 - 31 de gener de 1922 | ||
| 258 | Pedro Casanova Casao | 1 de febrer - 9 de març de 1922 | - | ||
| 259 | |
Santiago Ruiz Sobredo | 10 de març - 6 de juny de 1922 | ||
| 260 | Miguel Torruco Jiménez | 7 de juny - 6 de juliol de 1922 | |||
| 261 | Pedro Casanova Casao | 7 de juliol - 31 de desembre de 1922 | - | ||
| 262 | |
Tomás Garrido Canabal | 1 de gener - 4 de febrer de 1923 | ||
| 263 | Manuel Garrido Lacroix | 5 de febrer - 5 de maig de 1923 | |||
| 264 | |
Tomás Garrido Canabal | 6 de maig - 20 de setembre de 1923 | - | |
| 265 | Alejandro Lastra Ortiz | 21 de setembre - 24 de desembre de 1923 | - | ||
| 266 | |
Tomás Garrido Canabal | 25 de desembre de 1923 - 14 de gener de 1924 | - | |
| 267 | Manuel Ferrer Vega | 18 - 20 de gener de 1924 | - | ||
| 268 | Manuel Antonio Romero | 21 de gener - 7 de juny de 1924 | - Nomenat pels rebelds delahuertistes. Tabasco queda separat "de facto" del país. | ||
| 269 | |
Tomás Garrido Canabal | 8 de juny - 8 de juliol de 1924 | - El Gobierno Federal derrota als rebels delahuertistes de Tabasco. | |
| 270 | |
Santiago Ruiz Sobredo | 8 de juliol - 5 de desembre de 1924 | ||
| 271 | Ausencio C. Cruz | 6 de desembre de 1924 - 2 de gener de 1925 | |||
| 272 | |
Tomás Garrido Canabal | 2 de gener de 1925 - 4 d'abril de 1926 | - En 1925 Garrido firmà un decreto que atorga a la dona el dret al vot. | |
| 273 | |
Santiago Ruiz Sobredo | 4 d'abril - 28 d'octubre de 1926 | ||
| 274 | |
Augusto Hernández Olivé | 29 d'octubre - 31 de desembre de 1926 | ||
| 275 | Ausencio C. Cruz | 1 de gener de 1927 - 23 d'abril de 1928 | - | ||
| 276 | |
Límbano Correa | 24 d'abril - 2 de maig de 1928 | ||
| 277 | Tomás Taracena | 2 - 22 de maig de 1928 | |||
| 278 | Ausencio C. Cruz | 23 de maig de 1928 - 22 de març de 1929 | |||
| 279 | Nicanor González | 23 de març - 19 d'abril | |||
| 280 | |
Manuel Lastra Ortiz | 19 d'abril - 5 de maig de 1929 | ||
| 281 | Ausencio C. Cruz | 5 de maig - 13 de setembre de 1929 | Solicitó licencia provisional. | ||
| 282 | |
Manuel Lastra Ortiz | 13 de setembre - 4 de desembre de 1929 | ||
| 283 | |
Isidro María Diez | 4 de desembre de 1929 - 27 de febrer de 1930 | ||
| 284 | Ausencio C. Cruz | 27 de febrer - 15 de maig de 1930 | |||
| 285 | Manuel Lastra Ortiz | 15 - 20 de maig de 1930 | |||
| 286 | Ausencio C. Cruz | 27 de maig - 12 d'octubre de 1930 | - | ||
| 287 | Nicanor González | 13 - 27 d'octubre de 1939 | |||
| 288 | Ausencio C. Cruz | 28 d'octubre - 31 de desembre de 1930 | |||
| 289 | |
Tomás Garrido Canabal | 1 de gener - 19 de febrer de 1931 | - | |
| 290 | Francisco Trujillo Gurría | 19 - 23 de febrer de 1931 | |||
| 291 | |
Tomás Garrido Canabal | 23 de febrer - 16 de juny de 1931 | ||
| 292 | Francisco Trujillo Gurría | 17 - 27 de juny de 1931 | |||
| 293 | |
Tomás Garrido Canabal | 27 de juny de 1931 - 31 de desembre de 1934 | ||
| 294 | |
Manuel Lastra Ortiz | 1 de gener - 1 de març de 1935 | ||
| 295 | |
Manuel Graniel González | 2 de març - 1 d'abril de 1935 | ||
| 296 | |
Manuel Lastra Ortiz | 2 d'abril - 1 de juliol de 1935 | - | |
| 297 | Aureo L. Calles Pardo | 19 de juliol de 1935 - 31 de març de 1936 | - | ||
| 298 | Víctor Fernández Manero | 1 d'abril de 1936 - 31 de desembre de 1938 | - | ||
| 299 | Francisco Trujillo Gurría | 1 de gener de 1939 - 31 de desembre de 1942 | - | ||
| 300 | Noé de la Flor Casanova | 1 de gener de 1943 - 31 de desembre de 1946 | - | ||
| 301 | Francisco J. Santamaría | 1 de gener de 1947 - 31 de desembre de 1952 | |||
| 302 | Manuel Bartlett Bautista | 1 de gener de 1953 - 22 de març de 1955 | |||
| 303 | Miguel Orrico de los Llanos | 23 de març de 1955 - 31 de desembre de 1958 | - Designat pel Congrés de l'Estat. | ||
| 304 |  |
Carlos Alberto Madrazo Becerra | 1 de gener de 1959 - 31 de desembre de 1964 | - | |
| 305 | Manuel R. Mora | 1 de gener de 1965 - 31 de desembre de 1970 | - Tabasco esdevé primer productor nacional de cacao i pebre i el tercer de copra. | ||
| 306 | Mario Trujillo García | 1 de gener de 1971 - 31 de desembre de 1976 | - | ||
| 307 | Leandro Rovirosa Wade | 1 de gener de 1977 - 31 de desembre de 1982 | - Tabasco esdevé primer productor de petroli de Mèxic. | ||
| 308 | Enrique González Pedrero | 1 de gener de 1983 - 1 de desembre de 1987 | - | ||
| 309 | José María Peralta López | 1 de desembre de 1987 - 31 de desembre de 1988 | |||
| 310 | Salvador Neme Castillo | 1 de gener de 1989 - 29 de gener de 1992 | |||
| 311 | Manuel Gurría Ordóñez | 29 de gener de 1992 - 31 de desembre de 1994 | |||
| 312 |  |
Roberto Madrazo Pintado | 1 de gener de 1995 - 14 de juny de 1999 | - | |
| 313 | Víctor Manuel Barceló | 14 de juny - 7 de desembre de 1999 | |||
| 314 | |
Roberto Madrazo Pintado | 8 de desembre de 1999 - 31 de desembre de 2000 |
Segle XXI
[modifica]| Imatge | Nom | Període de govern | Càrrec | Principals esdeveniments | |
|---|---|---|---|---|---|
| 315 | Enrique Priego Oropeza | 1 de gener - 31 de desembre de 2001 | - | ||
| 316 |  |
Manuel Andrade Díaz | 1 de gener de 2002 - 31 de desembre de 2006 | - | |
| 317 | |
Andrés Granier Melo | 1 de gener de 2007 - 31 de desembre de 2012 | - | |
| 318 | |
Arturo Núñez Jiménez | 1 de gener de 2013 - 31 de desembre de 2018 |
Referències
[modifica]- ↑ Molina Solís, Juan Francisco. Historia del descubrimiento y conquista de Yucatán: con una reseña de la historia antigua de esta península (en castellà). volum 1. Impr. y lit. R. Caballero, 1896, p. 143-1461.
Bibliografia
[modifica]- Archivo Histórico del Gobierno del Estado de Tabasco.
- Álvarez, José Rogelio. H. Gobierno del Estado de Tabasco. Diccionario Enciclopédico de Tabasco. 1a. Villahermosa, Tabasco: Instituto de Cultura de Tabasco, 1994. ISBN 968-889-258-0. Pags:539-551.
- Arias Gómez, María Eugenia. Instituto de Cultura de Tabasco. Tabasco: Textos de su historia Volumen 2. 1a.. México, D.F.: Instituto de Investigaciones Dr. José María Luis Mora, 1985. ISBN 968-889-017-0.
- Arias Gómez, María Eugenia. Instituto de Cultura de Tabasco. Tabasco una historia compartida. 1a.. México, D.F.: Instituto de Investigaciones Dr. José María Luis Mora, 1987. ISBN 968-6173-11-0.
- Gil y Saenz, Manuel. Consejo Editorial del Gobierno del Estado de Tabasco. Compendio Histórico, Geográfico y Estadístico del Estado de Tabasco. 2da.. Naucalpan, Edo. de México: Edimex, S.A. de C.V., 1979. OCLC 7281861.
- López Reyes, Diógenes. Gobierno del Estado de Tabasco. Historia de Tabasco. 1a.. Villahermosa, Tabasco: Instituto de Cultura de Tabasco.
- Torruco Saravia, Geney. H. Ayuntamiento Constitucional del Municipio de Centro. Villahermosa Nuestra Ciudad. 1a.. Villahermosa, Tabasco: Editorial Usumacinta, 1987. OCLC 253403147.
Enllaços externs
[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Llista de governadors de Tabasco
- (anglès) Governadors d'estats de Mèxic a rulers.org
- (castellà) Galeria d'Ex Governadors de l'Estat de Tabasco Arxivat 2008-06-11 a Wayback Machine.
