Lotte Lenya
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | (de) Karoline Wilhelmine Charlotte Blamauer  18 octubre 1898 Viena (Àustria) | ||
| Mort | 27 novembre 1981 (83 anys) Manhattan (Nova York) | ||
| Causa de mort | càncer | ||
| Sepultura | Mount Repose Cemetery (en)  Haverstraw (en) | ||
| Altres noms | Lotte Lenya | ||
| Residència | Nova York (1935–1981) Costa Blava (1933–1934) Kleinmachnow (1932–1933) Berlín (1921–1932) Zúric (1913–1921) Viena (1898–1913) | ||
| Activitat | |||
| Camp de treball | Teatre, pel·lícula, televisió i òpera | ||
| Ocupació | actriu de teatre, actriu, monologuista, actriu de cinema, cantant d'òpera | ||
| Activitat | 1928 - | ||
| Gènere | Musical | ||
| Veu | Contralt | ||
| Instrument | Veu | ||
| Família | |||
| Cònjuge | Richard F. Siemanowski (1971–1973), divorci Russell Detwiler (1962–1969), mort del cònjuge George Davis (1951–1957), mort del cònjuge Kurt Weill (1937–1950), mort del cònjuge Kurt Weill (1926–1933) | ||
| Premis | |||
| Lloc web | kwf.org… | ||
         
 | |||
Lotte Lenya (o Lotte Lenja), nascuda Karoline Wilhelmine Charlotte Blamauer (Viena, Imperi Austrohongarès, 18 d'octubre de 1898 − Nova York, Estats Units, 27 de novembre de 1981), va ser una actriu i cantant austríaca nacionalitzada estatunidenca,[1] nominada a l'Oscar a la millor actriu secundària i al Globus d'Or en la mateixa categoria per La primavera romana de la senyora Stone[2] Stone. Va ser una de les figures més importants del Berlín de preguerra i, en el seu exili nord-americà, de l'espectacle nord-americà.
Va ser la musa inspiradora del compositor Kurt Weill, el seu marit, que la va definir així: és pèssima mestressa de casa però excel·lent actriu, no sap llegir música, però quan canta, el públic l'escolta com si estigués sentint Enrico Caruso.
Europa
[modifica]Va treballar com a ballarina i actriu a Zúric i es mudà després a l'efervescent Berlín de la República de Weimar, llavors un dels centres culturals més dinàmics d'Europa.
Va contreure matrimoni amb el compositor Kurt Weill el 1926 i va començar a participar en els drames musicals del seu espòs i del seu col·laborador Bertolt Brecht, com Aufstieg und Fall der Stadt Mahagonny de 1926 i L'òpera dels tres rals, de 1928. Lenya va ser la musa de Weill i conformaren un duo llegendari.
La parella va fugir de l'Alemanya nazi cap a París, on ella va cantar en Els set pecats capitals (Die sieben Todsünden) el 1933.
Amèrica
[modifica]Es van establir a la ciutat de Nova York el 1935 i Lenya va fer el seu debut en Der Weg der Verheißung de 1937.
Després de la mort de Weill, participa en la reestrena de L'òpera dels tres rals, i actua després en Brecht on Brecht de 1962, Mare Coratge (Mutter Courage und ihre Kinde) de 1965 i com a Fraulein Schneider en l'original Cabaret de 1962, així com en diversos films com Des de Rússia amb amor (en què va ser premiada).[3]
Síntesi
[modifica]Les seves versions de les cançons de Weill són considerades definitives; Lenya era una cantant intuïtiva, posseïa un timbre de veu molt particular, i tot i que desafinada, el seu particular fraseig i intenció la van convertir en una espècie d'Édith Piaf alemanya.
Lenya va immortalitzar cançons com Mack the Knife, Alabama Song, Surabaya Johnny i d'altres. Continua sent el símbol berlinès per excel·lència i el referent per a cantants de l'època com Greta Keller, Gisela May, Hildegard Knef i Marlene Dietrich.
El seu estil ha estat imitat per cantants d'avui com Ute Lemper i la soprano Teresa Stratas, que va gravar les últimes cançons inèdites de Weill a petició de Lenya.
Discografia de referència
[modifica]- Lotte Lenya Sings Kurt Weill's The Seven Deadly Sins
- Lotte Lenya Sings American & Berlin Theater Songs of Kurt Weill
- Lotte Lenya/Gisela May - Theater Songs of Brecht & Weill DVD
- Lotte Lenya Sings Kurt Weill - Levine, Lenya, Armstrong
- Weill: The Threepenny Opera, Wilhelm Bruckner-Ruggeberg
- Weill: Aufstieg Und Fall Der Stadt Mahagonny, Wilhelm Bruckner-Ruggeberg
Filmografia
[modifica]- L'òpera dels tres centaus (1931) - Jenny Diver
- La primavera romana de la senyora Stone (The Roman Spring of Mrs Stone) (1965) - comtessa
- Des de Rússia amb amor (1963) - Rosa Klebb
- The Appointment (1969) - Emma Valadier
- Semi-Tough (movie) (1977) - Clara Pelf
- Übungstücke für Schauspieler (1964)
- Mutter Courage und ihre Kinder (1965) - Mare Coratge
- Ten Blocks on the Camino Real (1966) - la gitana
- Mahagonny (1980)
- Interregnum (1960) - narradora
Premis i nominacions
[modifica]Nominacions
[modifica]- 1962: Oscar a la millor actriu secundària per La primavera romana de la senyora Stone
- 1962: Globus d'Or a la millor actriu secundària per La primavera romana de la senyora Stone
Referències
[modifica]- ↑ «biografia de Lotte Lenya». imdb.
- ↑ «The 34th Academy Awards (1962) Nominees and Winners» (en anglès). oscars.org. Arxivat de l'original el 2014-10-06. [Consulta: 7 maig 2012].
- ↑ «filmografia de Lotte Lenya». imdb.
Bibliografia
[modifica]- Zwei auf einer Insel: Lotte Lenya und Kurt Weill, Jens Rosteck.
- Speak Low (when You Speak Love): The Letters of Kurt Weill and Lotte Lenya by Kurt Weill, Lys Symonette, Lotte Lenya, Kim H. Kowalke.
- Lenya the Legend: A Pictorial Autobiography by David Farneth.
- Die Seeräuber-Jenny: Das bewegte Leben der Lotte Lenya, Donald Spoto.
- Cantants vienesos
- Cantants novaiorquesos
- Actors vienesos
- Actors de cinema austríacs
- Actors de cinema estatunidencs nascuts fora dels Estats Units
- Actors de teatre austríacs
- Actors de teatre musical estatunidencs
- Guanyadores del Premi Tony a la millor actriu de repartiment de musical
- Morts a Manhattan
- Actors de teatre novaiorquesos
- Actors de cinema novaiorquesos
- Músics austrohongaresos