Vés al contingut

Lucy Bronze

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaLucy Bronze
Imatge
(2019) Modifica el valor a Wikidata
Nom original(en) Lucy Bronze
(pt) Lucia Bronze Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(en) Lucia Roberta Tough Bronze Modifica el valor a Wikidata
28 octubre 1991 Modifica el valor a Wikidata (33 anys)
Berwick-upon-Tweed (Anglaterra) Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat Beckett de Leeds
The Duchess's Community High School Modifica el valor a Wikidata
Alçada172 cm Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciófutbolista Modifica el valor a Wikidata
Activitat2007 Modifica el valor a Wikidata -
Nacionalitat esportivaAnglaterra Modifica el valor a Wikidata
Esportfutbol Modifica el valor a Wikidata
LligaFA Women's Super League i Campionat francès de futbol femení Modifica el valor a Wikidata
Posició a l'equipDefensa Modifica el valor a Wikidata
Núm. esportiu2 Modifica el valor a Wikidata
Trajectòria Modifica el valor a Wikidata
  Equip Nombre de partits/curses jugades Nombre de punts/gols anotats
2007–2010 Sunderland AFC Ladies
2010–2012 Everton FC 24(3)
2012–2014 Liverpool FC 28(3)
2014–2017 Manchester City WFC
2017–2020 Olympique Lyonnais
2020–2022 Manchester City WFC
2022–2024 FC Barcelona
  Selecció nacional Nombre de partits/curses jugades Nombre de punts/gols anotats
2008–2008   Anglaterra sub-17 6(0)
2009–2010   Anglaterra sub-19 20(0)
2010–2010   Anglaterra sub-20 3(0)
2010–2013   Anglaterra sub-23
2013–   Anglaterra
Participà en
juliol 2022Eurocopa Femenina de Futbol 2022
6 agost 2021futbol als Jocs Olímpics d'estiu de 2020 - competició femenina (7a)
2019Copa Mundial Femenina de Futbol 2019 Modifica el valor a Wikidata
Premis
X: LucyBronze Instagram: lucybronze FIFA: 300637 UEFA: 1908144 ESPNFC: 188448 Modifica el valor a Wikidata

Lucy Bronze (Berwick-upon-Tweed, 28 d'octubre de 1991) és una defensa/centrecampista del Futbol Chelsea i la Selecció d'Anglaterra amb la qual ha jugat més de 100 partits des del 2013,[1] incloent tres Mundials i dues Eurocopes, participant en la medalla de bronze mundial del 2015, on va marcar els gols decisius de les victòries d'Anglaterra a vuitens i quarts de final[2] i en el títol a l'Eurocopa de 2022.

Anteriorment va jugar al Sunderland, Everton, Liverpool, Olympique de Lió i Manchester City (en dues etapes).

Bronze ha guanyat cinc títols de la Lliga de Campions Femenina de la UEFA, tres amb l'Olympique de Lió i dos amb el F.C. Barcelona.[3] El 2019, quan era jugadora de l'Olympique de Lió, va ser la primera jugadora anglesa en guanyar el premi a la millor jugadora de la UEFA i va guanyar el primer Premi Globe Soccer Award.[4]

Bronze va guanyar el The Best de la FIFA del 2020, quan acabava de tornar al Manchester City.[5] El 2022 va ser nomenada Membre de l'Orde de l'Imperi Britànic (MBE).[6]

Primers anys

[modifica]

Lucia Roberta Tough Bronze va néixer el 28 d'octubre de 1991[7] a Berwick-upon-Tweed a la frontera entre Anglaterra i Escòcia a North East England d'un pare portuguès, Joaquim Bronze, i d'una mare anglesa, Diane née Tough[8][9][10] És britànica-portuguesa[11][12] i té dos germans: un germà gran, Jorge, que va néixer a Portugal,[11] i una germana petita, Sophie.[13] Van ser criats bilingües, tot i que Bronze ha dit que no se sent molt còmoda quan parla portuguès.[11][14]

De petita era molt tímida i no parlava gaire en general.[9] De petita, va començar a jugar a futbol amb el seu germà i els seus amics[15] al Faro, Portugal.[16] Va créixer al nord-est, vivint a Lindisfarne (Holy Island, on la seva àvia era la conserge del Lindisfarne Castle),[10] a Belford i a Alnwick.[17]

Després d'haver jugat a futbol a Belford,[18] Bronze es va unir a l'Alnwick Town i es va quedar amb ells al nivell sub-11, però les regles de l'Associació Anglesa (FA) l'impedien continuar amb l'equip de nois quan complís dotze anys.[19] A l'equip juvenil d'Alnwick, Bronze era la millor jugadora de l'equip, guanyant sis premis "home del partit" en vuit ocasions; l'entrenador tenia tanta intenció que ella continués jugant quan va complir els dotze anys que va ajudar a obrir un cas de discriminació contra la FA amb l'esperança que permetessin una excepció. No ho van fer, però van establir l'objectiu de donar suport a més equips de futbol de noies a les zones rurals del nord com a solució alternativa.[20] Després de guanyar l'Eurocopa de 2022, es va instal·lar una placa en honor a Bronze com a part de la campanya "Where Greatness Is Made" al camp d'Alnwick.[21]

Bronze va assistir a la Duchess's Community High School d'Alnwick amb la corredora de fons Laura Weightman i la futura companya d'equip d'Anglaterra Lucy Staniforth.[9][22][23] Allí, jugava com a migcampista i era la capitana de l'equip de futbol, a més de participar en molts altres esports d'equip, incloent-hi la capitania d'equips de tennis i hoquei sobre herba (sent campiona del comtat almenys una vegada de cada tres); la FA li va comunicar que ja no podia jugar amb un equip masculí.[9][15] Tot i que preferia els esports d'equip,[9][22] Bronze va participar en molts altres, incloent arribar a les finals nacionals de cursa camp a través i pentatló,[13] i, en un moment donat, amb l'objectiu d'anar als Jocs Olímpics com a corredora de 800 metres llisos.[22] La seva mare és professora de matemàtiques i,[9] aficionada a les matemàtiques, Bronze va rebre un premi de bronze a la competició benèfica d'United Kingdom Mathematics Trust.[13]

Quan tenia disset anys, el 2009, Bronze va acabar sisè curs un any abans[24] i es va traslladar a Carolina del Nord per estudiar a la Universitat de Carolina del Nord a Chapel Hill i jugar per l'equip de futbol femení Tar Heels de Carolina del Nord a nivell universitari.[13] Va tornar a Anglaterra després d'un any, transferint-se a la Leeds Metropolitan University per continuar la seva carrera en ciències de l'esport,[10] graduant-se el 2013.[25] Va escriure la seva tesi sobre lesions del lligament creuat anterior en l'esport femení.[26] A Leeds, va haver de treballar en un bar i a Domino's Pizza per mantenir-se.[10][27]

Trajectòria

[modifica]

Sunderland

[modifica]

Bronze va començar a jugar amb el Sunderland a la categoria sub-12 ia la sub-16 es va convertir en capitana.

Es va unir al primer equip als 16 anys el 2007.[28] El 2007-08 va ser nomenada jugadora de l'any pels entrenadors i va ajudar el Sunderland a acabar tercer a la FA Women's Premier League Divisió Nord.[29] A la següent temporada va guanyar la Divisió Nord i va ascendir a la Divisió Nacional. Va ser nomenada Jugadora del Partit en la final de la Women's FA Cup de 2009 contra l'Arsenal.

Després d'un any a la Universitat de Carolina del Nord a Chapel Hill, va tornar a Anglaterra el 2010 i va continuar jugant amb el Sunderland. Bronze ha acreditat haver estat testimoni de l'«enorme espectacle» del futbol femení als Estats Units, a més d'haver experimentat la mentalitat en l'entrenament allà, com a inspiració per a la seva carrera.[30]

Everton (2010-2012)

[modifica]

Al setembre de 2010 es va anunciar que Bronze havia signat un contracte amb el Everton, amb qui va debutar a la Lliga de Campions. Va debutar amb l'Everton contra el MTK a Hongria. Tot i així, va continuar jugant amb el Sunderland fins al començament de la FA Women's Super League de 2011.

Durant tot el seu temps a l'Everton, Bronze es va recuperar d'una lesió anterior al genoll; no jugava sovint i va continuar treballant principalment a Domino's.[31] Va jugar en sis partits amb l'Everton durant la lliga 2011, començant-ne cinc a la banqueta.[32] L'Everton va acabar en tercer lloc de la lliga, amb un rècord de 7 victòries, 4 empats i 3 derrotes.[33] Durant la temporada 2012, va començar de titular deu dels onze partits que va disputar.[32] Va marcar el seu primer gol amb l'Everton en una victòria 2–0 contra el Liverpool.[32] L'Everton va acabar la temporada tercer i amb idèntiques estadístiques: 7 victòries, 4 empats i 3 derrotes.[34] Bronze va passar els dos anys després de les cirurgies del genoll utilitzant el que va aprendre en la seva carrera de ciències de l'esport per crear el seu propi pla de rehabilitació. L'experta i exjugadora Alex Scott, que jugava a la mateixa posició que Bronze, va dir més tard que els anys que Bronze va passar decidida a superar la seva lesió van ser fonamentals per desenvolupar la força física i mental per assolir el seu nivell.[15]

Liverpool (2012-2014)

[modifica]
Jugant pel Liverpool, 2014

Al novembre de 2012, Bronze se'n va anar de l'Everton per a ser fitxada pel seu rival ciutadà, el Liverpool.[35]

Amb el Liverpool, Bronze va guanyar l'FA WSL en 2013 i 2014 i va ser nomenada Jugadora de l'Any de les Jugadores per la PFA.[36]

Manchester City (2014-2017)

[modifica]

El 17 de novembre de 2014 es va anunciar que Bronze havia signat un contracte amb el Manchester City.[37] En el seu primer any amb el club, 2015, va marcar dos gols jugant com a defensa, ajudant a l'equip a acabar segon a la lliga i classificar-se per a la Lliga de Campions per primera vegada.

El 2016, el Manchester es va convertir en campió invicte de la lliga i només va concedir quatre gols. Bronze va marcar el gol guanyador a la Copa de la Lliga i va ser nomenada Jugadora de l'Any per les Jugadores de la WSL 1.[38] En el primer any del club a la Lliga de Campions, va marcar dos gols i va assistir per a dos més. L'equip va avançar fins a les semifinals del campionat 2016-17.[39]

El 23 d'abril del 2017 va ser nomenada Jugadora de l'Any de la PFA,[40] seleccionada per a l'Equip de l'Any de la WSL per la PFA[41] i per al de la Lliga de Campions.[42] A més va estar entre les finalistes del premi a la Jugadora de l'Any de la UEFA[43] i el del Premi The Best FIFA.[44]

Olympique Lyon (2017-2020)

[modifica]

L'agost de 2017, Bronze va signar un contracte de tres anys amb l'Olympique de Lió.[45] A la Lliga de Campions 2017-18, Bronze va jugar 8 partits i va marcar dos gols, ajudant el club a guanyar la competició.[46] A la Division 1 Féminine, va jugar 19 partits, va marcar dos gols i van consiguir el títol.[47] Bronze va ser inclosa a l'Equip de l'Any de la D1[48] i de la Lliga de Campions.[49] Va estar entre les finalistes de la Pilota d'Or 2018[50] i va estar nominada per al Premi a la Millor Jugadora d'Europa de la UEFA.[51] i al de Millor Jugadora de la FIFA.[52]

Defensant els colors de l'Olympique Lyonnais, 2019

Durant la temporada 2018-19, Bronze va jugar en 29 partits entre totes les competicions i va fer dos gols.[53] Va guanyar la seva segona D1, la Coupe de France i la Lliga de Campions. Va quedar segona a la Pilota d'Or 2019,[54] va guanyar el premi a la Millor Jugadora de la UEFA[55] y va acabar tercera en la votació del premi The Best.[56]

Bronze va ajudar el Lyon a guanyar el Trophée des Championnes el 2019 – un primer nou trofeu històric en contra Paris Saint-Germain.[57] Al final de la temporada, Bronze va confirmar que deixaria el Lió, després de l'expiració del seu contracte.[58] Va signar una breu pròrroga per participar al final de la Lliga de Campions, que van tornar a guanyar.[59] Va guanyar nou trofeus en tres temporades amb el club.[60] El desembre del 2020, després d'haver guanyat un triplet en la seva última temporada amb el Lió,[61] va guanyar el premi a la millor jugadora de la FIFA, convertint-se en la primera defensa i la primera futbolista anglesa a fer-ho.[62][63][64]

Retorn al Manchester City (2020-2022)

[modifica]

El 8 de setembre de 2020 es va anunciar que tornava al Manchester City Women's Football Club signant un contracte de dos anys.[65] La seva nova entrada al club la va veure afectada per lesions, però es va recuperar per tenir un impacte més tard a la temporada 2020-21.[66] A finals de 2020, va ocupar el tercer lloc a la llista de les 100 millors produïda per Offside Rule i The Guardian,[67] i a març de 2021 havia contribuït prou al City per situar-se encara en cinquè lloc al rànquing ESPN de les 50 millors jugadores femenines.[66] A finals d'aquest mes, va fer un refús impressionant a la línia de gol per ajudar el City a guanyar per 2-1 contra el Futbol Club Barcelona als quarts de final de la Lliga de Campions, tot i que el City va perdre el global de l'eliminatòria[68] davant el que seria el futur campió de la competició.

Va tenir una altra operació de genoll abans de l'inici de la temporada 2021–22, restringint el seu joc fins a l'any nou; a finals de 2021, va ocupar el lloc 34 de la llista de les 100 millors, la seva primera vegada fora del top 10 des que va començar la llista.[69] Amb el club, va guanyar la Copa de la Lliga 2022.[59] Després de deixar el City de nou l'estiu del 2022, Bronze va dir que en el seu últim any amb el club no havia estat del tot feliç ni confiada.[70] The Guardian va informar al voltant de l'època que, tot i que l'entrenador de Bronze i City, Gareth Taylor, no ho havien esmentat en públic, hi va haver tensions entre ells sobre el paper de Bronze a l'equip del City.[71] En la seva segona etapa amb el City, Bronze va ser utilitzada de vegades com a migcampista central al costat de Keira Walsh durant la fase del joc ofensiu, oferint més cobertura per permetre que les altres migcampistes juguessin amb més llibertat,[72] amb Bronze també ocupant tasques de creació de joc, augmentant les seves estadístiques de passada i atac.[73][74]

Futbol Club Barcelona (2022-2024)

[modifica]
Amb la samarreta del Barça, 2024

El 18 de juny de 2022 s'anuncia que fitxa pel Futbol Club Barcelona signant un contracte de dos anys fins al 2024.[5] L'agost de 2022, el Barcelona va anunciar que registraria Bronze com a portuguesa, perquè els organismes de futbol espanyols i la Reial Federació Espanyola de Futbol (RFEF) no havien acordat, poc abans de l'inici de la temporada, quants extracomunitaris podia inscriure cada equip i això impedia que s'inscrivissin nous jugadors de fora de la UE fins que això es resolgués.[75] Els mitjans espanyols van informar molt sobre la incertesa, i en aquell moment Bronze es va dir que estava «desconcertada per l'enrenou».[14]

Tot i que va preferir jugar fora d'Anglaterra, Bronze va assenyalar que la intensitat i la intel·ligència de l'entrenament a Barcelona era «un nivell addicional» a la dels seus anys al Lió. Es va animar a ser fluida en la seva posició de lateral dreta de la pretemporada i,[76] en el seu primer partit de lliga, es va traslladar al centre del camp al minut 60 per jugar amb la seva companya d'equip i també nou fitxatge anglès Keira Walsh.[77][78] També va creure que, a més de la intensitat, adaptar-se als entrenaments a Barcelona era més difícil que a Lió, ja que el nucli de l'equip eren totes espanyoles i portaven molts anys jugant juntes, la qual cosa requeria més adaptació fora del camp.[30]

Bronze va marcar el seu primer gol amb el Barcelona en un partit contra l'Atlético de Madrid el 27 de novembre de 2022, amb un cop de cap en el tercer partit del Barcelona.[79] El seu segon gol, en el partit següent, va ser el de la victòria al minut 89, davant la Real Sociedad per preservar la seva ratxa guanyadora.[80][81] A principis de mes, Bronze s'havia descansat per evitar danys quan va experimentar un brot de la seva lesió al genoll després d'un partit contra el Reial Madrid.[82][83] Després d'haver estat titular de l'equip en tots els partits importants, Bronze va guanyar el seu primer títol amb elles[84] el 22 de gener de 2023, donant una assistència a la final de la Supercopa, ajudant l'equip a guanyar per 3-0.[85] El 22 d'abril de 2023, enfrontant-se al Chelsea a la Lliga de Campions, Bronze va patir una lesió al genoll i va haver de ser substituïda; el 25 d'abril va ser operada i es va preveure que no estaria disponible entre dues a sis setmanes.[86][87] El 30 d'abril, el Barcelona va guanyar la lliga a casa amb quatre partits per jugar i mantenint el rècord de victòries,[88] que finalment es va quedar en seixanta-dues victòries seguides en lliga (incloent tota la lliga anterior i els darrers partits de la 2020-21) quan van empatar a un amb el Sevilla.[89] Bronze va reaparèixer a la final de la Lliga de Campions davant el Wolfsburg i va jugar el partit sencer que van guanyar 3-2, el que suposava el quart títol per a ella i el segon del club.[90]

La temporada 2023-2024, Bronze va formar part de l'equip que va guanyar els quatre títols possibles (Supercopa, Copa, Lliga i Lliga de Campions) i va ser nomenada per la UEFA integrant de l'equip ideal de la competició continental.[91] En aconseguir el títol de Copa de la Reina (l'únic que no havia tingut l'oportunitat de guanyar l'any anterior), Bronze es va convertir en la primera jugadora anglès a guanyar cinc copes d'Europa.

El seu contracte va expirar el 30 de juny de 2024, amb la confirmació de la seva marxa anunciada uns dies abans.[92]

Chelsea

[modifica]

El 17 de juliol de 2024, es va anunciar que Bronze havia signat un contracte de 2 anys amb el Chelsea FC el que suposava el seu retorn a la FA Women's Super League.[93][94]

Estadístiques

[modifica]

Universitat

[modifica]
Equip Temporada Temporada regular NCAA Torneig ACC Torneig NCAA Total
Divisió Partits Gols Partits Gols Partits Gols Partits Gols
North Carolina Tar Heels 2009[95] Div. I 6 0 12 1 6 2 24 3

Club

[modifica]

Actualitzat a l'últim partit jugat el 16 de juny de 2024.[32]

Partits i gols per club, temporada i competició
Club Temporada Lliga Copa[a] Supercopes[b] Lliga de Campions Total
Divisió Partits Gols Partits Gols Partits Gols Partits Gols Partits Gols
Sunderland 2007–08[96] WPL Northern 9 4 0 0 1 0 — 10 4
2008–09[97] 9 1 0 0 2 0 — 11 1
2009–10[98] WPL National 3 0 0 0 0 0 — 3 0
2010–11[99] 4 0 0 0 0 0 — 4 0
Total 25 5 0 0 3 0 — 28 5
Everton 2011 WSL 9 0 0 0 2 0 6 0 17 0
2012 11 2 0 0 2 0 0 0 13 2
Total 20 2 0 0 4 0 6 0 30 2
Liverpool 2013 WSL 14 1 1 0 4 0 — 19 1
2014 WSL 1 14 2 2 0 5 0 2 0 23 2
Total 28 3 3 0 9 0 2 0 42 3
Manchester City 2015 WSL 1 11 2 1 0 4 0 — 16 2
2016 16 2 3 0 4 1 8 3 31 6
2017 7 1 4 2 0 0 3 1 14 4
Sub-total 34 5 8 2 8 1 11 4 61 14
Olympique de Lió 2017–18[100] Division 1 19 2 3 0 — 8 2 30 4
2018–19[101] 16 1 4 0 — 9 1 29 2
2019–20[102] 15 0 2 0 1 0 6 0 24 0
Total 50 3 9 0 1 0 23 3 83 6
Manchester City 2020–21 WSL 18 2 2 0 3 0 5 0 28 2
2021–22 13 0 5 0 4 0 0 0 22 0
Subtotal 31 2 7 0 7 0 5 0 50 2
Futbol Club Barcelona 2022–23 Primera Divisió 20 3 1 0 2 0 8 0 31 3
2023–24 21 1 5 0 2 0 10 1 38 2
Subtotal 41 4 6 0 4 0 19 1 70 5
Carrera total 229 24 33 2 36 1 66 8 364 35
  1. ↑ Inclou Women's FA Cup, Coupe de France i Copa de la Reina
  2. ↑ Inclou la Women's Premier League Cup, WSL Cup, Trophée des Championnes i Supercopa d'Espanya

International

[modifica]

Actualitzat a l'últim partit jugat el 16 de juliol de 2024.

Any Anglaterra Gran Bretanya
Partits Gols Partits Gols
2013 8 0 N/A
2014 6 2 N/A
2015 7 2 N/A
2016 12 0 N/A
2017 17 2 N/A
2018 11 1 N/A
2019 19 1 N/A
2020 0 0 N/A
2021 3 1 4 0
2022 17 2 N/A
2023 18 4 N/A
2024 6 0 N/A
Total 112 15 4 0

Palmarès

[modifica]
Aixecant la Champions de 2019

Universitat de Carolina del Nord

  • ACC Women's Soccer Tournament: 2009
  • NCAA Women's Soccer Championship: 2009[103]

Sunderland

Liverpool[32]

Manchester City[32]

  • FA WSL: 2016
  • FA WSL Cup: 2016, 2021–22
  • Women's FA Cup: 2016–17, 2019–20

Lyon

Barcelona

England sub-19

Anglaterra

Individual

Ordres

Referències

[modifica]
  1. ↑ «The FA». [Consulta: 29 gener 2023].
  2. ↑ Daily Mail
  3. ↑ «FC Barcelona - Olympique de Lió: Campiones d'Europa! (2-0)». [Consulta: 28 maig 2024].
  4. ↑ «Uefa Player of the Year: Lucy Bronze and Virgil van Dijk win awards». BBC Sport, 29-08-2019.
  5. ↑ 5,0 5,1 esport3. «Lucy Bronze, un reforç d'alta volada per al Barça femení», 18-06-2022. [Consulta: 18 juny 2022].
  6. ↑ «New Year Honours List: Leah Williamson named along with three Lionesses while Liverpool's Andy Robertson and Chris Kamara made MBEs» (en anglès), 31-12-2022. [Consulta: 31 desembre 2022].
  7. ↑ «FIFA Women's World Cup Canada 2015: List of players: England» p. 10. FIFA, 06-07-2015. Arxivat de l'original el 8 juny 2019. [Consulta: 1r juny 2019].
  8. ↑ «Lucy Bronze: Meet the parents behind England star as Lionesses push for Euro 2022 glory», 25-07-2022. [Consulta: 31 agost 2022].
  9. ↑ 9,0 9,1 9,2 9,3 9,4 9,5 Marsh, Michael. «Lucy Bronze: From Alnwick schoolgirl to England women's World Cup hero», 24-06-2015. [Consulta: 31 agost 2022].
  10. ↑ 10,0 10,1 10,2 10,3 «Lucy Bronze interview: England defender's ambition leads to Wembley», 20-11-2014. [Consulta: 31 agost 2022].
  11. ↑ 11,0 11,1 11,2 «Lucy Bronze: 'Mum will ensure my Portuguese dad supports England'», 25-07-2017. [Consulta: 30 agost 2022].
  12. ↑ Lucy Bronze. «Call me Lucia».
  13. ↑ 13,0 13,1 13,2 13,3 13,4 13,5 «Lucy Bronze – Women's Soccer». Arxivat de l'original el 2 gener 2010. [Consulta: 3 juny 2010].
  14. ↑ 14,0 14,1 «Lucy Bronze: 'Barcelona made me sing Sweet Caroline. My toes were curling'», 31-08-2022. [Consulta: 31 agost 2022].
  15. ↑ 15,0 15,1 15,2 Rushton, Susie. «Lucy Bronze», 2019. Arxivat de l'original el 8 juny 2019. [Consulta: 31 agost 2022].
  16. ↑ «Lucy Bronze aka Bronzey». [Consulta: 7 setembre 2022].
  17. ↑ «Freedom of Northumberland call for Lioness Lucy Bronze». BBC News, 02-08-2022 [Consulta: 31 agost 2022].
  18. ↑ «Meet your Lionesses: the players to watch from our region» (en anglès), 04-06-2019. [Consulta: 18 gener 2023].
  19. ↑ «Alnwick Town A.F.C. Famous Sons and Daughters». Alnwick Town A.F.C.. [Consulta: 8 maig 2021].
  20. ↑ «FA in sexist soccer storm», 08-11-2003. [Consulta: 22 setembre 2022].
  21. ↑ «England's Euro 2022 winners honoured with gold plaques at local football clubs» (en anglès britànic), 22-09-2022. Arxivat de l'original el 2023-04-02. [Consulta: 18 gener 2023].
  22. ↑ 22,0 22,1 22,2 Bronze, Lucy. «Lucy Bronze: My first Olympics is a dream for this Northumberland girl», 20-07-2021. [Consulta: 31 agost 2022].
  23. ↑ «Alnwick school is glowing with pride at heroics of Lucy Bronze and Lucy Staniforth», 03-07-2019. [Consulta: 31 agost 2022].
  24. ↑ «Dorrance Announces Nine-Woman Recruiting Class For Women's Soccer». [Consulta: 31 agost 2022].
  25. ↑ «Leeds Beckett Graduate is Women's Footballer of the Year». [Consulta: 31 agost 2022].
  26. ↑ «Lucy Bronze: 'Women's football must come up with solution to ACL injury crisis'» (en anglès britànic), 14-01-2023. [Consulta: 7 febrer 2023].
  27. ↑ «Lucy Bronze: 'I don't speak to Eni – I'm not sure everything is sorted'». The Telegraph, 03-11-2017 [Consulta: 5 agost 2019].
  28. ↑ 28,0 28,1 «32: Lucy Bronze». Sunderland Women's FC. Arxivat de l'original el 30 abril 2010. [Consulta: 3 juny 2010].
  29. ↑ «12 Lucy Bronze». Arxivat de l'original el 2 de gener de 2010. [Consulta: 30 agost 2019].
  30. ↑ 30,0 30,1 Burhan, Asif. «Lucy Bronze Credits U.S. College System For Instilling In Her A World-Class Mentality». [Consulta: 18 maig 2023].
  31. ↑ Lucy Bronze Tells Her Football Story | How I Started. The FA – via YouTube. 
    «How I Got Started: Lucy Bronze». [Consulta: 19 octubre 2022].
  32. ↑ 32,0 32,1 32,2 32,3 32,4 32,5 «L. Bronze». Soccerway. [Consulta: 12 juliol 2019].
  33. ↑ «2011 FA WSL». Soccerway. [Consulta: 18 desembre 2020].
  34. ↑ «2012 FA WSL». Soccerway. [Consulta: 18 desembre 2020].
  35. ↑ «Liverpool Ladies sign defender Lucy Bronze from Everton».
  36. ↑ «PFA Women’s Players' Player of the Year: Lucy Bronze». Arxivat de l'original el 2 de maig de 2014. [Consulta: 30 agost 2019].
  37. ↑ «MCWFC SIGN LUCY BRONZE». Arxivat de l'original el 11 de febrer de 2017. [Consulta: 3 març 2020].
  38. ↑ «JORDAN NOBBS AMONG THE WINNERS AT ANNUAL FA WOMEN’S FOOTBALL AWARDS».
  39. ↑ «Women's Continental Cup final: Manchester City 1-0 Birmingham City (aet)».
  40. ↑ «LUCY BRONZE WINS PFA PLAYERS' PLAYER OF THE YEAR».
  41. ↑ «FIVE MAN CITY PLAYERS NAMED IN PFA WSL TEAM OF THE YEAR».
  42. ↑ «Women's Champions League Squad of the Season».
  43. ↑ «Harder, Marozsán and Martens on women's shortlist».
  44. ↑ «Ten nominated to be The Best FIFA Women’s Player 2017». Arxivat de l'original el 25 de gener de 2020. [Consulta: 3 març 2020].
  45. ↑ «Lucy Bronze: England right-back joins Lyon from Manchester City».
  46. ↑ «Wolfsburg vs Lyon».
  47. ↑ «D1 FÉMININE : 12ÈME SACRE CONSÉCUTIF POUR L'OL FÉMININ APRÈS SA DÉMONSTRATION FACE À L'OM (7-0)».
  48. ↑ «D1 FÉMININE : LES LYONNAISES RÉCOMPENSÉES AUX TROPHÉES FFF».
  49. ↑ «Women's Champions League Squad of the Season» (en anglès). UEFA. [Consulta: 22 juliol 2023].
  50. ↑ 50,0 50,1 Timothé Crépin. «Le classement complet du Ballon d'Or féminin France Football 2018». francefootball.fr, 03-12-2018.
  51. ↑ «Women's Player of the Year shortlist: Harder, Hegerberg, Henry».
  52. ↑ «THE BEST - WOMENS's PLAYER 2018».
  53. ↑ «Lucy Bronze».
  54. ↑ «Megan Rapinoe wins Women's Ballon d'Or, Lucy Bronze second».
  55. ↑ «Lucy Bronze named UEFA Women's Player of the Year».
  56. ↑ «FIFA Football Awards 2019 – Voting Results».
  57. ↑ 57,0 57,1 «Trophée des Championnes – L'OL étoffe son palmarès d'un nouveau titre» (en francès), 21-09-2019. [Consulta: 22 setembre 2019].
  58. ↑ «Lucy Bronze: England defender confirms Lyon departure». BBC Sport, 20-08-2020. [Consulta: 30 agost 2020].
  59. ↑ 59,0 59,1 «How brilliant is Barcelona and England's Lucy Bronze?», 01-08-2022. [Consulta: 18 octubre 2022].
  60. ↑ «Bronze: Lyon's five Women's Champions League titles in a row will never be repeated». Goal.com, 31-08-2020 [Consulta: 18 desembre 2020].
  61. ↑ FIFA.com. «The Best FIFA Football Awards™ - News - Lucy Bronze: Exceptional in more ways than one - FIFA.com» (en anglès britànic). Arxivat de l'original el 14 desembre 2020. [Consulta: 17 desembre 2020].
  62. ↑ Ben Church. «Lewandowski and Bronze named players of the year at Best FIFA Football Awards», 17-12-2020. [Consulta: 17 desembre 2020].
  63. ↑ 63,0 63,1 Sky Sports. «Lucy Bronze wins FIFA women's player award; Sarina Wiegman best coach» (en anglès), 17-12-2020. [Consulta: 17 desembre 2020].
  64. ↑ 64,0 64,1 «The Best FIFA Football Awards™ - The Best FIFA Women's Player - FIFA.com» (en anglès britànic), 17-12-2020. Arxivat de l'original el 9 març 2017. [Consulta: 17 desembre 2020].
  65. ↑ «Lucy Bronze: "It Was Only Ever Going to be City"» (en anglès britànic), 10-09-2020. [Consulta: 19 maig 2021].
  66. ↑ 66,0 66,1 «ESPN FC Women's Rank: The 50 best players in the game right now» (en anglès), 23-03-2021. [Consulta: 18 gener 2023].
  67. ↑ Laverty, Rich. «The 100 best female footballers in the world 2020» (en anglès). [Consulta: 18 octubre 2022].
  68. ↑ Taylor, Louise «Manchester City fall shy as Barça make Women's Champions League semis». The Guardian, 31-03-2021 [Consulta: 24 juny 2023].
  69. ↑ Laverty, Rich. «The 100 best female footballers in the world 2021» (en anglès). [Consulta: 18 octubre 2022].
  70. ↑ Tikas, Maria. «Lucy Bronze exclusive: Joining Barça, Sweet Caroline & Alexia Putellas», 29-09-2022. [Consulta: 23 octubre 2022].
  71. ↑ «Could changing Lucy Bronze's role be gold for England's Euro 2022 chances?», 16-07-2022. [Consulta: 21 setembre 2022].
  72. ↑ «Data in Context: How has Ellen White Adapted her Game?», 25-07-2022.
  73. ↑ Desmond, Rhys. «Explaining the Inverted Fullback – Player Role Analysis», 06-06-2022. [Consulta: 19 febrer 2023].
  74. ↑ Arvind, Om. «How Does Lucy Bronze Fit in at Barcelona?» (en anglès). [Consulta: 19 febrer 2023].
  75. ↑ «FC Barcelona: El Barça, en cuadro y Bronze y Geyse, no inscritas todavía» (en castellà), 29-08-2022. [Consulta: 31 agost 2022].
  76. ↑ Burhan, Asif. «Barcelona's Lucy Bronze Believes She Is Better Suited To Playing Abroad». [Consulta: 19 setembre 2022].
  77. ↑ Ballus, Pol. «World-record signing Keira Walsh's Barcelona debut: Playing deep and stepping up». [Consulta: 19 setembre 2022].
  78. ↑ Desmond, Rhys. «Game of Numbers #6 – Lucy Bronze as a Floating 8» (en anglès), 17-09-2022. [Consulta: 19 febrer 2023].
  79. ↑ «Atlético de Madrid 1–6 Barça Women: Capital victory». [Consulta: 27 novembre 2022].
  80. ↑ «El Barça veu perillar la ratxa de victòries però s'acaba imposant a la Reial Societat al 89 (2-1)», 03-12-2022. [Consulta: 3 desembre 2022].
  81. ↑ «Barça 2–1 Real Sociedad: Last ditch win», 03-12-2022. [Consulta: 3 desembre 2022].
  82. ↑ Douglas, Mark. «Lucy Bronze: 'I got kicked out of a boys' team, that's why Mead's SPOTY win is so important'», 31-12-2022. [Consulta: 26 abril 2023].
  83. ↑ «El Barça recupera a las internacionales y prepara el partido ante el Alavés» (en castellà), 17-11-2022. [Consulta: 26 abril 2023].
  84. ↑ Tikas, Maria. «FC Barcelona femenino | El primer título azulgrana para las seis 'nuevas'» (en castellà), 23-01-2023. [Consulta: 25 gener 2023].
  85. ↑ «Sigue la tiranía del Barça femenino: goleada en la final de la Supercopa y suma otro título más» (en castellà), 22-01-2023.
  86. ↑ «England's Bronze undergoes knee surgery, out for two weeks». Reuters, 26-04-2023 [Consulta: 26 abril 2023].
  87. ↑ McElwee, Molly «Lucy Bronze knee injury hands another blow to England's World Cup hopes». The Telegraph, 26-04-2023 [Consulta: 26 abril 2023].
  88. ↑ «Barcelona Femeni crowned Liga F champions for fourth straight season following win over Sporting Huelva». [Consulta: 1r maig 2023].
  89. ↑ «El rècord mundial es queda en 62 triomfs seguits en Lliga». fcbarcelona.cat, 11-05-2023. [Consulta: 22 juliol 2023].
  90. ↑ «Crónica y vídeo del Barcelona - Wolfsburgo 3-2: remontada de un Barça campeón» (en castellà). UEFA, 03-06-2023. [Consulta: 22 juliol 2023].
  91. ↑ 91,0 91,1 91,2 Rodergas, Clara. «El Barça amansa la bèstia i fa història». L'esportiu de Catalunya, 27-05-2024. [Consulta: 27 maig 2024].
  92. ↑ «Bronze not continuing at FC Barcelona». FC Barcelona. [Consulta: 27 juny 2024].
  93. ↑ «Lucy Bronze joins Chelsea!». Chelsea F.C., 17-07-2024. [Consulta: 17 juliol 2024].
  94. ↑ «Chelsea sign England defender Bronze». BBC Sport, 17-07-2024. [Consulta: 17 juliol 2024].
  95. ↑ «2009 Women's Soccer Schedule». [Consulta: 17 setembre 2022].
  96. ↑ «Sunderland WFC DNU – Player Season Totals 2007–08». The Football Association. [Consulta: 29 agost 2019].
  97. ↑ «Sunderland WFC DNU – Player Season Totals 2008–09». The Football Association. [Consulta: 29 agost 2019].
  98. ↑ «Sunderland WFC DNU – Player Season Totals 2009–10». The Football Association. [Consulta: 29 agost 2019].
  99. ↑ «Sunderland WFC DNU – Player Season Totals 2010–11». The Football Association. [Consulta: 29 agost 2019].
  100. ↑ «Lucy Bronze – 2017–18» (en francès). [Consulta: 29 agost 2019].
  101. ↑ «Lucy Bronze – 2018–19» (en francès). [Consulta: 29 agost 2019].
  102. ↑ «Lucy Bronze – 2019–20» (en francès). [Consulta: 29 agost 2019].
  103. ↑ «Carolina Blanks Stanford To Claim Its 21st Women's Soccer Title», 06-12-2009. [Consulta: 7 setembre 2019].
  104. ↑ UEFA.com. «Lyon win, Hegerberg makes history: 2018 #UWCL at a glance» (en anglès), 24-05-2018. [Consulta: 12 juliol 2019].
  105. ↑ UEFA.com. «Lyon extend European record» (en anglès). [Consulta: 12 juliol 2019].
  106. ↑ «Women's Champions League final: Wolfsburg 1–3 Lyon». BBC Sport, 30-08-2020. [Consulta: 30 agost 2020].
  107. ↑ «D1 FÉMININE 2017–2018 – Résultats et classement – FFF» (en francès). [Consulta: 12 juliol 2019].
  108. ↑ «D1 FÉMININE 2018–2019 – Résultats et classement – FFF» (en francès). [Consulta: 12 juliol 2019].
  109. ↑ «D1 Arkema : Lyon's 14th title by the numbers». Olympique Lyonnais, 16-05-2020. [Consulta: 30 agost 2020].
  110. ↑ «Match – Détails – FFF» (en francès). [Consulta: 12 juliol 2019].
  111. ↑ «Coupe de France – LYON conserve son bien après les tirs au but» (en francès), 09-08-2020. [Consulta: 30 agost 2020].
  112. ↑ Wrack, Suzanne «Rolfö caps Barcelona comeback against Wolfsburg to win thrilling WCL final». The Guardian, 03-06-2023 [Consulta: 7 juny 2023].
  113. ↑ «Composed England enjoy final waltz». Arxivat de l'original el 7 juliol 2012.
  114. ↑ «Clinical France punish England errors», 05-06-2010. [Consulta: 7 setembre 2019].
  115. ↑ «Match for third place – Match report». FIFA, 04-07-2015. Arxivat de l'original el 6 juliol 2015. [Consulta: 7 juliol 2019].
  116. ↑ Sanders, Emma. «England beat Germany to win first major women's trophy». BBC, 31-07-2022. [Consulta: 31 juliol 2022].
  117. ↑ Sanders, Emma «England beat Brazil on penalties to win Finalissima» (en anglès). BBC Sport, 06-04-2023 [Consulta: 6 abril 2023].
  118. ↑ «England record statement win over Japan to clinch prestigious SheBelieves Cup». The Football Association, 05-03-2019. [Consulta: 7 juliol 2019].
  119. ↑ «England 3 – 1 Germany», 23-02-2022. [Consulta: 23 febrer 2022].
  120. ↑ «Arnold Clark Cup: England hit six v Belgium to retain trophy», 22-02-2023. [Consulta: 23 febrer 2023].
  121. ↑ «Brooks & Bronze Named To Soccer America's Freshman All-America Teams». University of North Carolina, 19-12-2009. Arxivat de l'original el 25 febrer 2010. [Consulta: 3 juny 2010].
  122. ↑ Frith, Wilf. «PFA's WSL Team of the Year», 28-04-2014. Arxivat de l'original el 4 març 2016.
  123. ↑ «WSL Team of the Year: Lucy Bronze is sole Liverpool player». BBC Sport, 26-04-2015 [Consulta: 25 abril 2018].
  124. ↑ «PFA awards: Leicester and Spurs dominate Premier League team». BBC Sport, 21-04-2016 [Consulta: 20 maig 2018].
  125. ↑ «PFA teams of the year: Chelsea and Tottenham dominate Premier League XI». BBC Sport, 20-04-2017 [Consulta: 25 abril 2018].
  126. ↑ Sports, PA. «England's Lucy Bronze named player of the year at FA Women's Football Awards». Arxivat de l'original el 9 maig 2016. [Consulta: 25 abril 2016].
  127. ↑ Sports, PA. «Lucy Bronze wins PFA Players' Player of the Year». [Consulta: 24 abril 2018].
  128. ↑ «Canada 2015 Technical Report published, All-Star Squad announced», 17-08-2015. Arxivat de l'original el 19 agost 2015. [Consulta: 7 setembre 2019].
  129. ↑ «Players who Dared to Shine» (en anglès). FIFA.com. [Consulta: 26 juliol 2023].
  130. ↑ Sports, PA. «Bronze caps memorable 2015 with Player of the Year award». The Football Association. [Consulta: 3 octubre 2016].
  131. ↑ Association, The FA. «THE VOTES HAVE BEEN COUNTED AND WINNERS NAMED FOR THE 2019 BT ENGLAND POTY AWARDS». TheFA.com. [Consulta: 14 gener 2020].
  132. ↑ «BBC One – BBC Sports Personality of the Year – Lucy Bronze». [Consulta: 2 setembre 2022].
  133. ↑ award, Jordan «Jordan Nobbs: Arsenal midfielder wins England player of the year award». BBC Sport [Consulta: 19 novembre 2016].
  134. ↑ «MCWFC SEASON AWARDS A FITTING FINALE». Arxivat de l'original el 8 gener 2017. [Consulta: 7 gener 2017].
  135. ↑ «Harder, Marozsán and Martens on women's shortlist». UEFA, 15-08-2017.
  136. ↑ «Women's Player of the Year shortlist: Harder, Hegerberg, Henry». UEFA, 20-08-2018.
  137. ↑ «Lucy Bronze named UEFA Women's Player of the Year», 29-08-2019.
  138. ↑ «UEFA Women's Player of the Year nominees: Bronze, Harder, Renard». UEFA, 23-09-2020. [Consulta: 1r octubre 2020].
  139. ↑ «Pernille Harder named 2019/20 UEFA Women's Player of the Year». UEFA, 01-10-2020. [Consulta: 1r octubre 2020].
  140. ↑ «D1F – Trophées FFF : le palmarès 2017–2018». [Consulta: 4 juny 2021].
  141. ↑ «Revealed: Women's World XI», 08-03-2018. Arxivat de l'original el 21 juny 2019. [Consulta: 7 setembre 2019].
  142. ↑ «Rankings: how all 55 female players finished», 23-09-2019. Arxivat de l'original el 23 de setembre 2019. [Consulta: 23 setembre 2019].
  143. ↑ «The FIFA FIFPRO Women's World 11 of 2019–2020 – FIFPRO World Players' Union» (en anglès), 17-12-2020. [Consulta: 17 desembre 2020].
  144. ↑ «2020–2021 Women's FIFA FIFPRO World 11 Revealded» (en anglès), 17-01-2022. [Consulta: 19 gener 2022].
  145. ↑ «Renard, Bronze and Morgan secure FIFPRO Women's 11 places». Fédération Internationale de Football Association, 27-02-2023. [Consulta: 28 febrer 2023].
  146. ↑ «THE IFFHS WOMEN WORLD TEAM 2017». IFFHS, 12-12-2017. Arxivat de l'original el 16 desembre 2017. [Consulta: 12 desembre 2017].
  147. ↑ «IFFHS AWARDS – THE WOMEN WORLD TEAM 2018». IFFHS, 01-12-2018. Arxivat de l'original el 15 maig 2019. [Consulta: 5 desembre 2018].
  148. ↑ «IFFHS AWARDS 2019 – THE IFFHS WOMEN WORLD TEAM OF THE YEAR 2019». IFFHS, 30-11-2019. Arxivat de l'original el 2 desembre 2019. [Consulta: 30 novembre 2019].
  149. ↑ «IFFHS WORLD AWARDS 2020 – THE WINNERS». IFFHS, 04-12-2020. [Consulta: 4 desembre 2020].
  150. ↑ «IFFHS WOMEN'S WORLD TEAM 2022». IFFHS, 12-01-2023. [Consulta: 12 gener 2023].
  151. ↑ «BBC Women's Footballer of the Year 2018: Lucy Bronze wins award». BBC Sport, 22-05-2018 [Consulta: 4 juny 2018].
  152. ↑ «Lucy Bronze named BBC Women's Footballer of the Year 2020». BBC Sport, 24-03-2020 [Consulta: 24 març 2020].
  153. ↑ «Megan Rapinoe couronnée Ballon d'Or féminin France Football en 2019» (en francès). France Football, 02-12-2019 [Consulta: 2 desembre 2019].
  154. ↑ «Alexia Putellas: Barcelona star wins women's Ballon d'Or 2022 ahead of Beth Mead and Sam Kerr» (en anglès). [Consulta: 18 octubre 2022].
  155. ↑ «Women's World Cup: USA's Megan Rapinoe wins Golden Boot». BBC Sport, 07-07-2019 [Consulta: 7 juliol 2019].
  156. ↑ «Lucy Bronze – Best Women's Player of the Year». Globe Soccer Awards. [Consulta: 30 desembre 2019].
  157. ↑ «IFFHS WORLD'S WOMAN TEAM OF THE DECADE 2011–2020». IFFHS, 25-01-2021.
  158. ↑ «IFFHS WOMAN TEAM – UEFA – OF THE DECADE 2011–2020». IFFHS, 31-01-2021.
  159. ↑ Edwards, John. «Lucy Bronze lands FA WSL Player of the Month». [Consulta: 2 setembre 2022].
  160. ↑ «IFFHS WOMEN'S ALL TIME DREAM TEAMS | TODAY – ENGLAND (UEFA) – 3». [Consulta: 25 setembre 2022].
  161. ↑ «Lionesses and Sarina Wiegman given Freedom of the City of London after Euros win», 01-08-2022. [Consulta: 1r agost 2022].
  162. ↑ 162,0 162,1 «New Year Honours 2023: Brian May and Lionesses on list». BBC News, 30-12-2022 [Consulta: 30 desembre 2022].
  163. ↑ The London Gazette: no. 63918. p. N17. 31 desembre 2022.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Lucy Bronze
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Lucy_Bronze&oldid=34054806»