Ludwig Burmester
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 5 maig 1840 Othmarschen (Alemanya) (en)  |
| Mort | 20 abril 1927 (86 anys) Múnic (Alemanya) |
| Formació | Universitat de Göttingen |
| Activitat | |
| Camp de treball | Geometria |
| Lloc de treball | Berlín Łódź Dresden Múnic |
| Ocupació | matemàtic, professor d'universitat |
| Ocupador | Universitat Tècnica de Múnic Universitat Tècnica de Dresden |
| Membre de | |
| Alumnes | Ambros Nuber (en) |
| Obra | |
| Estudiant doctoral | Eduard Dafinger (en) , Michael Früh (en) , Heinrich Rieder (en) , Karl Hübsch (en) i Eduard Heller (en) |
| Família | |
| Fills | Herbert Burmester |
Ludwig Ernst Hans Burmester (5 de maig de 1840 – 20 d'abril de 1927) va ser un geòmetre alemany, especialitzat en cinemàtica.
Burmester ha donat nom al mecanisme de Burmester de 1888, que és una connexió de quatre barres la corba d'acoblament de les quals és una línia aproximadament recta,[1] a les plantilles Burmester, un joc de plantilles que s'utilitzaven tradicionalment per retolar corbes còniques, també conegudes com a "corbes franceses", i a la teoria de Burmester, un desenvolupament matemàtic que descriu el comportament cinemàtic dels mecanismes.
Biografia
[modifica]Els seus pares van ser l'horticultor Gottfried Burmester i Wilhelmine Weigel.[2] A l'edat de 14 anys va començar el seu aprenentatge en un taller de mecànica de precisió d'Hamburg, freqüentant l'Escola Politècnica d'Otto Jennssen. Interessat en el telègraf, es va traslladar a Berlín a treballar a Siemens & Halske, on va construir una màquina d'aquest tipus.
Posteriorment va estudiar a Dresden, Göttingen i Heidelberg. En la seva tesi doctoral presentada a la Universitat Georg-August de Göttingen, titulada "Über die Elemente einer Theorie der Isophoten" (Sobre els elements d'una teoria de les isòfotes), estudiava les línies formades sobre una superfície definides per una adreça de llum. Després d'un període com a professor a Łódź, va obtenir el lloc de professor de geometria sintètica a Dresden, a la Reial Politècnica de Saxònia.[3] Allí va coincidir amb el físic Christian Mohr que en aquella època estava desenvolupant les seves recerques en enginyeria mecànica sobre el cercle de Mohr.[4]
El seu creixent interès per la cinemàtica es va plasmar amb la seva participació en l'obra "Lehrbuch der Kinematik, Erster Band, Die ebene Bewegung" (Llibre de Text de Cinemàtica, Primer Volum, Moviment Pla) de 1888, desenvolupant una aproximació a la teoria d'acoblament mecànic introduïda per Franz Reuleaux, per la qual un mecanisme planar s'entén com una col·lecció de plans euclidians en moviment relatiu amb un grau de llibertat. Burmester va considerar la teoria de la cinemàtica planar sobre pràcticament tots els mecanismes reals coneguts al seu temps. Per a això, va desenvolupar la denominada teoria de Burmester, que aplica la geometria projectiva al lloc dels punts del pla que es mouen en línies rectes i en cercles, on qualsevol moviment pot ser definit en relació a quatre punts de Burmester.[5]
El 1884 fou elegit membre de l'Acadèmia Leopoldina. El 1887 va començar a treballar com a professor de geometria descriptiva i cinemàtica a la Universitat Tècnica de Múnic.[6][7]
El 1905 es va convertir en membre honorari de l'Acadèmia de Ciències de Baviera i 1906 se li va atorgar el doctorat honorari per la Universitat d'Hannover.
Referències
[modifica]- ↑ «Ch. Burmester» (en anglès).
- ↑ Datin
- ↑ «Technische Universität Dresden über Ludwig Burmeister». Arxivat de l'original el 2016-08-18. [Consulta: 27 octubre 2016].
- ↑ 100 Jahre Zeunerbau
- ↑ Ceccarelli and Koetsier
- ↑ «Informationen zur Geschichte der EL TEU München». Arxivat de l'original el 2016-03-30. [Consulta: 27 octubre 2016].
- ↑ Informationen zur Lehrzeit in München
Bibliografia
[modifica]- Burmester, Ludwig Ernst Hans (Frank Löbell) Biografia en alemany