Luis Bello Trompeta
 |
Aquest article té bibliografia, però no se sap quina referència verifica cada part. Podeu millorar aquest article assignant cadascuna d'aquestes obres a frases o paràgrafs concrets. |
| |||||||||||||||
| Nom original | (es) Luis Bello  | ||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Biografia | |||||||||||||||
| Naixement | 6 desembre 1872 Alba de Tormes (província de Salamanca) | ||||||||||||||
| Mort | 6 novembre 1935 (62 anys) Madrid | ||||||||||||||
 Diputat al Congrés dels Diputats | |||||||||||||||
| 7 de novembre de 1916 – 10 de gener de 1918 | |||||||||||||||
| Ramón Sanjurjo Neyra y Pardiñas → | |||||||||||||||
| Circumscripció | Arzúa | ||||||||||||||
.svg&lang=ca){kind=small} Diputat a les Corts Republicanes | |||||||||||||||
| 27 de juliol de 1931 – 7 d'octubre de 1933 | |||||||||||||||
| Circumscripció | Madrid | ||||||||||||||
| 7 de desembre de 1933 – 6 de novembre de 1935 | |||||||||||||||
| Circumscripció | Lleida | ||||||||||||||
| Dades personals | |||||||||||||||
| Activitat | |||||||||||||||
| Lloc de treball | Madrid | ||||||||||||||
| Ocupació | Periodista | ||||||||||||||
| Partit | Acció Republicana | ||||||||||||||
| Moviment | Generació del 98 | ||||||||||||||
| Nom de ploma | Farandul El Tramoyista Juan Bereber | ||||||||||||||
| Participà en | |||||||||||||||
| 7 novembre 1918 | Un llamamiento. Unión Democrática Española para la Liga de la Sociedad de Naciones Libres |
||||||||||||||
Llista
| |||||||||||||||
Luis Bello Trompeta (Alba de Tormes, 6 de desembre de 1872 - Madrid, 6 de novembre de 1935) va ser un escriptor, periodista i pedagog espanyol.
Biografia
[modifica]Exercí com a advocat en el bufet de José Canalejas, va començar la seva vocació periodística en 1897 a El Heraldo de Madrid redactant extractes de les sessions del Congrés. Va passar després a El Imparcial i després va ser redactor d'España. Signà la protesta per la concessió del premi Nobel de literatura a José Echegaray. Va fundar després La Crítica i va marxar a París com a corresponsal. Allí va escriure el seu primer llibre, El tributo a París.
A la seva tornada reprèn les col·laboracions a El Imparcial, que els seus Lunes de El Imparcial s'encarrega de dirigir, i escriu en El Mundo i El Radical. Funda la revista Europa i dirigeix El Liberal de Bilbao, passant finalment a les files d'El Sol, on va realitzar l'obra per la qual fou principalment conegut: una campanya en pro de l'escola nacional. Durant alguns anys va viatjar arreu d'Espanya visitant tot tipus d'escoles i conversant amb mestres, alumnes, autoritats i homes de poble; els seus articles, resultat d'aquestes visites, van despertar l'admiració i l'interès de les gents per millorar l'ensenyament. Va recopilar després tots aquests articles en tres volums.
El 23 de març de 1928, Luis Araquistáin va demanar des de les pàgines d'El Sol un homenatge nacional per a l'autor i es va reunir en una col·lecta amb més de 100.000 pessetes que es van invertir a comprar-li una casa a l'escriptor. Membre d'Acció Republicana, en proclamar-se la Segona República va ser elegit diputat per a les Corts Constituents per la circumscripció de Madrid per la Conjunció Republicano-Socialista i va formar part de la comissió que va redactar el text constitucional. Presidi també la Comissió de l'Estatut per a Catalunya. Durant el bienni esquerrà va dirigir el diari republicà Luz i va seguir col·laborant a El Sol.
A les eleccions generals espanyoles de 1933 fou elegit diputat per la província de Lleida Després dels fets del sis d'octubre de 1934, va ser empresonat al costat de Manuel Azaña a Barcelona; ja en llibertat va fundar el setmanari Política convertit més endavant en diari, òrgan oficiós d'Izquierda Republicana. Va morir poc després a Madrid. Va traduir algunes obres de Gustave Flaubert al castellà.
Obres
[modifica]- El tributo a París
- Ensayos e imaginaciones sobre Madrid (1919)
- Una mina en la Puerta del Sol
- El corazón de Jesús.
- Viaje por las escuelas de España, (1926-1929), amb pròleg d'Azorín titulat "Un misionero".
- Viaje a italia y otros viajes
- En el país de la calderilla
Bibliografia
[modifica]- Ballesteros García. Rosa María. Luis Bello y su viaje por las escuelas de Toledo. Docencia e Investigación: revista de la Escuela Universitaria de Magisterio de Toledo, ISSN 1133-9926, Año 31, Nº. 16, 2006, pags. 21-44[1]
- Escolano Benito, Agustín. Pueblo y educación en el discurso regeneracionista de Luis Bello. Educación popular / comité organizador, Enrique Belenguer Calpe...[et al.] ; VIII Coloquio Nacional Historia de la Educación / coord. por Enrique José Belenguer Calpe, Vol. 3, 1998, ISBN 84-7756-464-7, pags. 133-146
- Escolano Benito, Agustín. La visita de Luis Bello a las escuelas de Soria. I Semana de estudios históricos de la Diócesis de Osma-Soria : 15-17 de septiembre de 1997 / coord. por Teófilo Portillo Capilla, Vol. 2, 2000, ISBN 84-95099-20-9, pags. 197-21
- Escolano Benito, Agustín. Luis Bello: profeta de la Escuela de la República. Republicanos en la memoria : Azaña y los suyos / coord. por Angeles Egido León, 2006, ISBN 84-95427-90-7, pags. 179-196
- Madrid, Francisco. Conferencia Grandeza y miseria de Luis Bello, 23 de julio de 1938, Centro Catalán de Rosario, Argentina. Publicada por el Ateneo Luis Bello, Rosario, Argentina.
- Martínez-Cachero Rojo, María. Semblanza de Luis Bello (1872-1935), un noventayochista "menor". Boletín de la Biblioteca de Menéndez Pelayo, ISSN 0006-1646, Año 83, 2007, pags. 243-267
- Rojo Ovies, Josefina. Noticia de Luis Bello (1872-1935) y de su libro "Viaje por las escuelas de España". Archivum: Revista de la Facultad de Filología, ISSN 0570-7218, Tomo 29-30, 1979‑1980, pags. 115-144
Referències
[modifica]Enllaços externs
[modifica]
- Fundació Luis Bello Arxivat 2008-09-24 a Wayback Machine.
.svg){kind=small}
