Vés al contingut

Luis Martos y Potestad

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaLuis Martos y Potestad
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1r octubre 1825 Modifica el valor a Wikidata
Cartagena (Regió de Múrcia) Modifica el valor a Wikidata
Mort4 juliol 1892 Modifica el valor a Wikidata (66 anys)
Madrid Modifica el valor a Wikidata
  Diputat al Congrés dels Diputats
30 de desembre de 1864 – 6 de desembre de 1868
CircumscripcióTudela i Pamplona
9 de març de 1876 – 29 de desembre de 1890
CircumscripcióTudela
  Alcalde de Madrid
13 de desembre de 1875 – 15 de gener de 1877
  Governador civil de la província de Madrid
13 de febrer de 1877 – 11 de febrer de 1881
  Senador vitalici
27 de febrer de 1891 – 4 de juliol de 1892
Activitat
Lloc de treball Madrid Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciómilitar, polític Modifica el valor a Wikidata
PartitPartit Moderat
Partit Liberal Conservador Modifica el valor a Wikidata
Carrera militar
Rang militartinent coronel Modifica el valor a Wikidata
ConflicteSegona Guerra Carlina Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolCounty of Heredia-Spínola (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
CònjugeMaría de las Angustias de Arizcun y Heredia[1][2] Modifica el valor a Wikidata
FillsNarcisa Martos y Arizcún Modifica el valor a Wikidata
Premis
Llista
Alcalde de Madrid
13 desembre 1875 – 15 gener 1877
← Francisco de Borja Queipo de Llano – Francisco Caballero y Rozas →
Governador civil
Senador al Senat espanyol
Diputat al Congrés dels Diputats
Governador civil de la província de Madrid
Modifica el valor a Wikidata

Luis Martos y Potestad, comte d'Heredia-Spínola (Cartagena, 1 d'octubre de 1825-Madrid, 4 de juliol de 1892), va ser un militar i polític conservador espanyol, alcalde i governador civil de Madrid, diputat a Corts i senador vitalici.

Biografia

[modifica]

Va néixer en Cartagena, província de Múrcia, l'1 d'octubre de 1825, fill de José de Martos y del Castillo, natural de Llorca, i de María del Carmen de Potestad y Aché, que ho era de Cartagena.[3][2][nota 1] Es va doctorar en Dret[4] i va seguir la carrera militar en l'arma d'Infanteria; va combatre a Catalunya durant la Segona Guerra Carlina i es va retirar en 1852 amb el grau de tinent coronel.[4][5]

Durant el regnat d'Isabel II d'Espanya va ser elegit diputat Tudela (1864)[6] i Pamplona (1865[7] y 1867).[8][nota 2]

Va pertànyer al Partit Moderat i després al Conservador.[5] En 1868 va acompanyar a la reina Isabel II en el seu desterrament a Baiona, on es va quedar dos anys.[4] Després de la Restauració de la monarquia a Sagunt, el comte va acompanyar fins a la cort al rei Alfons XII,[4] qui li va atorgar les grans creus de les Ordes de Carles III, Sant Ferran i Sant Hermenegild. Va ser alcalde de Madrid entre el 13 de desembre de 1875 i el 15 de gener de 1877,[10][nota 3] governador civil d'aquesta província [nota 4] i conseller d'Estat.

Va ser elegit diputat per Tudela (1876,[12] 1879,[13] 1881,[14] 1884,[15] i 1886).[16]

Va tenir la clau de gentilhombre de cambra dels reis Isabel II, Alfons XII i Alfons XIII, amb exercici i servitud.[4] Per designació de la regent Maria Cristina, va ser senador vitalici del Regne des de 1891[17] fins a la seva defunció, ocorregut a Madrid el 4 de juliol de 1892.[nota 5]

Va ser comte consort d'Heredia-Spínola i gran d'Espanya pel seu matrimoni, contret en la madrilenya parròquia de San José el 19 de juliol de 1852, amb María de las Angustias de Arizcun y Heredia, III comtessa d'aquest títol i concessionària de la grandesa agregada a aquest, nascuda a Granada el 8 de novembre de 1826 i morta el 9 d'agost de 1896. Filla i successora de Miguel de Arizcun y Tilly, V marquès d'Iturbieta i III comte de Tilly, i de Narcisa de Heredia y Cerviño, II comtessa d'Heredia-Spínola. Van tenir descendència en què segueixen aquestes dignitats.[2]

Notes

[modifica]
  1. ↑ Descendent dels marquesos genovesos de Podestà-Fornari.[1]
  2. ↑ En 1867 resultà elegit també per Madrid, però va optar por Pamplona.[9]
  3. ↑ Durant el seu govern municipal, va obtenir d'Alfons XII la definitiva cessió d'ús al públic dels jardins del Buen Retiro, que havien estat municipalitzats durant la I República i restituïts al Reial Patrimoni després. Va erigir noves cases de socors, va ampliar les xarxes de tramvies, clavegueram, aigua i gas (multiplicant el nombre de fanals i fonts), va establir un segon cementiri i va escindir la Biblioteca i l'Arxiu de la vila.[4][11]
  4. ↑ En exercici d'aquest càrrec, el 14 de febrer de 1880 va promulgar un Reglamento Particular de la Plaza de Toros de Madrid que va romandre en vigor fins a l'aprovació en 1917 del primer Reglament General per a tot Espanya.[1]
  5. ↑ El periòdic El Dia informa que va morir en la nit del 3 al 4 de juliol a les dotze de la nit.[3] El registre de diputats del Congrés dona com a dia de defunció el 4 de juliol[18] y el del Senado el día 3.[17]

Referències

[modifica]
  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 Santiago, Juan. «El ejemplo del conde de Heredia». El País, 15-05-1990.
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 Zabala Menéndez, Margarita. Historia genealógica de los títulos rehabilitados durante el reinado de Don Alfonso XIII,. t. VIII. Logroño: San Martín, 2010, p. 518-529. ISBN 978-84-937364-4-6 [Consulta: 13 agost 2015]. 
  3. ↑ 3,0 3,1 «El conde de Heredia-Spínola». El Día, 04-07-1892. ISSN: 1133-245X.
  4. ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 4,5 Noviembre Martínez, Mercedes. «Luis Martos y Potestad Castillo y Aché», al Diccionario biográfico español. Madrid: Reial Acadèmia de la Història, 2009-2013, t. XXXIII, p. 648.
  5. ↑ 5,0 5,1 Martínez de Velasco, Eusebio «Excmo Sr. D. Luis Martos y Potestad». La Ilustración Española y Americana, Año XXI, n.º. 8. de 28 de febrero de 1877, pàg. 139. ISSN: 1889-8394.
  6. ↑ «Conde de Heredia Spínola. 24. Elecciones 22.11.1864». Buscador histórico de diputados (1810-1977). Congreso de los Diputados.
  7. ↑ «Conde de Heredia Spínola. 25. Elecciones 1.12.1865». Buscador histórico de diputados (1810-1977). Congreso de los Diputados.
  8. ↑ «Conde de Heredia Spínola. 26. Elecciones 10.3.1867». Buscador histórico de diputados (1810-1977). Congreso de los Diputados.
  9. ↑ «Conde de Heredia Spínola. 26. Elecciones 10.3.1867». Buscador histórico de diputados (1810-1977). Congreso de los Diputados.
  10. ↑ Cambronero, 1900, p. 399.
  11. ↑ «Alcaldes de Madrid. 1842-1900». Ayuntamiento de Madrid.
  12. ↑ «Conde de Heredia Spínola. 32. Elecciones 20.1.1876». Buscador histórico de diputados (1810-1977). Congreso de los Diputados.
  13. ↑ «Conde de Heredia Spínola. 33. Elecciones 20.4.1879». Buscador histórico de diputados (1810-1977). Congreso de los Diputados.
  14. ↑ «Conde de Heredia Spínola. 34. Elecciones 21.8.1881». Buscador histórico de diputados (1810-1977). Congreso de los Diputados.
  15. ↑ «Conde de Heredia Spínola. 35. Elecciones 27.4.1884». Buscador histórico de diputados (1810-1977). Congreso de los Diputados.
  16. ↑ «Conde de Heredia Spínola. 36. Elecciones 4.4.1886». Buscador histórico de diputados (1810-1977). Congreso de los Diputados.
  17. ↑ 17,0 17,1 «Martos y Potestad, Luis. Conde de Heredia Spínola». Senat d'Espanya.
  18. ↑ «Martos y Potestad, Luis». Congreso de los Diputados.

Bibliografia

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Luis Martos y Potestad
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Luis_Martos_y_Potestad&oldid=33238346»