Luis Silvela y de Le Vielleuze
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 3 setembre 1839  Madrid | ||
| Mort | 2 maig 1903 (63 anys) Madrid | ||
| Sepultura | cementiri de San Isidro | ||
 Diputat al Congrés dels Diputats | |||
| 23 de juny de 1877 – 30 de desembre de 1878 | |||
| Circumscripció | Santo Domingo de la Calzada | ||
| 29 d'abril de 1879 – 25 de juny de 1881 | |||
| 24 de maig de 1884 – 8 de març de 1886 | |||
| Circumscripció | Ledesma | ||
 Senador per la Universitat de Madrid | |||
| 25 d'abril de 1886 – 14 de desembre de 1889 | |||
| Senador vitalici | |||
| 14 de desembre de 1889 – 2 de maig de 1903 | |||
| Activitat | |||
| Ocupació | jurista, professor d'universitat, polític, periodista d'opinió, acadèmic | ||
| Ocupador | Universitat de Madrid Universitat Central | ||
| Partit | Partit Conservador | ||
| Membre de | |||
| Família | |||
| Família | Casa de Silvela (es)  | ||
| Pare | Francisco Agustín Silvela y Blanco | ||
| Germans | Manuel Silvela Francisco Silvela y de Le Villeuze | ||
Luis Silvela y de Le Vielleuze (1839[1] – Madrid, 2 de maig de 1903)[2] va ser un jurista, periodista, acadèmic i publicista[2] espanyol, diputat a Corts i senador durant la Restauració.
Biografia
[modifica]Nascut en 1839,[1] era fill de Francisco Agustín Silvela y Blanco i Luisa de Le Vielleuze, i germà dels polítics Francisco Silvela[3] i Manuel Silvela y de Le Vielleuze.[1] Es va casar amb Isabel Corral, amb la que va tenir sis fills: Eugenio, Agustín, Antonia, Luisa, María Eugenia i Pilar.[3]
Va ser conseller d'Instrucció Pública[3] i catedràtic de la facultat de Dret de la Universitat Central de Madrid, en concret de Dret Penal i Mercantil,[4] així com acadèmic de número de la Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques[2] i de la Reial Acadèmia de Jurisprudència i Legislació.[4] Va obtenir un escó de diputat a Corts[1] a les eleccions de 1876, pel districte de Santo Domingo de la Calzada (avio La Rioja),[5] i 1879 i 1884, en ambdues pel districte salamanquí de Ledesma.[6][7] També fou senador vitalici.[4]
Va ser col·laborador de la revista La España Moderna i d'altres publicacions periódiques.[2] Autor del projecte de Codi Penal en 1884, que presentaria a les Corts el seu germà Francisco,[8] va escriure obres com La familia foral y la familia castellana (1863), junt a Segismundo Moret;[9] El Derecho penal estudiado en principios y en la legislación vigente en España (1879-1884)[4][10][11][12] —de notable importància en les càtedres espanyoles, segons la premsa de l'època—[13] o El Código penal y sentido común, a més d'un estudi de Jeremy Bentham.[4] Va morir a Madrid el 2 de maig de 1903,[2] i fou enterrat a la Sacramental de San Isidro.[14]
Referències
[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 Jiménez-Landi, 1996, p. 418.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 Ossorio y Bernard, 1903, p. 433.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 «Don Luis Silvela». Heraldo de Tarragona [Tarragona], 30, 05-05-1903, pàg. 1.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 «Don Luis Silvela». Revista de las Prisiones, XI, 19, 16-05-1903, pàg. 213-214 ubicación=Madrid. ISSN: 1885-3676.
- ↑ «Silvela y de Le Vielleuze, Luis. Elecciones: 32. Elecciones 20.1.1876». Buscador histórico de diputados 1810-1977. Congrés dels Diputats.
- ↑ «Silvela y de Le Vielleuze, Luis. Elecciones: 33. Elecciones 20.4.1879». Buscador histórico de diputados 1810-1977. Congrés dels Diputats.
- ↑ «Silvela y de Le Vielleuze, Luis. Elecciones: 35. Elecciones 27.4.1884». Buscador histórico de diputados 1810-1977. Congrés dels Diputats.
- ↑ Alvarado Planas, 1992, p. 85-128.
- ↑ Moret y Prendegast i Silvela, 1863.
- ↑ «Un libro importante. Derecho penal. Por don Luis Silvela». La Época [Madrid], 19.018, 23-05-1903, pàg. 1-2. ISSN: 2254-559X.
- ↑ Silvela, 1903.
- ↑ Atard, 1874, p. 189-192.
- ↑ «Una obra de D. Luis Silvela». El Imparcial [Madrid], 24-05-1903, pàg. 3. ISSN: 2171-0244.
- ↑ «Don Luis Silvela». La Correspondencia de España [Madrid], 04-05-1903. ISSN: 1137-1188.
Bibliografia
[modifica]- Obres de Silvela
- Silvela, Luis. El derecho penal estudiado en principios y en la legislación vigente en España. 1. Madrid: Establecimiento tipográfico de Ricardo Fé, 1903.
- ; Silvela, Luis La familia foral y la familia castellana: memoria premiada por la Academia Matritense de Jurisprudencia y Legislación. Madrid: Imprenta y Librería de la Señora Viuda e Hijos de José Cuesta, 1863.
- Fonts secundàries i terciàries
- Alvarado Planas, Javier «El proyecto de Código Penal de 1884, de Silvela, y el Código Penal del protectorado español en Marruecos». Boletín de la Facultad de Derecho de la UNED. UNED, 1, 1992, pàg. 85-128. ISSN: 1133-1259.
- Atard, Rafael «Silvela, Luis "El derecho penal estudiado en principios y en la legislación vigente en España". - Madrid: Lib. Murillo, 1874. (Recensión).». Revista General de Legislación y Jurisprudencia, 22, 45, 1874, pàg. 189-192. Arxivat de l'original el 2016-03-04. ISSN: 0210-8518 [Consulta: 13 gener 2016]. Arxivat 2016-03-04 a Wayback Machine.
- Jiménez-Landi, Antonio. La Institución Libre de Enseñanza y su ambiente: Los orígenes de la Institución. Edicions Universitat de Barcelona, 1996. ISBN 8489365962, 9788489365964.
- Ossorio y Bernard, Manuel. «Silvela y de Le Vieilleuze (Luis)». A: Ensayo de un catálogo de periodistas españoles del siglo XIX. Madrid: Imprenta y litografía de J. Palacios, 1903, p. 433.
| Premis i fites | ||
|---|---|---|
| Precedit per: Manuel Alonso Martínez |
 Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques Medalla 33 1891-1903 |
Succeït per: Amós Salvador Rodrigáñez |