Vés al contingut

Manuel Alonso Martínez

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaManuel Alonso Martínez
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1r gener 1827 Modifica el valor a Wikidata
Burgos (Espanya) Modifica el valor a Wikidata
Mort13 gener 1891 Modifica el valor a Wikidata (64 anys)
Madrid Modifica el valor a Wikidata
Ministre
Diputat al Congrés dels Diputats
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióCatolicisme Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat Central Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Madrid Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópolític, jurista Modifica el valor a Wikidata
PartitPartit Progressista Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Família
FillsVicente Alonso-Martínez y Martín, Casilda Alonso-Martínez y Martín Modifica el valor a Wikidata
Premis
Monument a Alonso Martínez a Madrid (J.L. Parés, 1994)

Manuel Alonso Martínez (Burgos, 1 de gener de 1827 - Madrid, 13 de gener de 1891) va ser un jurista i polític espanyol.

Biografia

[modifica]

Va cursar els estudis de Dret i Filosofia i Lletres a Madrid. Va exercir com advocat a la seva ciutat natal fins que durant el Bienni Progressista és elegit Diputat per la província de Burgos. De 1855 a 1856 és nomenat ministre de Foment sota el govern d'Espartero, destacant la seva tasca en el finançament del Canal d'Isabel II. Amb la creació de la Unió Liberal de Leopoldo O'Donnell s'uneix amb ell el 1857 sent Governador Civil de Madrid. De 1865 a 1866 és Ministre d'Hisenda durant la decadència dels governs liberals i abans del Sexenni Democràtic.

Apartat de la vida política, a 1869 és elegit President de la Reial Acadèmia de Jurisprudència i Legislació i va dedicar el seu temps a la tasca com a jurista i escriptor. El 1875 és nomenat President de la Comissió que haurà de redactar el projecte de Constitució de 1876 després de la Restauració borbònica en la persona d'Alfons XII, al mateix temps que prossegueix els seus treballs jurídics participant activament en la codificació del Dret Civil. El Codi Civil espanyol és considerat com un dels seus èxits més importants.

El 1881 és nomenat ministre de Gràcia i Justícia sota la Presidència de Práxedes Mateo Sagasta. El 1890 és, finalment, elegit President del Congrés dels Diputats. A la seva mort, la seva vídua, Demetria Martín y Baraya, va ser distingida amb el títol de marquès d'Alonso Martínez, sent l'actual titular d'aquest Manuel Alonso-Martínez Grisone, IV marqués d'Alonso Martínez.

Alonso Martínez va gaudir de la confiança d'Isabel II, d'Alfons XII i de la Reina Regent Maria Cristina d'Habsburg. El seu bufet va ser durant dècades un dels més prestigiosos d'Espanya i va ser el principal impulsor de la carrera política del seu gendre el Comte de Romanones.

Ideologia

[modifica]

Encara que pertanyia al moviment liberal, Alonso Martínez va destacar per conviccions més pròpies de l'Antic Règim. Convençut que portar a l'extrem les llibertats individuals dels homes podia portar a situacions caòtiques, creia en la societat organitzada jeràrquicament. Mantenia el discurs aristotèlic i s'enfrontava, no només a qualsevol teoria socialista, sinó també al pensament krausista.

Notes

[modifica]

Fonts i enllaços externs

[modifica]


Càrrecs públics
Precedit per:
Francisco de Luxán y Miguel-Romero
Manuel Moreno López
Ministre de Foment

1855-1856
1863-1864
Succeït per:
Francisco de Luxán y Miguel-Romero
Claudio Moyano
Precedit per:
Alejandro de Castro Casal
Ministre d'Hisenda

1865-1866
Succeït per:
Antonio Cánovas del Castillo
Claudio Moyano
Precedit per:
Cristino Martos Balbi
Saturnino Álvarez Bugallal
Francisco Silvela y de Le Villeuze
Ministre de Gràcia i Justícia

1874
1881-1883
1885-1888
Succeït per:
Eduardo Alonso Colmenares
Vicente Romero Girón
José Canalejas y Méndez
Precedit per:
Cristino Martos Balbi
President del Congrés dels Diputats

1889-1890
Succeït per:
Alejandro Pidal y Mon
Premis i fites
Precedit per:
Joaquín Aguirre de la Peña
Acadèmic de la
Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques
Medalla 33

1870-1891
Succeït per:
Luis Silvela y de Le Vielleuze
Precedit per:
Antonio de Ríos Rosas
President de la
Reial Acadèmia de Jurisprudència i Legislació

1869
Succeït per:
Segismundo Moret y Prendergast