Vés al contingut

Múscul de l'estrep

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula anatomiaDe l'estrep
Estapedial
Vista lateral de la paret medial i una part de les parets posterior i anterior de la cavitat timpànica dreta.
Detalls
LlatíMusculus stapellos
Part deorella mitjana i muscle of auditory ossicle (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
OrigenA la paret del conducte de la piràmide de l'orella mitjana[1]
InsercióEn la superfície posterior del coll de l'estrep[1]
IrrigacióBranca estapedial de l'artèria auricular posterior i artèria auricular posterior.
InnervacióBranca del nervi facial
AccionsDisten la membrana timpànica i disminueix la pressió intralaberíntica.[1]
Identificadors
MeSHD013198 Modifica el valor a Wikidata
TAA15.3.02.062 Modifica el valor a Wikidata
FMAModifica el valor a Wikidata 49027 Modifica el valor a Wikidata : multiaxial – Modifica el valor a Wikidata jeràrquic
Recursos externs
Grayp.1046
EB Onlinescience/stapedius Modifica el valor a Wikidata
Termes anatòmics dels músculs

El múscul de l'estrep o múscul estapedial (musculus stapellos), és el múscul esquelètic més petit en el cos humà. Fa poc més d'un mil·límetre de longitud, i la seva funció fonamental és estabilitzar l'os més petit del cos, l'estrep.

El múscul de l'estrep emergeix d'un forat en forma de punts en l'àpex de l'eminència piramidal, una prominència buida, en forma de con, que es troba en la paret posterior de la caixa timpànica. S'insereix en el coll de l'estrep.[2] :863 Està innervat pel nervi de l'estrep, una branca del nervi facial.[2]:863

El múscul de l'estrep esmorteeix les vibracions de l'estrep estirant el coll d'aquest os.[2]:863 D'aquesta manera, s'evita l'excés de moviment de l'os estrep, i ajuda a controlar l'amplitud de les ones sonores que arriben a l'orella interna provinents de l'entorn. El múscul de l'estrep esmorteeix la capacitat de la vibració de l'estrep i protegeix l'orella interna d'un elevat nivell de soroll, sobretot el volum de la pròpia veu.

Aquest múscul, en els mamífers, ha evolucionat a partir d'un múscul anomenat depressor de la mandíbula, present en altres tetràpodes. La seva funció era obrir les mandíbules, funció que en els mamífers ha quedat assumida pel múscul digàstric. El depressor de la mandíbula va sorgir de l'elevador de l'opercle dels peixos ossis, i és equivalent a l'epihioideà dels taurons. Igual que l'estrep, tots aquests músculs deriven de l'arc hioideu i estan innervats per nervi cranial VII.[3]

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 1,2 «múscul». Diccionari enciclopèdic de medicina. Enciclopèdia Catalana, S.A. 1997-2010. Arxivat de l'original el 2012-10-02. [Consulta: 26 gener 2014].
  2. 2,0 2,1 2,2 Drake, Richard L.; Vogl, Wayne; Tibbitts, Adam W.M. Mitchell; illustrations by Richard; Richardson, Paul. Gray's anatomy for students. Philadelphia: Elsevier/Churchill Livingstone, 2005. ISBN 978-0-8089-2306-0. 
  3. Kardong, Kenneth V. Vertebrates: comparative anatomy, function, evolution. McGraw-Hill, 1995, p. 55, 57. ISBN 0-697-21991-7. 
Aquest article incorpora text de l'edició de l'Anatomia de Gray en domini públic.