Múscul palatofaringi

Palatofaringi
Faringostafilí
	Els músculs del paladar, vista posterior. El múscul palatofaringi apareix a la part superior i central, sota les coanes.
	Dissecció on es pot veure el múscul palatofaringi
Detalls
Llatí	Musculus palatopharyngeus
Origen	En el vel del paladar.
Inserció	En la paret posterior del cartílag tiroide, paret de la faringe.
Irrigació	Artèria facial.
Innervació	Branca faríngia del nervi vague.
Accions	Eleva la faringe i ajuda a tancar la nasofaringe; és un múscul auxiliar en la deglució.
Identificadors
TA	A05.2.01.105
FMA	46666 : multiaxial – jeràrquic
Recursos externs
Gray	p.1140
	Termes anatòmics dels músculs

El múscul palatofaringi (musculus palatopharyngeus) o múscul faringostafilí,^{[nota 1]} és un petit múscul situat a la part superior de la boca, en el sostre de la boca.

Està format per un fascicle carnós allargat, més estret al centre que en qualsevol dels extrems, i que forma amb la mucosa de la membrana que cobreix la seva superfície, l'arc palatofaringi. Està separat del múscul palatoglòs per una estructura angular on hi ha l'amígdala palatina.

Insercions

S'origina en el vel del paladar, on queda dividit en dos fascicles partit pel múscul elevador del vel del paladar i el de l'úvula:

El fascicle posterior es troba en contacte amb la membrana mucosa, i s'uneix amb la del múscul oposat a la línia mitjana.
El fascicle anterior, més gruixut, està situat en el paladar tou entre els músculs elevador del vel del paladar i tensor del vel del paladar i s'uneix a la línia mitjana de la part corresponent del múscul oposat.

Continua lateralment i cap avall per darrere l'amígdala palatina; llavors, el palatofaringi s'uneix al múscul estilofaringi i s'insereix en la vora posterior del cartílag tiroide. Algunes de les seves fibres arriben fins al costat de la faringe i altres passen a través de la línia mitjana posterior on contacten amb el múscul del costat oposat.

Acció

El vel del palatí s'eleva lleugerament per l'acció del Múscul peristafilí intern i es tensa per la contracció del peristafilí extern. Els músculs palatofaringis, quan es contrauen, tiren de la faringe cap amunt deixant espai al bol alimentari. D'aquesta manera, impedeixen el pas del bol alimentari cap a la nasofaringe. Al mateix temps, els músculs palatofaringis formen un pla inclinat, dirigit de manera obliqua cap avall i cap enrere, de manera que el bol descendeix a la part inferior de la faringe.

Notes

↑ Tant el Diccionari enciclopèdic de medicina com el TermCat consideren que el múscul faringostafilí és una sinonímia complementària. Vegeu TERMCAT, Centre de Terminologia. Diccionari d'anatomia. Barcelona: Fundació Barcelona, 1993. 435 p. (Diccionaris terminològics) ISBN 84-88169-06-X

Referències

↑ ^1,0 ^1,1 ^1,2 «múscul». Diccionari enciclopèdic de medicina. Enciclopèdia Catalana, S.A. 1997-2010. Arxivat de l'original el 2012-10-02. [Consulta: 27 gener 2014].

Aquest article incorpora text de l'edició de l'Anatomia de Gray en domini públic.

Enllaços externs

LUC palp
RocheLexicon: 05287.011-1 Arxivat 2013-04-22 a Wayback Machine..

[2] Tant el Diccionari enciclopèdic de medicina com el TermCat consideren que el múscul faringostafilí és una sinonímia complementària. Vegeu TERMCAT, Centre de Terminologia. Diccionari d'anatomia. Barcelona: Fundació Barcelona, 1993. 435 p. (Diccionaris terminològics) ISBN 84-88169-06-X

[D.E._Medicina-1] 1,0 ^1,1 ^1,2 «múscul». Diccionari enciclopèdic de medicina. Enciclopèdia Catalana, S.A. 1997-2010. Arxivat de l'original el 2012-10-02. [Consulta: 27 gener 2014].

[1]

[nota 1]