Vés al contingut

Macuxís

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula grup humàMacuxís
lang=
Modifica el valor a Wikidata
Tipuspobles indígenes Modifica el valor a Wikidata
Població total33.603 (2014) Modifica el valor a Wikidata
LlenguaLlengües carib Modifica el valor a Wikidata
Geografia
EstatBrasil, Guyana i Veneçuela Modifica el valor a Wikidata
Regions amb poblacions significatives
 Brasil33.603 (2014)[1]
 Guyana9.500 (2011)[1]
 Veneçuela89 (2011)[1]

Els macuxís o macushis són un poble indígena que viuen a les zones frontereres del sud de Guyana, del nord del Brasil a l'estat de Roraima i a una part oriental de Veneçuela.[2][1]

Macuxís el 1948

Identificació

[modifica]

Els macuxí també es coneixen com els Macusi, Macussi, Makushi, Makusi, Makuxi, Teueia, i Teweya.[2] Els macushi, així com els Arecuna, Kamarakoto, i Taurepan són considerats subgrups dels pemons.[3]

Llengua

[modifica]

Els macuxí parlen el macushi, una llengua del grup Macushi-Kapon, que forma part de la família de llengües carib. Alguns al Brasil també parlen portuguès, mentre que alguns a Veneçuela parlen castellà, i alguns a Guyana parlen anglès. El macushi s’escriu amb alfabet llatí, i el Nou Testament es va traduir a la llengua el 1996.[2]

Els macuxí són reluctants a ensenyar la seva llengua als forasters, de manera que la llengua es va veure amenaçada fins a la dècada de 1950, ja que es considerava "argot" en comparació amb el portuguès oficial.[4]

Habitatge i estil de vida

[modifica]

Viuen en pobles units per pistes i camins, amb cases construïdes al voltant d’un pati central. Quan es casa, la parella macuxí viu al poble de la família de la dona i el sogre té una gran importància en el parentiu macuxí.

Poblat macuxí

Els macuxís practiquen mètodes de caça i agricultura, com ara el cultiu i l'intoxicació per peixos.[5]

De manera similar a altres grups indígenes de la zona, la vida tradicional macuxí depèn molt de la mandioca amarga, i les tasques de cultiu es divideixen per gènere. Els homes netegen tradicionalment la terra i les dones tendeixen i recol·lecten. A la tradició macuxí, la mandioca es va crear amb finalitats de cultiu i és supervisada per una mare de mandioca ("kisera yan"). Les dones són les principals transformadores i els productes principals són el pa de mandioca, la farina, el parakari, el wo (beguda), la tapioca de midó i el casereep. L'estat de la vila es correlaciona amb l'èxit del conreu de la mandioca.[6]

Història i cultura

[modifica]

La història oral macuxí els descriu com a descendents dels fills del sol, el benevolent Insikiran (Inshkirung) i el seu malèvol germà Makunaima (o Negi)[4] que va crear el foc, així com malalties, i també creuen que van descobrir Washacá, l'arbre de la vida. Els macuxí creuen en el principi de vida - stkaton - i creuen que provenen del sol.[7] Similar a altres grupos amerindis (com patamona o akawaio) és la importància del piaiman, un home de medicina o líder espiritual[4] i la creença en keinaimi (kanaima), un tipus d'esperit maligne que es personifica com un "foraster" que provoca la mort i la desgràcia.[8] Kanaima s'ha associat amb canvis de forma (generalment animals com ara jaguars, ratapinyades o armadillos) i els atacs solen dirigir-se a individus quan estan sols, que serien assaltats i moren pocs dies després. Un altre ús del terme aplica el context espiritual a les tàctiques sigiloses, semblants als assassins, com a forma de protecció, però també pot tornar a danyar els beneficiaris.[9]

Les primeres mencions registrades sobre els macuxí es van produir el 1740 en el context de les incursions d'esclavistes luso-brasileres dirigides per l’irlandès Lourenço Belforte. Des de la dècada de 1700 fins a finals de la dècada de 1800, els macushí van ser empesos cap al nord per les incursions brasileres, i cap al sud pels intermediaris caribs i akawaio per holandesos i anglesos, limitant l'extensió de les seves terres a la Rupununi Savannah. Tot i que hi ha informes de macuxís que venen els seus propis a l'esclavitud, també s'ha observat que això es va fer sota coacció. Al 1800 els macuxís "es van especialitzar en la producció d'hamaques, artesanies diverses i una forma potent de curare" que es comercialitzaven entre altres grups amerindis de la regió sovint per a ratlladors de mandioca i sarbatanes.[9]

Abans de la colonització europea, els macushi eren semi-nòmades, però des de llavors s’han format assentaments permanents al voltant de missions catòliques o anglicanes o d’escoles governamentals. A la dècada de 1900, molts macuxís treballaven com a sagnadors de balata o a la ramaderia.[5] Les polítiques indígenes brasileres han tingut un efecte més visible de la cultura macuxí en comparació amb la veïna Guyana, que la major part havia estat deixats sols.[8]

Brasil

[modifica]

Durant el segle xviii al Brasil, persones no natives van ocupar el territori de Macushi, establint pobles i granges de missió i forçant la mudança dels macuxís.[10]

El govern brasiler ha creat escoles i hospitals per als macuxís i des del 2005 fan campanyes perquè els drets de la terra siguin reconeguts a tot el Brasil. Els macushi són el grup indígena més gran de Roraima i formen un segment de la població de Boa Vista. Raposa Serra do Sol és una àrea indígena reconeguda dels macushi.[4]

Guyana

[modifica]

A Guyana, els macuxís es van establir a la sabana Rupununi del Nord.[11] Cuthbert Cary-Elwes, un jesuïta missioner establert entre els macushí de la regió de Rupununi (Guyana) el 1909, va aprendre l'idioma i va romandre amb ells durant més de 23 anys.[12] El Centre Internacional Iwokrama per a la Conservació i el Desenvolupament de la Selva Tropical està gestionat pels macuxís i els pobles d'Annai, Kwatamang, Surama, Rewa, Crash Water, Karasabai i Yupukari són considerats assentaments macuxís.[5] Al sud de Rupununi, St. Ignatius i Moco-Moco també són assentaments macuxís.[13]

L'aixecament de Rupununi dirigit per destacades famílies ramaderes europees i ameríndies, va cobrir gran part del territori tradicional Macushi[5] i també van morir molts macuxí.

Persones notables

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 «Macuxi». [Consulta: 28 febrer 2021].
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 "Macushi." Ethnologue. Retrieved 30 July 2012.
  3. ↑ Rivière, Peter. The Guiana Travels of Robert Schomburgk, 1835-1844: Explorations on behalf of the Royal Geographical Society, 1835-1839 (en anglès). Ashgate Publishing, Ltd., 2006, p. 21. ISBN 978-0-904180-86-2. 
  4. ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 Melo, Luciana Marinho de «The sociocultural formation of Boa Vista – Roraima and the Macushi and Wapishana people in the city: historical process and sense of belonging» (en portuguès). Textos e Debates, 0, 28, 15-04-2016, pàg. 60. DOI: 10.18227/2217-1448ted.v0i28.3387. ISSN: 2317-1448.
  5. ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 Jafferally, Deirdre. «The Implications of Changing Makushi Identity and Traditional Practices for Forest Conservation in Guyana» p. 38, 01-01-2017. [Consulta: 28 febrer 2021].
  6. ↑ Elias, Marianne; Rival, Laura; McKey, Doyle. «PERCEPTION AND MANAGEMENT OF CASSAVA (MANIHOT ESCULENTA CRANTZ) DIVERSITY AMONG MAKUSHI AMERINDIANS OF GUYANA (SOUTH AMERICA)». Journal of Ethnobiology, Winter 2000.
  7. ↑ «I figli del Sole» (en italià), 1998. [Consulta: 28 febrer 2021].
  8. ↑ 8,0 8,1 Myers, Iris «The Makushi of Guiana - Brazilian Frontier in 1944 A Study of Culture Contact». Anthopologica, 80, 1993, pàg. 3-99.
  9. ↑ 9,0 9,1 Whitaker, James Andrew. «Guns and Sorcery: Raiding, Trading, and Kanaima among the Makushi» (en anglès). Tipití: Journal of the Society for the Anthropology of Lowland South America, 15-12-2017. [Consulta: 2 març 2021].
  10. ↑ "Macuxi: Introduction." Arxivat 2012-05-15 a Wayback Machine. Instituto Socioambiental: Povos Indígenas no Brasil. Retrieved 30 July 2012
  11. ↑ «Amerindian nations». [Consulta: 18 agost 2020].[Enllaç no actiu]
  12. ↑ "The Interior." The Jesuits in Guyana. Retrieved 30 July 2012.
  13. ↑ Edwards, W.; Gibson, K. «An Ethnohistory of Amerindians in Guyana». Ethnohistory, 26, 2, 1979, pàg. 170. DOI: 10.2307/481091. ISSN: 0014-1801.
  14. ↑ «Bernaldina José Pedro, Repository of Indigenous Culture, Dies at 75». [Consulta: 28 febrer 2021].
  15. ↑ «Sydney Allicock: the man from Iwokrama». [Consulta: 28 febrer 2021].
  • Cuthbert, Cary-Elwes. Bridges, John, ed. Rupununi Mission: the story of Cuthbert Cary-Elwes. London: Jesuit Missionsstka, 1985.

Enllaços externs

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Macuxís
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Macuxís&oldid=33112031»