Tapaiúnes
Tipus | pobles indígenes |
---|---|
Població total | 132 (2014) |
Llengua | Tapayúna i llengües jê |
Geografia | |
Estat | Brasil |
Els tapayúnes, també coneguts com Beiço de Pau, Suyá Novos o Suyá Ocidentals i autodenominats Kajkwakratxi són un grup indígena que habita al Brasil, a l'estat de Mato Grosso, més precisament al Parc indígena del Xingu. El 2014, el grup estava format per 132 individus (Ropkrãse Suiá i Teptanti Suiá).[1]
Parlen una llengua pertanyent a la família lingüística Gê. Originalment vivien a la regió del riu Arinos, prop del municipi de Diamantino, al Mato Grosso. Hi havia al seu territori tradicional una important diversitat de recursos naturals - arbres de cautxú, minerals i fustes - que va motivar la usurpació de les seves terres per part de seringueiros, miners i maderers, entre altres invasors no indígenes.
A la dècada de 1980, després de la mort d'un important líder i un xaman, una part del grup va anar a viure amb els Mebengôkrê (Kayapó), a la terra indígena Capoto-Jarina, que va provocar el debilitament de la seva llengua i cultura.
El 2010 els 160 tapaiúnes es van distribuir a pobles del territori indígena Wawi i al territori indígena Capoto-Jarina.[1]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 Instituto Socioambiental. Enciclopédia dos Povos Indígenas no Brasil. "Tapayuna".