Bará
| Tipus | pobles indígenes  |
|---|---|
| Població total |  Colòmbia 1.004 (2018)[1] Brasil 30 (2014)[2] |
| Llengua | Llengües tucanes |
| Geografia | |
| Originari de | Vaupés (Colòmbia) |
| Estat | Colòmbia i Brasil |
| Coordenades | 0° 20′ 00″ N, 70° 15′ 00″ O / 0.3333331°N,70.25°O |
Els bará, waímajã o waípinõmakã són na ètnia indígena originària del nord-oest de l'Amazònia, que habita en les capçaleres del riu Tiquié, a dalt del llogaret Trinidad i en l'alt Igarapé Inambú (afluent del riu Papurí que va al Vaupés) i l'alt Colorado i Lobo (afluents del Pira-Paraná que va a l'Apaporis).[3]
Són una fratria exogàmica identificada com a "gent peix" (Waí mahã)[4] i conformada per vuit clans patrilinials. Formen part d'un sistema cultural regional de fratrias exogàmiques diferenciades lingüísticament. Parlen el waimajã, una llengua tucano oriental, així com les llengües d'ètnies o fratries exogàmiques, que formen part d'aquest sistema regional del Vaupés, basat en l'intercanvi matrimonial entre elles. Les esposes i mares de cadascun, així com els esposos, i fills de les germanes dels membres d'una fratria o unitat lingüística no pertanyen a aquesta. En la pràctica cada persona parla diverses llengües, a més de la llengua pròpia de la seva unitat o fratria.[5][6]
Organització social
[modifica]Viuen en cases comunals o "maloques" de 20 m d'ample per 40 m de llarg, amb una porta principal al nord, per als homes i una altra al sud per a les dones, amb una àrea central usada en els balls.[7][8]
Forma de vida
[modifica]La seva economia combina l'agricultura itinerant, la caça i la pesca. El cultiu principal de la chagra és la iuca, al costat de la qual planten diverses espècies. Complementen l'alimentació amb la recol·lecció de fruits silvestres i insectes. Les dones s'encarreguen la terrisseria i els homes la cistelleria.[7] Són hàbils fabricants de cistells per a carregar i canoes. Actualment són els principals especialistes en la confecció dels abillaments de plomes usats en les grans cerimònies.[9]
Un important ritual és el dabucuri, durant el qual els visitants arriben amb carn i peix i els amfitrions els ofereixen chicha de iuca, una important manifestació de reciprocitat en la qual toca l'instrument sagrat, el yurupari, igual que en el ritual d'iniciació dels homes.[7]
Referències
[modifica]- ↑ DANE «Población Indígena de Colombia». Censo 2018. Departamento Nacional de Estadística, 16 de septiembre de 2019, 2019 [Consulta: Consultado el 28 juliol 2020].
- ↑ Instituto Socioambiental. «Quadro Geral dos Povos». Povos Indígenas no Brasil. [Consulta: 2 octubre 2021].
- ↑ «Etnias do Rio Uaupés». Povos Indígenas no Brasil. [Consulta: 2 octubre 2021].
- ↑ Jackson, Jane E. The Fish People: Linguistic Exogamy and Tukanoan Identity in Northwest Amazonia. Cambridge University Press, 1983. ISBN 0-521.27822-8.
- ↑ Jackson, Jane E. Marriage and Linguitic indentity among the Bara indians of the Vaupes, Colombia. University of Standford, 1972.
- ↑ Jackson, Elizabeth «"Bará Zero-generation Terminology and Marriage». Ethnology, XVI, 1, pàg. 83-104.
- ↑ 7,0 7,1 7,2 Telban, Blaz. «Bara». A: {{{títol}}}. Aya Yala, 1988, p. 120-124 [Consulta: ocrubre 2 2021].
- ↑ Stolte, Joel; Nacy de Stolte. «Barasano del Norte». A: Aspectos de la Cultura Material de Grupos Étnicos de Colombia. II. 1984, 2ª. Editorial Townsend, 1979, p. 1-55 [Consulta: 2 octubre 2021].
- ↑ Cabalzar, Alosio ((2006) Povos Indígenas do Rio Negro, uma introdução à diversidade socioambiental del noroeste da Amazonia brasileira, São Gabriel da Cachoeira. São Paulo: FIORN-ISA, pag. 43. ISBN 85-85994-39-8.
