Vés al contingut

Malaltia de Graves-Basedow

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula malaltiaMalaltia de Graves-Basedow
Oftalmopatia tiroidal mostrant una exoftàlmia (protrusió del globus ocular) i retracció de les parpelles
modifica
Tipushipertiroïdisme i malaltia Modifica el valor a Wikidata
EpònimRobert James Graves i Carl von Basedow Modifica el valor a Wikidata
Especialitatendocrinologia Modifica el valor a Wikidata
Patogènesi
Associació genèticaSLAMF6 (en) Tradueix, ABO, FCRL3 i TSHR (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Classificació
CIM-9242.00 Modifica el valor a Wikidata
Recursos externs
Enciclopèdia Catalana0008092 Modifica el valor a Wikidata
OMIM275000 Modifica el valor a Wikidata
MedlinePlus000358 Modifica el valor a Wikidata
eMedicine120619 i 920283 Modifica el valor a Wikidata
UMLS CUIC0154138 Modifica el valor a Wikidata
DOIDDOID:10719 Modifica el valor a Wikidata

La malaltia de Graves-Basedow (o, senzillament malaltia de Graves) és una tiroïditis autoimmunitària que afecta, per tant, la glàndula tiroide.[1] Freqüentment provoca i és la causa més freqüent d'hipertiroïdisme.[2] També sol donar lloc a un augment de la tiroide.[1] Signes i símptomes de l'hipertiroïdisme poden incloure irritabilitat, debilitat muscular, problemes per dormir, un ritme cardíac ràpid, poca tolerància a la calor, diarrea i pèrdua de pes involuntària.[1] Altres símptomes poden incloure un engrossiment de la pell anterior de les cames, conegut com mixedema pretibial, i protuberància ocular, una afecció causada per l'oftalmopatia de Graves.[1] Aproximadament entre el 25 i el 80% de les persones amb aquesta malaltia desenvolupen problemes oculars.[1][3]

La causa exacta no és clara; no obstant això, es creu que implica una combinació de factors genètics i ambientals.[4] És més probable que una persona es vegi afectada si té un membre de la família amb la malaltia.[1] Si un bessó està afectat, hi ha un 30% de probabilitats que l'altre bessó també tingui la malaltia.[5] L'aparició de la malaltia pot desencadenar-se per estrès físic o emocional, infecció o parir.[3] Les persones amb altres malalties autoimmunitàries com la diabetis tipus 1 i l'artritis reumatoide són més susceptibles de ser afectades.[1] Fumar augmenta el risc de patir malalties i pot empitjorar el problemes oculars.[1] El trastorn és el resultat d'un anticòs, anomenat immunoglobulina estimulant de la tiroide (TSI), que té un efecte similar a l'hormona estimulant de la tiroide (TSH).[1] Aquests anticossos TSI fan que la glàndula tiroide produeixi un excés d'hormones tiroidals.[1] El diagnòstic es pot sospitar segons els símptomes i confirmar-se amb anàlisis de sang i captació de radioiode.[1][3]] Normalment, les anàlisis de sang mostren un augment de T₃ i T₄, baixa TSH, augment de la captació de radioiode en totes les àrees de la tiroide i anticossos TSI.[3]

Les tres opcions de tractament són la radioteràpia, els medicaments i la cirurgia de la tiroide.[1] La teràpia amb radioiode consisteix a prendre iode-131 per via oral, que després es concentra a la tiroide i el destrueix en setmanes o mesos.[1] L'hipotiroïdisme resultant es tracta amb hormones tiroidals sintètiques.[1] Els medicaments com els bloquejadors beta poden controlar alguns dels símptomes i els medicaments antitiroidals com el metimazole poden ajudar temporalment les persones mentre tenen efectes altres tractaments.[1] Una altra opció és la cirurgia per extirpar la tiroide.[1] Els problemes oculars poden requerir tractaments addicionals.[1]

La malaltia de Graves es desenvoluparà en aproximadament el 0,5% dels homes i el 3% de les dones.[2] Es produeix aproximadament 7,5 vegades més sovint en dones que en homes.[1] Sovint, comença entre els 40 i els 60 anys, però pot començar a qualsevol edat.[5] És la causa més freqüent d'hipertiroïdisme als Estats Units (aproximadament del 50 al 80% dels casos).[1][3] La malaltia rep el nom del cirurgià irlandès Robert Graves, que la va descriure el 1835.[5] També existeixen diverses descripcions prèvies.[5]

Referències

[modifica]
  1. 1,00 1,01 1,02 1,03 1,04 1,05 1,06 1,07 1,08 1,09 1,10 1,11 1,12 1,13 1,14 1,15 1,16 1,17 1,18 «Graves Disease», 10-08-2012. Arxivat de l'original el 2 abril 2015.
  2. 2,0 2,1 «Management of Graves Disease: A Review». JAMA, 314, 23, 12-2015, pàg. 2544–54. DOI: 10.1001/jama.2015.16535. PMID: 26670972.
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 «Clinical practice. Grave disease». The New England Journal of Medicine, 358, 24, 6-2008, pàg. 2594–605. DOI: 10.1056/NEJMcp0801880. PMID: 18550875.
  4. «Diagnosis and classification of Graves disease». Autoimmunity Reviews, 13, 4–5, 2014, pàg. 398–402. DOI: 10.1016/j.autrev.2014.01.013. PMID: 24424182.
  5. 5,0 5,1 5,2 5,3 Nikiforov, Yuri E.; Biddinger, Paul W.; Nikiforova, Lester D.R.; Biddinger, Paul W. Diagnostic pathology and molecular genetics of the thyroid. 2a edició. Philadelphia: Wolters Kluwer Health/Lippincott Williams & Wilkins, 2012, p. 69. ISBN 9781451114553.