Manel Balcells i Díaz

Honorable Senyor
Manel Balcells i Díaz
	(2006)
Nom original	(ca) Manuel Balcells i Díaz
Biografia
Naixement	9 gener 1958 (66 anys); Ripoll
Conseller de Salut
	10 octubre 2022 – 12 agost 2024 ; ← Josep Maria Argimon i Pallàs – Olga Pané i Mena → ; Membre del gabinet: Govern de Catalunya 2021-2024 ; Nomenat per: Pere Aragonès i Garcia
Director Centre per a la Integració de la Medicina i les Tecnologies Innovadores a Catalunya
	setembre 2017 –
Conseller d'Universitats, Recerca i Societat de la Informació
	20 abril 2006 – 11 maig 2006 ; ← Carles Solà i Ferrando – Supressió del càrrec →
Regidor de l'Ajuntament de Granollers
	1995 – 2001
Primer tinent d'alcalde Ajuntament de Granollers
Dades personals
Formació	Universitat Autònoma de Barcelona
Activitat
Lloc de treball	Barcelona
Ocupació	polític, metge
Partit	Esquerra Republicana de Catalunya
Participà en
13 juliol 2016	Per un referèndum oficial i vinculant sobre la independència el 2017
Família
Fills	Laia Balcells i Ventura
Premis
	(2019) Medalla Josep Trueta ;

Manel Balcells i Díaz (Ripoll, 9 de gener de 1958) és un metge i polític. És considerat un dels impulsors de la medicina de l'esport a Catalunya.^[1]

Trajectòria professional

És llicenciat en Medicina i Cirurgia per la Universitat Autònoma de Barcelona, especialista en Cirurgia Ortopèdica i Traumatologia i en Medicina de l'Educació Física i l'Esport. Es va especialitzar a la Universitat de Montpeller en Biologia i Medicina de l'Esport. Va estudiar Gestió Sanitària a l'Escola d'Alta Direcció i Administració. Ha estat membre de diferents societats científiques i acadèmiques i director mèdic de l'Hospital General de Granollers fins a l'any 2003.

Ha estat director de l'Àrea del Coneixement del Consorci Sanitari de Terrassa entre 2011 i 2013 i, des de llavors, director estratègic del projecte Torrebonica del mateix consorci i comissionat de Salut de Leitat, centre tecnològic.Des de l'octubre del 2013 és membre del Consell Assessor per a la Sostenibilitat i el Progrés del Sistema Sanitari (CASOST).^[2] Des de la creació del Centre per a la Integració de la Medicina i les Tecnologies Innovadores (CIMTI) el 2017 n'és el director.^[3]

Trajectòria política

Militant d'Esquerra Republicana de Catalunya,^[4] va ser regidor de l'Ajuntament de Granollers entre 1995 i 2001,^[1] on va ser primer tinent d'alcalde responsable de Salut i Benestar Social.^[5]

Ha estat director d'Estratègia i Coordinació del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya des del gener del 2004 i Secretari d'Estratègia i Coordinació des del febrer del 2006.

El 20 d'abril del 2006, assumeix breument el càrrec de conseller del Departament d'Universitats, Recerca i Societat de la Informació^[6] de la Generalitat de Catalunya en la primera remodelació del govern Maragall, càrrec del qual va ser destituït el 13 de maig del 2006 quan els consellers d'ERC varen ser expulsats del govern i que aquest departament va desaparèixer. Entre 2006 i 2011 va ser president de la Comissió Executiva del Patronat de Biocat.^[7]

Amb la crisi del govern de Catalunya de l'octubre del 2022, esdevingué conseller de Salut^[8] fins al 12 d'agost de 2024.

Personal

És casat amb la també doctora Maite Ventura, amb qui té tres fills: Jordi, Laia i Arnau.

Referències

↑ ^1,0 ^1,1 «Manel Balcells Díaz». A: Enciclopèdia de l'esport català. Barcelona: Grup Enciclopèdia, 13 juliol 2018 [Consulta: 27 setembre 2019].
↑ «Entrevista a Manel Balcells, president del Consell Assessor Departament de Salut de la Generalitat i director del CIMTI: "El CIMTI neix com una eina per posar en valor l'ecosistema sanitari català"» (vídeo). TV3. CCMA, 19-10-2018. [Consulta: 27 setembre 2019].
↑ Balcells, Manel «Boston ja és a Catalunya». El Punt Avui, 16-10-2018, pàg. 13.
↑ Balcells, Manel «ERC: cal encertar la diagnosi». El Punt, 22-06-2011, pàg. 12.
↑ «Per a una ciutat de les persones». A: Eduard López (coord.). Experiències Municipals 1999-2003 (pdf). Fundació Josep Irla, 2005, p. 59-61.
↑ «El futuro de los seis ex consejeros de ERC» (en castellà). El País, 17-05-2006. ISSN: 1134-6582.
↑ «Manel Balcells deixa la presidència de la Comissió Executiva de Biocat». Biocat, 28-02-2011. Arxivat de l'original el 2019-09-27. [Consulta: 27 setembre 2019].
↑ «Entrada i sortida de consellers: així queda el nou Govern d'ERC | Principal.cat». Arxivat de l'original el 2022-10-09. [Consulta: 9 octubre 2022].

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Manel Balcells i Díaz

[Ref-1] 1,0 ^1,1 «Manel Balcells Díaz». A: Enciclopèdia de l'esport català. Barcelona: Grup Enciclopèdia, 13 juliol 2018 [Consulta: 27 setembre 2019].

[2] «Entrevista a Manel Balcells, president del Consell Assessor Departament de Salut de la Generalitat i director del CIMTI: "El CIMTI neix com una eina per posar en valor l'ecosistema sanitari català"» (vídeo). TV3. CCMA, 19-10-2018. [Consulta: 27 setembre 2019].

[3] Balcells, Manel «Boston ja és a Catalunya». El Punt Avui, 16-10-2018, pàg. 13.

[4] Balcells, Manel «ERC: cal encertar la diagnosi». El Punt, 22-06-2011, pàg. 12.

[5] «Per a una ciutat de les persones». A: Eduard López (coord.). Experiències Municipals 1999-2003 (pdf). Fundació Josep Irla, 2005, p. 59-61.

[6] «El futuro de los seis ex consejeros de ERC» (en castellà). El País, 17-05-2006. ISSN: 1134-6582.

[7] «Manel Balcells deixa la presidència de la Comissió Executiva de Biocat». Biocat, 28-02-2011. Arxivat de l'original el 2019-09-27. [Consulta: 27 setembre 2019].

[8] «Entrada i sortida de consellers: així queda el nou Govern d'ERC | Principal.cat». Arxivat de l'original el 2022-10-09. [Consulta: 9 octubre 2022].

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]

[8]

Govern de Pasqual Maragall - VII legislatura (17 de desembre de 2003 - 28 de novembre de 2006)
President	Pasqual Maragall i Mira
Conseller en Cap	Josep-Lluís Carod-Rovira / Josep Bargalló i Valls
Consellers	Joan Saura i Laporta (Relacions Institucionals i Participació) • Montserrat Tura i Camafreita (Interior) • Joan Carretero i Grau / Xavier Vendrell i Segura / Xavier Sabaté i Ibarz (Governació i Administracions Públiques) • Josep Maria Vallès i Casadevall (Justícia) • Antoni Castells i Oliveres (Economia i Finances) • Pere Esteve i Abad / Josep Huguet i Biosca (Comerç, Turisme i Consum) • Joaquim Nadal i Farreras (Política Territorial i Obres Públiques) / (Presidència) • Marina Geli i Fàbrega (Salut) • Anna Simó i Castelló / Carme Figueras i Siñol (Benestar i Família) • Josep Bargalló i Valls / Marta Cid i Pañella / Joan Manuel del Pozo i Àlvarez (Educació) • Carles Solà i Ferrando / Manel Balcells i Díaz (Universitats, Recerca i Societat de la Informació) • Caterina Mieras i Barceló / Ferran Mascarell i Canalda (Cultura) • Josep Maria Rañé i Blasco / Jordi Valls i Riera (Treball i Indústria) • Antoni Siurana i Zaragoza / Jordi William Carnes i Ayats (Agricultura, Ramaderia i Pesca) • Salvador Milà i Solsona / Francesc Baltasar i Albesa (Medi Ambient i Habitatge)
Portaveu	Joaquim Nadal i Farreras
Conseller del PSC • Conseller d'ERC • Conseller d'ICV. • Conseller Independent

Govern de Pere Aragonès - XIIIa legislatura (2021 – 2024 )
President	Pere Aragonès i Garcia
Vicepresident	Jordi Puigneró i Ferrer (Polítiques Digitals, Infraestructures i Agenda Urbana)
Consellers	Gemma Geis i Carreras (Recerca i Universitats) · Laura Vilagrà i Pons (Presidència) · Josep Maria Argimon i Pallàs (ind.) (Salut) · Josep González i Cambray (Ensenyament) · Roger Torrent i Ramió (Empresa i Treball) · Jaume Giró i Ribas (ind.) (Economia i Hisenda) · Victòria Alsina i Burgués (ind.) (Acció Exterior) · Joan Ignasi Elena i Garcia (ind.) (Interior) · Tània Verge i Mestre (ind.) (Feminisme i Igualtat) · Natàlia Garriga i Ibáñez (Cultura) · Lourdes Ciuró i Buldó (Justícia) · Violant Cervera i Gòdia (Drets Socials) · Teresa Jordà i Roura (Acció Climàtica, Agricultura i Alimentació)

Consellers d'Universitats, Recerca i Societat de la Informació de la Generalitat de Catalunya
2000-2003: Andreu Mas-Colell · 2003-2006: Carles Solà · 2006: Manel Balcells
El maig de 2006 aquest departament fou suprimit. Les competències d'universitats es varen integrar al Departament d'Educació que passa a denominar-se Departament d'Educació i Universitats, i les de tecnologia i societat de la informació a Presidència