Mantienneïta

Mantienneïta
Fórmula química	KMg₂Al₂Ti(PO₄)₄(OH)₃·15H₂O
Epònim	Joseph Mantienne (en)
Localitat tipus	Anloua, Martap, Vina, Regió d'Adamaua, Camerun
Classificació
Categoria	fosfats
Nickel-Strunz 10a ed.	8.DH.35
Nickel-Strunz 9a ed.	8.DH.35
Dana	42.11.21.2
Heys	19.8.23
Propietats
Sistema cristal·lí	ortoròmbic
Estructura cristal·lina	a = 10,4 Å; b = 20,33 Å; c = 12,31 Å
Grup espacial	grup espacial 61
Color	marró carmel a marró mel
Exfoliació	perfecta {001} i pobre {010}
Tenacitat	fràgil
Duresa (Mohs)	3
Lluïssor	vítria
Densitat	2,31 g/cm3 (mesurada); 2,25 g/cm3 (calculada)
Propietats òptiques	biaxial (-)
Índex de refracció	nα = 1,564 nγ = 1,598
Birefringència	δ = 0,034
Pleocroisme	feble
Angle 2V	mesurat: 50° a 60°
Dispersió òptica	r > v forta
Més informació
Estatus IMA	aprovat
Codi IMA	IMA1983-048
Símbol	Mtin
Referències

La mantienneïta és un mineral de la classe dels fosfats que pertany al grup de la paulkerrita. Rep el nom en honor del mineralogista francès Dr. Joseph Mantienne (n. 1929), del Bureau de Recherches Géologiques et Miniéres (BRGM) d'Orleans (França).

Característiques

La mantienneïta és un fosfat de fórmula química KMg₂Al₂Ti(PO₄)₄(OH)₃·15H₂O. Es tracta d'una espècie aprovada per l'Associació Mineralògica Internacional, i publicada per primera vegada el 1984. Cristal·litza en el sistema ortoròmbic. La seva duresa a l'escala de Mohs és 3.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la mantienneïta pertany a «08.DH: Fosfats amb cations de mida mitjana i gran, (OH, etc.):RO₄ < 1:1» juntament amb els següents minerals: minyulita, leucofosfita, esfeniscidita, tinsleyita, jahnsita-(CaMnFe), jahnsita-(CaMnMg), jahnsita-(CaMnMn), keckita, rittmannita, whiteïta-(CaFeMg), whiteïta-(CaMnMg), whiteïta-(MnFeMg), jahnsita-(MnMnMn), kaluginita, jahnsita-(CaFeFe), jahnsita-(NaFeMg), jahnsita-(NaMnMg), jahnsita-(CaMgMg), manganosegelerita, overita, segelerita, wilhelmvierlingita, juonniïta, calcioferrita, kingsmountita, montgomeryita, zodacita, arseniosiderita, kolfanita, mitridatita, pararobertsita, robertsita, sailaufita, paulkerrita, benyacarita, xantoxenita, mahnertita, andyrobertsita, calcioandyrobertsita, englishita i bouazzerita.

L'exemplar que va servir per a determinar l'espècie, el que es coneix com a material tipus, es troba conservat a l'Escola Nacional de Mines de París (França).

Formació i jaciments

Va ser descoberta a Anloua, a la regió d'Adamaua (Camerun), on es troba en forma d'esfèrules fibroses radials de fins a 1 mm. També ha estat descrita a Pinciná maar, a la regió de Banská Bystrica (Eslovàquia) i a Silbergrube, al districte de Neustadt an der Waldnaab (Baviera, Alemanya). Aquests tres indrets són els únics de tot el planeta on ha estat descrita aquesta espècie mineral.