Sailaufita

Sailaufita
Fórmula química	(Ca,Na,◻)₂Mn3+₃(AsO₄)₂(CO₃)O₂·3H₂O
Epònim	Sailauf
Localitat tipus	pedrera Fuchs, Hartkoppe, Sailauf, Districte d'Aschaffenburg, Baixa Francònia, Baviera, Alemanya
Classificació
Categoria	fosfats
Nickel-Strunz 10a ed.	8.DH.30
Nickel-Strunz 9a ed.	8.DH.30
Propietats
Sistema cristal·lí	monoclínic
Estructura cristal·lina	a = 11,253(1) Å; b = 19,628(1) Å; c = 8,932(1) Å; β = 100,05(1)°
Color	marró vermellós fosc a negre
Exfoliació	perfecta - paral·lela a (001)
Fractura	irregular, desigual, concoidal
Tenacitat	fràgil
Duresa (Mohs)	3,5
Lluïssor	vítria
Color de la ratlla	marró
Densitat	3,356 g/cm3 (calculada)
Propietats òptiques	biaxial (-)
Índex de refracció	nα = 1,757(5) nβ = 1,806(4) nγ = 1,810(4)
Birefringència	δ = 0,053
Angle 2V	mesurat: 32° (3)
Més informació
Estatus IMA	aprovat
Codi IMA	IMA2000-005
Any d'aprovació	2000
Símbol	Slf
Referències

La sailaufita és un mineral de la classe dels fosfats. Rep el nom de Sailauf, a Alemanya, on es troba la localitat tipus.

Característiques

La sailaufita és un arsenat de fórmula química (Ca,Na,◻)₂Mn³⁺₃(AsO₄)₂(CO₃)O₂·3H₂O. Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 2000, sent publicada per primera vegada el 2003. Cristal·litza en el sistema monoclínic. La seva duresa a l'escala de Mohs és 3,5.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la sailaufita pertany a «08.DH: Fosfats amb cations de mida mitjana i gran, (OH, etc.):RO₄ < 1:1» juntament amb els següents minerals: minyulita, leucofosfita, esfeniscidita, tinsleyita, jahnsita-(CaMnFe), jahnsita-(CaMnMg), jahnsita-(CaMnMn), keckita, rittmannita, whiteïta-(CaFeMg), whiteïta-(CaMnMg), whiteïta-(MnFeMg), jahnsita-(MnMnMn), kaluginita, jahnsita-(CaFeFe), jahnsita-(NaFeMg), jahnsita-(NaMnMg), jahnsita-(CaMgMg), manganosegelerita, overita, segelerita, wilhelmvierlingita, juonniïta, calcioferrita, kingsmountita, montgomeryita, zodacita, arseniosiderita, kolfanita, mitridatita, pararobertsita, robertsita, mantienneïta, paulkerrita, benyacarita, xantoxenita, mahnertita, andyrobertsita, calcioandyrobertsita, englishita i bouazzerita.

L'exemplar que va servir per a determinar l'espècie, el que es coneix com a material tipus, es troba conservat al Institut für mineralogie und kristallographie de la Universitat de Viena, Àustria.

Formació i jaciments

Va ser descoberta a Alemanya, concretament a la pedrera Fuchs, situada a Sailauf, dins el districte d'Aschaffenburg (Baixa Francònia, Baviera). També ha estat descrita a Suïssa, Grècia, Mèxic i l'Argentina.