Manuel Álvarez-Castrillón y Bustelo
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 10 abril 1886  Ḷḷuarca (Astúries) |
| Mort | 19 octubre 1957 (71 anys) Barcelona |
| President Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona | |
| 1938 – 1939 ← Joaquim Bassegoda i Amigó – Eduard Alcobé Arenas → | |
| Dades personals | |
| Formació | Universitat d'Oviedo |
| Activitat | |
| Ocupació | meteoròleg, professor d'universitat |
| Ocupador | Universitat de Barcelona Observatori Fabra |
| Membre de | |
Manuel Álvarez-Castrillón y Bustelo (Luarca, Astúries, 10 d'abril de 1886 - Barcelona, 19 d'octubre de 1957) fou un meteoròleg i professor universitari.
Cursà estudis a la Facultat de Ciències de la Universitat d'Oviedo, completant els seus estudis a Barcelona, amb les llicenciatures de Ciències Exactes el 1908, i Ciències físiques el 1931, i graduant-se com a Doctor en Ciències Exactes a Madrid el 1934. La seva labor científica abastà camps com els de la meteorologia, la sismologia, l'estadística o l'òptica atmosfèrica. Fou cap del ”Centro de Telégrafos de Barcelona”. Exercí com a professor de Matemàtiques especials per a químics, Mecànica racional i celest, Complements d'àlgebra i geometria, Cosmografia i física del globus, Astronomia esfèrica i geodèsia, Càlcul infinitesimal i Geofísica, a la Universitat de Barcelona. També fou meteoròleg de l'Observatori Fabra (1921).[1]
El 1929 fou elegit membre numerari i el 1930 ingressà com a tal a la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona (RACAB), on ocupà el càrrec de director de secció, i més endavant en fou el president entre l'agost de 1938 i l'abril de 1939.[1]
Durant l'època franquista fou represaliat, juntament amb molts altres professors de la Universitat de Barcelona republicana, i fou expulsat de la Facultat de Ciències.[2][3]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 «Manuel Álvarez-Castrillón y Bustelo». Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona (RACAB). [Consulta: 21 gener 2021].
- ↑ «Professorat represaliat de la Universitat de Barcelona republicana. [Llistat extret del llibre "La repressió franquista a la Universitat Catalana", de Jaume Claret Miranda. Vic: Eumo Editorial, 2003]». Dipòsit Digital de la UAB. [Consulta: 21 gener 2021].
- ↑ Gracia Alonso, Francisco; Fullola Pericot, Josep Maria. 58 anys i 7 dies: correspondència de Pere Bosch Gimpera a Lluís Pericot (1919-1974). Edicions Universitat Barcelona, 2002, pàg. 74. ISBN 978-84-923961-2-2 [Consulta: 21 gener 2021].