Manuel Porcar i Tió
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | c. 1841  Tortosa (Baix Ebre) | ||
| Mort | 28 març 1918 (76/77 anys) Tortosa (Baix Ebre) | ||
| Sepultura | cementiri del Poblenou | ||
 Batlle de Barcelona | |||
| juliol 1891 – novembre 1892 | |||
| Regidor de l'Ajuntament de Barcelona | |||
| 1877 – 1890 | |||
| Activitat | |||
| Ocupació | empresari, polític | ||
Manuel Porcar i Tió (Tortosa, 10 d'agost de 1841 - 28 de març de 1918) va ser un polític i empresari català, alcalde de Barcelona i exportador d'oli d'oliva.
Pertanyia a una família de productors d'oli Porcar y Tió. Com a empresari fou un dels fundadors i primer president del Banc de Tortosa (1881-1886). El 1884 l'oli d'oliva produït per ell va rebre la Medalla d'Or a l'Exposició Internacional de Niça[1] i l'any 1885 la seva empresa va instal·lar-se a Lleida. Fou un dels pioners en exportar oli d'oliva produït a Catalunya a l'Argentina.
Militant del Partit Liberal Fusionista, va ser regidor de l'ajuntament de Barcelona de 1877 a 1890 i fou alcalde de Barcelona de juliol de 1891 a novembre de 1892. Després tornà a Tortosa, on participà en la construcció del Pont de la Cinta (inaugurat el 8 de juny de 1895) i adquirí el Balneari de Tortosa, situat al barri de Remolins.[2]
Fou enterrat al Cementiri del Poblenou de Barcelona, al peristil exterior 2 de la capella.
Porcar va contraure matrimoni amb Concepció Riudor Nin.
