Darius Rumeu i Freixa
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | (es) Darío Rumeu y Freixa  23 octubre 1886 Barcelona | ||
| Mort | 30 gener 1970 (83 anys) Barcelona | ||
_Version_with_Golden_Fleece_and_Charles_III_Orders.svg){kind=small} Membre de l'Assemblea Nacional Consultiva | |||
| 10 octubre 1927 – 15 febrer 1930 | |||
 Batlle de Barcelona | |||
| setembre 1924 – febrer 1930 ← Fernando Álvarez de La Campa – Joan Antoni Güell i López → | |||
| Regidor de l'Ajuntament de Barcelona | |||
| 1920 – febrer 1930 | |||
| Activitat | |||
| Ocupació | polític | ||
| Membre de | |||
| Altres | |||
| Títol | Baró de Viver (1905–1970) | ||
| Pare | Darius Rumeu i Torrents | ||
| Premis | |||
| |||
 | |||
Darius Rumeu i Freixa (Barcelona, 23 d'octubre de 1886[1] - Barcelona, 30 de gener de 1970)[2] fou un polític i financer català, segon baró de Viver, fill de Darius Rumeu i Torrents, primer baró de Viver, i de Dolors Freixa i Peyra, naturals de Barcelona.
Biografia
[modifica]Estudià dret, tot i que no es va arribar a llicenciar,[3] i treballà a les empreses de la família. El 1919 fou un dels fundadors de la Unió Monàrquica Nacional amb Alfons Sala i Argemí, comte d'Ègara, Manuel Rius i Rius, José Enrique de Olano y Loyzaga, comte de Fígols, i Lluís Pons i Tusquets. Amb aquest partit, el 1920 fou elegit regidor de l'Ajuntament de Barcelona. Durant la dictadura de Primo de Rivera el president de la Mancomunitat de Catalunya, el seu company de partit Alfons Sala i Argemí el nomenà conseller de cultura.[4]
Del 1924 al 1930 fou alcalde de Barcelona, i aprofità el seu llarg mandat per a dur a terme grans obres d'urbanització, com la perllongació de l'avinguda Diagonal fins a Esplugues de Llobregat. També va fer urbanitzar i edificar la plaça de Catalunya, i es cobrí el ferrocarril del carrer de Balmes, i també va inaugurar la línia transversal del metro així com Ràdio Barcelona, considerada la primera emissora de ràdio a Espanya, començà la zona franca del port i s'inicià la primera campanya per a erradicar el barraquisme. Se'l considera un dels artífex de l'Exposició Internacional de Barcelona de 1929, per la qual raó Alfons XIII li va atorgar la distinció de gran d'Espanya. Dona nom al barri Baró de Viver, edificat a la darreria de la dècada de 1920.
Després de la guerra civil espanyola ocupà nombrosos càrrecs econòmics. El 1944 fou president del Banco Hispano Colonial, president del consell dels Ferrocarrils de Catalunya i president del consell regional del Banco Central. Anys després també fou vicepresident de la Compañía Española de Petróleos. Durant la postguerra se'l considerà líder dels monàrquics liberals catalans, i fou membre del consell privat del comte de Barcelona. Abans de l'eixecament feixista del 1936 organitzà a casa seva diferents reunions entre els conspiradors: falangistes, carlins i militars.
Referències
[modifica]- ↑ «Registre de Naixements.Any 1886.Registre num.5487.Jutjat "San Beltrán"». Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona, 23-10-1886. [Consulta: 26 octubre 2019].
- ↑ «Registre de la defunció de Darius Rumeu i Freixa» (en castellà). FamilySearch, 30-01-1970. [Consulta: 10 juliol 2023].
- ↑ Alfons Maseras--intel·lectual d'acció i literat: biografia, obra periodística, traduccions per Montserrat Corretger, p. 137
- ↑ «Darius Rumeu i Freixa | enciclopedia.cat». [Consulta: 12 juliol 2023].
| Càrrecs públics | ||
|---|---|---|
| Precedit per: Fernando Álvarez de La Campa |
Alcalde de Barcelona 1924-1930 |
Succeït per: Joan Antoni Güell i López |
